Cau François Bayrou, primer ministre francès, després de perdre la moció de confiança
El primer ministre de França, François Bayrou, s'ha vist obligat a deixar el càrrec aquest dilluns a la tarda, tal com ja apuntaven totes les previsions, i dimitirà dimarts al matí.
El president de la República, Emmanuel Macron, ha anunciat el mateix dilluns al vespre que nomenarà un nou primer ministre aviat, de manera que la possibilitat de convocar eleccions anticipades ha quedat descartada.
Davant d'un parlament dividit en tres blocs i poc predisposat als pactes, Bayrou havia demanat sotmetre's a una moció de confiança que alguns havien qualificat de suïcidi polític i que ha tingut lloc dilluns a la tarda en una sessió extraordinària a l'Assemblea Nacional de París.
Bayrou ha perdut de manera indiscutible i només nou mesos després d'haver ocupat el càrrec. L'oposició al complet, és a dir, tots els grups d'esquerres i també l'extrema dreta, hi han votat en contra: un total de 364 diputats. 194 li han donat suport i quinze s'han abstingut.
En el seu discurs davant l'Assemblea, el fins ara primer ministre francès ha advertit que el "risc més gran" de França és seguir "sense canviar res", i ha defensat la seva arriscada decisió de sotmetre's aquest dilluns a una moció de confiança per la necessitat d'afrontar una "prova de veritat". La jugada, però, no li ha sortit bé.
Es tracta de la cinquena vegada que el país estrena primer ministre durant el segon mandat d'Emmanuel Macron, després d'Élisabeth Borne, Gabriel Attal, Michel Barnier i, ara, François Bayrou.
A més, és la primera vegada que cau un govern després de ser derrotat en una moció de confiança des que es va instaurar la Cinquena República, l'any 1958.
Crisi sobre crisi
França es troba immersa en una crisi política que, combinada també amb una crisi econòmica, té el país contra les cordes. Una situació que es tensa encara més després del resultat de la moció de confiança d'aquest dilluns.
En relació a la crisi del deute en què es troba immers el país, Bayrou ha denunciat durament l'"addicció" de França a la despesa pública:
Gastem, però mai retrocedim. [...] Ens hem acostumat a finançar amb crèdit les despeses ordinàries del país, les despeses de la nostra vida diària, els serveis públics, les pensions i el pagament de les cotitzacions a la Seguretat Social.
"Poden tombar un govern, però no poden esborrar la realitat", ha afegit, dirigint-te al conjunt de polítics de la cambra.
Nou primer ministre "en els pròxims dies"
Macron ha de trobar una sortida ràpida per mitigar una possible crisi, sobretot perquè les agències de qualificació del risc tenen França en el punt de mira.
De fet, Bayrou proposava estalviar 44.000 milions en el pressupost del 2026. Ni l'extrema dreta ni els socialistes estaven disposats a assumir políticament una escabetxada com aquesta, i és per això que l'han deixat caure.
El president de la República no ha tardat a reaccionar un cop coneguts els resultats, ja esperats, de la moció de confiança. El polític ha anunciat aquest dilluns al vespre que nomenarà un nou primer ministre "en els propers dies", segons un comunicat que ha emès l'Elisi.
Queda descartada així la possibilitat que convoqui eleccions anticipades, una petició que li ha arribat des de l'esquerra i la dreta.
La França Insubmisa, el primer partit d'esquerres a França i el tercer en nombre d'escons, ha exigit a Macron que dimiteixi. Mathilde Panot, líder del partit, ha atribuït la situació de paràlisi del país a les seves polítiques i l'ha acusat d'augmentar el deute. També ha criticat durament Bayrou:
Quedarà a la història com a part d'aquesta oligarquia avariciosa que no deixa les persones normals gaudir de la vida.
Per la seva banda, Marine le Pen ha dit que la dissolució de l'Assemblea Nacional "no és una opció, sinó una obligació". La líder de l'extrema dreta també ha demanat que Macron dimitís i convoqués eleccions legislatives anticipades.
El socialista Faure, el nom que més sona
El nom que de moment té més força per agafar el relleu com a primer ministre és el del primer secretari dels socialistes, Olivier Faure.
De fet, durant la moció de confiança, el cap del grup socialista, Boris Vallaud, ha acusat Emmanuel Macron de ser el màxim responsable de la crisi política i econòmica del país i li ha demanat que els posi al capdavant d'un nou govern alternatiu:
És hora que compleixi el seu deure. [...] Estem a punt, que ens vingui a buscar.
A favor del nomenament de Faure, durant la moció de confiança la presidenta del grup Ecologista i Socialista, Cyrielle Chatelain, ha instat Macron a nomenar un primer ministre del Nou Front Popular (que van integrar socialistes, ecologistes, La França Insubmisa i els comunistes).
A l'altra cara de la moneda, Mathilde Panot, que ha demanat eleccions anticipades, ha assegurat que "no hi haurà cap ministre insubmís" a l'actual configuració política.
Faure, el líder socialista, va puntualitzar en una entrevista aquest diumenge a France TV que acceptarà ser primer ministre, però d'un executiu només d'esquerres, que un cop constituït negociaria cada text amb els altres partits parlamentaris per buscar majories.
Un requisit de Faure que complicaria la viabilitat del govern tenint en compte que l'Assemblea Nacional està molt fragmentada i molt polaritzada en tres blocs gairebé idèntics, irreconciliables entre ells i amb notables dissensions internes en alguns casos.
