Catalunya Música transmet l'òpera bufa "L'arbore di Diana" des del Gran Teatre del Liceu
Serà aquest dilluns, 5 d'octubre, des de cinc minuts abans de les vuit del vespre
1 min
Catalunya Música transmet aquest dilluns, 5 d'octubre, des de cinc minuts abans de les vuit del vespre, l'òpera bufa L'arbore di Diana, de Vicent Martín i Soler, des del Gran Teatre del Liceu. La interpretaran les veus de Laura Aikin, Michael Maniaci, Ainhoa Garmendia i Marisa Martins, entre d'altres, amb l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, dirigida per Harry Bicket. Els comentaris de la transmissió els farà Jaume Radigales.
El drama giocoso L'arbore di Diana, que es representa per primera vegada al Liceu, és una opera buffa en dos actes del compositor valencià Vicent Martín i Soler que va triomfar a Itàlia, Viena, Sant Petersburg i Londres, amb llibret del famós Lorenzo da Ponte. Es va estrenar al Burgtheater de Viena el 1787, sota la protecció de l'emperador Josep II, i el llibret va aconseguir un èxit extraordinari, més i tot que les òperes que Mozart va fer amb Da Ponte, i es va representar a tot Europa. L'argument de l'òpera té una intencionalitat política i es mostra a favor de l'abolició de convents i monestirs decretada per l'emperador.
La deessa de la castedat, Diana, té un arbre al seu jardí que produeix grans pomes. Quan hi passen per sota les seves nimfes, si són castes, les pomes brillen i fan sons dolcíssims. Si han comès algun delicte contra la castedat, la poma es torna negra i les castiga. Amor no suporta aquesta llei, entra al jardí de Diana, ensenya el jardiner a enamorar les nimfes i hi introdueix el pastor Endimió, del qual s'enamora la mateixa Diana. La deessa fa tallar la planta delatora i Amor converteix el jardí de Diana en palau de l'amor.
Els estudiosos de l'òpera interpreten sempre que Diana i les nimfes simbolitzen les monges, i que Amor és una personificació de l'emperador, i hi detecten similituds evidents amb l'òpera La flauta màgica, de W. A. Mozart.
El drama giocoso L'arbore di Diana, que es representa per primera vegada al Liceu, és una opera buffa en dos actes del compositor valencià Vicent Martín i Soler que va triomfar a Itàlia, Viena, Sant Petersburg i Londres, amb llibret del famós Lorenzo da Ponte. Es va estrenar al Burgtheater de Viena el 1787, sota la protecció de l'emperador Josep II, i el llibret va aconseguir un èxit extraordinari, més i tot que les òperes que Mozart va fer amb Da Ponte, i es va representar a tot Europa. L'argument de l'òpera té una intencionalitat política i es mostra a favor de l'abolició de convents i monestirs decretada per l'emperador.
La deessa de la castedat, Diana, té un arbre al seu jardí que produeix grans pomes. Quan hi passen per sota les seves nimfes, si són castes, les pomes brillen i fan sons dolcíssims. Si han comès algun delicte contra la castedat, la poma es torna negra i les castiga. Amor no suporta aquesta llei, entra al jardí de Diana, ensenya el jardiner a enamorar les nimfes i hi introdueix el pastor Endimió, del qual s'enamora la mateixa Diana. La deessa fa tallar la planta delatora i Amor converteix el jardí de Diana en palau de l'amor.
Els estudiosos de l'òpera interpreten sempre que Diana i les nimfes simbolitzen les monges, i que Amor és una personificació de l'emperador, i hi detecten similituds evidents amb l'òpera La flauta màgica, de W. A. Mozart.
