Catalunya Música ofereix demà en directe l'òpera 'La llegenda de la ciutat invisible' des del Liceu
L'òpera de Nikolai Rimski-Kórsakov serà interpretada per les veus d'Eric Halfvarson, Maxim Aksenov i Svetlana Ignatovich, entre d'altres
2 min
El dimecres 16 d'abril a les vuit del vespre, Catalunya Música connectarà amb el Liceu per transmetre l'òpera La llegenda de la ciutat invisible de Kitej, de Nikolai Rimski-Kórsakov, amb les veus extraordinàries d'Eric Halfvarson, Maxim Aksenov i Svetlana Ignatovich, entre d'altres, amb el Cor i l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, dirigits per Josep Pons. És una nova producció del Liceu, coproduïda amb De Nederlandse Opera (Amsterdam) i la Scala de Milà. Els comentaris de la transmissió els farà Jaume Radigales.
El 20 de febrer del 1907 es va estrenar al Teatre Mariinski de Sant Petersburg l'òpera en quatre actes La llegenda de la ciutat invisible de Kitej, amb música de Nikolai Rimski-Kórsakov i llibret de Vladímir Nikolàievitx Belski.
Al Gran Teatre del Liceu es va estrenar el 2 de gener del 1926 i l'última representació al coliseu de la Rambla es va fer fa 44 anys, el 25 de gener del 1970.
Les fonts d'aquesta llegenda es remunten a la literatura popular russa del segle XIII, època de la invasió i el terrible domini dels tàtars. Hi destaquen, d'una banda, la figura de Fevrònia, veritable protagonista de l'obra, personatge angelical que ha crescut en la soledat del bosc i que coneix el llenguatge de la natura i, de l'altra, la història de la llegendària ciutat de Kitej, on s'ha refugiat el gran príncep rus Iuri amb les seves últimes forces. El seu fill Vsévolod s'enamora de Fevrònia i s'hi promet en matrimoni. Quan el seguici nupcial arriba al raval de la Petita Kitej, a prop del Volga, els tàtars els ataquen per sorpresa, aconsegueixen entrar-hi, i com a ostatges s'enduen Fevrònia i el borratxo i dissortat Grixka Kuterma. Aquest, amenaçat de tortura, indica als tàtars el camí a la Gran Kitej, la ciutat enlairada sobre un llac. Aleshores, per salvar-la, Fevrònia prega a Déu que la faci tornar invisible.
Quan els tàtars arriben a la Gran Kitej s'aixeca una boira espessa, les campanes comencen a sonar per si mateixes i la ciutat desapareix. Després de la mort de Vsévolod defensant Kitej, Fevrònia salva Grixka (que s'ha tornat boig), tot i que l'havia calumniada. Els tàtars fugen atemorits, quan veuen el reflex de la ciutat invisible a la superfície del llac. L'espectre del príncep s'emporta Fevrònia (que ha mort al mig del bosc) a la Kitej ideal. És una mena de paradís accessible només a les ànimes pures, on són acollits per Iuri i la població i on la parella celebra les seves noces a la catedral.
La llegenda de la ciutat invisible de Kitej està considerada una de les obres mestres de Nikolai Rimski-Kórsakov. L'òpera ha estat comparada amb el Parsifal de Richard Wagner, però la influència de Modest Mussorgski hi és també molt present, com també la forta personalitat del mateix Rimski-Kórsakov.
La transmissió en directe d'aquest concert estarà disponible durant un mes als webs de Catalunya Música i Catalunya Ràdio.
.
Catmusica.cat
Facebook.com/catmusica
Twitter.com/catalunyamusica
El 20 de febrer del 1907 es va estrenar al Teatre Mariinski de Sant Petersburg l'òpera en quatre actes La llegenda de la ciutat invisible de Kitej, amb música de Nikolai Rimski-Kórsakov i llibret de Vladímir Nikolàievitx Belski.
Al Gran Teatre del Liceu es va estrenar el 2 de gener del 1926 i l'última representació al coliseu de la Rambla es va fer fa 44 anys, el 25 de gener del 1970.
Les fonts d'aquesta llegenda es remunten a la literatura popular russa del segle XIII, època de la invasió i el terrible domini dels tàtars. Hi destaquen, d'una banda, la figura de Fevrònia, veritable protagonista de l'obra, personatge angelical que ha crescut en la soledat del bosc i que coneix el llenguatge de la natura i, de l'altra, la història de la llegendària ciutat de Kitej, on s'ha refugiat el gran príncep rus Iuri amb les seves últimes forces. El seu fill Vsévolod s'enamora de Fevrònia i s'hi promet en matrimoni. Quan el seguici nupcial arriba al raval de la Petita Kitej, a prop del Volga, els tàtars els ataquen per sorpresa, aconsegueixen entrar-hi, i com a ostatges s'enduen Fevrònia i el borratxo i dissortat Grixka Kuterma. Aquest, amenaçat de tortura, indica als tàtars el camí a la Gran Kitej, la ciutat enlairada sobre un llac. Aleshores, per salvar-la, Fevrònia prega a Déu que la faci tornar invisible.
Quan els tàtars arriben a la Gran Kitej s'aixeca una boira espessa, les campanes comencen a sonar per si mateixes i la ciutat desapareix. Després de la mort de Vsévolod defensant Kitej, Fevrònia salva Grixka (que s'ha tornat boig), tot i que l'havia calumniada. Els tàtars fugen atemorits, quan veuen el reflex de la ciutat invisible a la superfície del llac. L'espectre del príncep s'emporta Fevrònia (que ha mort al mig del bosc) a la Kitej ideal. És una mena de paradís accessible només a les ànimes pures, on són acollits per Iuri i la població i on la parella celebra les seves noces a la catedral.
La llegenda de la ciutat invisible de Kitej està considerada una de les obres mestres de Nikolai Rimski-Kórsakov. L'òpera ha estat comparada amb el Parsifal de Richard Wagner, però la influència de Modest Mussorgski hi és també molt present, com també la forta personalitat del mateix Rimski-Kórsakov.
La transmissió en directe d'aquest concert estarà disponible durant un mes als webs de Catalunya Música i Catalunya Ràdio.
.
Catmusica.cat
Facebook.com/catmusica
Twitter.com/catalunyamusica
