Repte superat: 14 hores tocant el piano per interpretar les "Vexations" de Satie a Lleida

Tocar 153 notes 840 vegades. Aquest és el repte que planteja una de les composicions més exigents de la història de la música, les "Vexations" del compositor francès Erik Satie, i que implica passar entre unes 14 i 24 hores tocant el piano sense parar.

Això és el que ha fet aquest dissabte el músic i pianista de Flix Joan Bagés al Museu Morera de Lleida, acompanyat del quartet Prysma.

És una fita que pocs músics han assolit al llarg de la història i que s'emmarca en la celebració de l'Any Viñes, que recorda el 150è aniversari del naixement del cèlebre pianista lleidatà, qui, a més, va mantenir una estreta relació amb Satie.

Com s'ha preparat per al repte?

Preparar-se per a un repte com aquest no és fàcil, segons reconeix el mateix Joan Bagés.

De fet, el músic explica que Satie ja va escriure algunes indicacions sobre com afrontar la interpretació de la peça a la mateixa partitura.

Satie apuntava que t'has de preparar abans, quedant-te immòbil

"Satie diu que has d'estar en un estat 'd'immobilitat seriosa'", diu Bagés. "Jo interpreto que és trobar l'estat interior que et permet viure el pas del temps a través dels dits i materialitzar-lo".

Bagés també explica que cal preparar-se uns dies abans, perquè a banda de l'exigència mental, la interpretació de "Vexations" també comporta una gran exigència física. 

Com es transforma la peça

Malgrat que la melodia es repeteix de forma compulsiva més de 800 vegades, és molt difícil interpretar-la sempre igual. I aquí hi ha la clau: la peça es va transformant durant les 14 hores seguides que va sonant.

En part també hi influeix la presència del quartet Prysma,  que ha acompanyat Bagés. "Però en altres moments he adaptat la partitura perquè es vagi transformant el material sonor i culminem tots junts la peça durant la darrera hora", ha explicat Bagés.

La llum també és un element clau per poder copsar la transformació que va tenint la música.

La peça s'ha interpretat durant 14 hores en una sala del Museu Morera de Lleida que compta amb un gran finestral, que serveix per mostrar el pas del temps, l'evolució del dia, a través de la llum. Una metàfora que la mateixa peça també busca dins de les seves dissonàncies i els seus silencis.

Obra oculta

La peça sorgeix probablement a partir del desengany amorós que va viure Satie després de la intensa relació amb la pintora impressionista Suzanne Valadon.

Satie escriu "Vexations" el 1893, any durant el qual ell i Valadon van començar una fugaç relació sentimental, però que va tenir un gran impacte en el compositor.

Tot i que la partitura no inclou cap referència directa a Valadon, el to de la melodia i la repetició fins a l'obsessió evoquen el dolor i la frustració de Satie després de la ruptura, fet que la converteix en una de les balades d'amor no correspost més intrigants i probablement esperpèntiques de la història de la música.

La peça, però, no es va editar ni interpretar durant la vida de Satie. Ens hem de remuntar fins als anys 60 a Nova York, quan el músic John Cage, acompanyat d'una desena de pianistes, va decidir oferir una marató de 18 hores tocant 840 vegades la partitura.

Un dels assistents a aquella llarga nit de piano va ser Andy Warhol, que a partir de "Vexations" s'hauria inspirat per crear la seva pel·lícula "Sleep", un llargmetratge de cinc hores on només apareix el seu amant, John Giorno, dormint. 

Des de llavors, pocs pianistes han assolit el repte, tot i que s'ha interpretat més cops. Una de les formes per fer-ho és tal com va fer Cage: amb diversos intèrprets.

Bagés recorda que ja va participar durant unes hores en una marató de piano amb "Vexations": "La peça la vaig tocar amb diversos pianistes al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona a principis dels 2000. Llavors, però, només vaig tocar unes hores, perquè vam fer torns entre tots els participants".

Satie i Viñes

La interpretació de "Vexations" és un dels actes que integren l'Any Viñes, la commemoració del 150è aniversari del naixement del pianista lleidatà.

Ricard Viñes i Satie van mantenir una relació d'amistat molt estreta, de fet, Viñes va ser l'encarregat d'estrenar molta de la música de Satie, i algunes fonts apunten que el compositor francès podria haver creat molta de la seva obra perquè Viñes en fos l'executor.

Tot i el vincle entre tots dos músics, el pianista lleidatà no va arribar a conèixer les "Vexations". Per això, Bagés ha volgut explorar com s'ho hauria fet Viñes davant d'un repte d'aquestes característiques.