Catalunya Música transmet l'òpera "La forza del destino" des del Gran Teatre del Liceu
L'òpera s'emetrà en directe demà dimecres, a les vuit del vespre.
2 min
El dimecres 17 d'octubre, a les vuit del vespre, Catalunya Música oferirà la transmissió en directe de La forza del destino de Giuseppe Verdi, que per primer cop es programa al Gran Teatre del Liceu en la seva versió íntegra. Els intèrprets seran les veus estel·lars de Marcello Giordani, Violeta Urmana i Ludovic Tézier, entre d'altres, amb el Cor Amics de l'Òpera de Girona i el Cor i l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, sota la direcció de Renato Palumbo. Els comentaris de la transmissió els farà Jaume Radigales.
Després del parèntesi del Festival de Bayreuth, el Gran Teatre del Liceu obre la temporada lírica amb una de les òperes més populars de Giuseppe Verdi: La forza del destino, que per primera vegada es podrà sentir en la versió íntegra del 1869, que recupera gran part de les estrofes que es van retallar i el famós duet del tenor i el baríton, l'últim de l'acte tercer, que és d'una dificultat extrema. Per això, tot i ser molt coneguda, La forza del destino ha estat poc representada, perquè requereix solistes vocals de primer nivell. En aquesta ocasió, el mestre Renato Palumbo dirigirà al Liceu les veus del tenor italià Marcello Giordani, l'aclamada soprano lituana Violeta Urmana i el prestigiós baríiton francès Ludovic Tézier que interpretaran els papers de Don Álvaro, Donna Leonora i Don Carlo, respectivament. Les representacions de La forza del destino al Gran Teatre del Liceu marquen l'inici dels actes d'aniversari que durant l'any 2013 commemoraran el bicentenari del naixement de Giuseppe Verdi. L'última vegada que es va poder veure aquesta òpera al Liceu va ser el febrer del 1983, per tant fa quasi 30 anys que no es representa al coliseu de la Rambla.
La forza del destino és un melodrama en quatre actes de Giuseppe Verdi, amb llibret de Francesco Maria Piave sobre el drama Don Álvaro o la fuerza del sino d'Ángel de Saavedra, duc de Rivas, estrenat el 1862 al Teatre Imperial de Sant Petersburg i l'any següent a Madrid (en presència del compositor i del dramaturg espanyol). Tot i la bona acollida, Verdi no en va quedar del tot satisfet i va fer revisar el llibret a Ghislanzoni sota la seva estricta vigilància.
La segona versió, estrenada a la Scala de Milà el 1869, amb importants modificacions, va tenir un èxit extraordinari i ha quedat de manera indiscutible com a versió definitiva, originant una de les grans òperes de repertori verdianes. Aquesta segona versió es va estrenar al Gran Teatre del Liceu el 21 de desembre del 1872.
catradio.cat
catmusica.cat
facebook.com/catmusica
twitter.com/catalunyamusica
Després del parèntesi del Festival de Bayreuth, el Gran Teatre del Liceu obre la temporada lírica amb una de les òperes més populars de Giuseppe Verdi: La forza del destino, que per primera vegada es podrà sentir en la versió íntegra del 1869, que recupera gran part de les estrofes que es van retallar i el famós duet del tenor i el baríton, l'últim de l'acte tercer, que és d'una dificultat extrema. Per això, tot i ser molt coneguda, La forza del destino ha estat poc representada, perquè requereix solistes vocals de primer nivell. En aquesta ocasió, el mestre Renato Palumbo dirigirà al Liceu les veus del tenor italià Marcello Giordani, l'aclamada soprano lituana Violeta Urmana i el prestigiós baríiton francès Ludovic Tézier que interpretaran els papers de Don Álvaro, Donna Leonora i Don Carlo, respectivament. Les representacions de La forza del destino al Gran Teatre del Liceu marquen l'inici dels actes d'aniversari que durant l'any 2013 commemoraran el bicentenari del naixement de Giuseppe Verdi. L'última vegada que es va poder veure aquesta òpera al Liceu va ser el febrer del 1983, per tant fa quasi 30 anys que no es representa al coliseu de la Rambla.
La forza del destino és un melodrama en quatre actes de Giuseppe Verdi, amb llibret de Francesco Maria Piave sobre el drama Don Álvaro o la fuerza del sino d'Ángel de Saavedra, duc de Rivas, estrenat el 1862 al Teatre Imperial de Sant Petersburg i l'any següent a Madrid (en presència del compositor i del dramaturg espanyol). Tot i la bona acollida, Verdi no en va quedar del tot satisfet i va fer revisar el llibret a Ghislanzoni sota la seva estricta vigilància.
La segona versió, estrenada a la Scala de Milà el 1869, amb importants modificacions, va tenir un èxit extraordinari i ha quedat de manera indiscutible com a versió definitiva, originant una de les grans òperes de repertori verdianes. Aquesta segona versió es va estrenar al Gran Teatre del Liceu el 21 de desembre del 1872.
catradio.cat
catmusica.cat
facebook.com/catmusica
twitter.com/catalunyamusica
