Catalunya tindrà un laboratori d'alta seguretat per estudiar virus que poden ser letals

Aquesta nova infraestructura de bioseguretat 3 estarà ubicada al Centre de Recerca en Sanitat Animal (IRTA-CReSA), al recinte de la UAB
La periodista Cristina Sáez mirant a càmera
Periodista del 324.cat especialitzada en Ciència i Salut
5 min

Covid, SARS, grip A, Marburg, dengue, ebola, Nil Occidental. El 75% de les darreres 30 malalties que han assetjat la humanitat els últims anys procedeixen dels animals. I, en l'actual context de crisi climàtica, globalització i intensificació de la producció agroalimentària, es preveu que aquests salts de patògens capaços de provocar afeccions greus i fins i tot letals siguin cada cop més freqüents entre animals i humans.

"Com a país, ens hem de conscienciar que necessitem preparar-nos per a aquestes noves malalties que sabem que vindran i que ocasionaran noves pandèmies", alerta Josep Usall, director general de l'Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA).

"Cal que puguem entendre bé aquest procés d'interrelació entre salut humana, animal i mediambiental i que treballem amb una estratègia de 'one health' o salut global", afegeix.

Josep Usall, director general de l'IRTA (Cristina Sáez)

Laboratori de bioseguretat 3

Amb aquest objectiu l'IRTA es dotarà d'una nova infraestructura estratègica per la salut global que serà única a Catalunya i la segona a l'Estat amb aquestes característiques. Es tracta d'un centre dedicat a l'experimentació per a l'estudi de patògens emergents i reemergents amb un nivell de bioseguretat 3, que estarà ubicat al Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA-IRTA), al recinte de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Aquest nivell de seguretat es reserva per a agents infecciosos -com virus o paràsits- que es poden transmetre a través d'aerosols, com passa amb la covid, o de vectors, com els mosquits o les paparres, i que poden causar malaltia greu o letal.

Només hi ha un nivell superior de bioseguretat, el 4, que es destina a manipular agents infecciosos per als quals no hi ha cap tractament disponible, com ara l'ebola. A Espanya tan sols existeix un laboratori d'aquestes característiques a Madrid.

El nou centre, de 3.000 m², suposarà una inversió d'entre 20 i 25 milions d'euros, finançats per la Generalitat de Catalunya, el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, així com convocatòries competitives i fons propis de l'IRTA.

Contenidors de mosquits no infectats amb què treballen a IRTA-CReSA (Cristina Sáez)

Un hub de bioseguretat

Es preveu que es comenci a construir el tercer trimestre d'aquest any i que estigui enllestit el 2028, i aspira a convertir-se en el hub de bioseguretat de Catalunya. Per això, comptarà amb cinc laboratoris d'alta biocontenció de nivell 3, a més d'un insectari per poder experimentar sobretot amb mosquits, però també d'altres insectes com ara paparres, transmissors de malalties com el dengue, que pot esdevenir endèmica al país, la malària o el Nil Occidental.

Donarà servei a uns 80 grups d'investigació en biomedicina, tant professionals de l'IRTA com d'altres centres de recerca de Catalunya o estrangers que necessitin experimentar de forma segura amb microorganismes que afecten la salut humana i animal.

El nou centre tindrà dos grans pilars: per una banda, els patògens emergents o nous i també reemergents, que ja coneixem i que poden ocasionar rebrots amb potencial pandèmic. I, per altra banda, les malalties transmeses per vectors, que en els darrers anys, a causa de la crisi climàtica, estan esdevenint una amenaça per a la salut a Catalunya.

Natàlia Majó, cap programa Sanitat Animal IRTA-CReSA (Cristina Sáez)

"Als darrers anys han aparegut diversos patògens que han fet el salt zoonòtic [d'animal a humans] i han pogut provocar pandèmies", ressalta Natàlia Majó, cap del programa de Sanitat Animal d'IRTA-CReSA i professora del Departament de Sanitat Animal de la UAB. Aquesta investigadora destaca:

Contínuament apareixen noves variants de coronavirus, també en els animals salvatges. El mateix passa amb les grips aviàries, que estan apareixent i circulant als darrers anys, i que han expandit molt el seu rang d'hostes. Sabem que en un moment determinat poden saltar als humans i provocar una pandèmia.

De fet, a IRTA-CReSA estudiaven aquests patògens i les malalties que ocasionaven en animals, i ja compten amb un laboratori de bioseguretat 3. El canvi ara és que ampliaran la capacitat i possibilitats de recerca per abastar també la sanitat humana.

Reduir l'experimentació animal

Un dels reptes de la recerca és reduir l'ús d'animals d'experimentació. En aquest sentit, IRTA-CReSA està desenvolupant un biobanc d'organoides, miniòrgans que creen al laboratori a partir de cèl·lules mare obtingudes de mostres animals. Així, fan servir aquestes minirèpliques dels òrgans animals per testar fàrmacs o estudiar com infecta un microorganisme un òrgan.

"És un projecte molt estratègic. No existeix cap altre banc a Europa així, amb la gran quantitat d'organoides ni tampoc amb la gran diversitat d'espècies que nosaltres ja tenim", explica Majó, que afirma que ja compten amb organoides tant d'animals domèstics com salvatges, des d'elefants i zebres a porcs o pollastres.

Un investigador d'IRTA-CReSa comprova ous que podrien estar infectats amb el virus de la grip aviària (Cristina Sáez)

40 anys d'IRTA

L'anunci del nou centre de bioseguretat s'ha fet en el marc del 40è aniversari de l'IRTA, un centre d'investigació català orientat a generar coneixement per afrontar els reptes del sector agroalimentari.

"La nostra recerca va dirigida a fer que el sector sigui més eficient, resilient, i sostenible econòmicament, socialment i mediambientalment", assenyala Usall, que posa com a exemple de la recerca feta aquests anys la generació de pomes resilients al canvi climàtic amb agricultors de Lleida i Girona; el segell de benestar animal Welfare, i l'allargament de la vida comercial de la carn fresca. "Els nostres productors en volien exportar a Àsia i per això necessitaven 80 dies de vida comercial, quan en aquell moment eren només 60. A través de la recerca i el coneixement, ho hem pogut aconseguir."

Els anys vinents, des de l'IRTA es plantegen com a reptes continuar implantant-se al territori i ampliar les 18 localitzacions que ja tenen amb noves a zones com el Pirineu o el Priorat. Fer que la seva recerca arribi al sector i apostar per crear una xarxa d'emprenedoria al país. "No només ens hem de dedicar a exportar productes, sinó que hem d'exportar també coneixement", rebla Usell.

Avui és notícia

Més sobre Salut

Mostra-ho tot