Cent anys fent agulles: la història de supervivència d'uns fabricants de Montbrió
D'agulles n'hi ha a gairebé totes les cases, però d'indústries que en fabriquin, en queden ben poques. De fet, en tot Europa només n'hi ha tres, i l'única que hi ha a l'estat espanyol és a Montbrió del Camp, al Baix Camp.
Es tracta de l'empresa familiar Metal·lúrgica Folch, que enguany celebra cent anys. En un primer moment, l'empresa fabricava agulles i altres articles com botons, cadenes o bijuteria.
Va ser el 1985 quan la segona generació dels Folch va agafar el timó de l'empresa i va apostar per l'especialització en les agulles de cap, així com en la industrialització de les màquines.
Una jugada que la família reconeix, quaranta anys després i amb la quarta generació entrant al negoci, que ha estat la fórmula de l'èxit. La companyia en produeix unes 25 tones anuals i exporta a una cinquantena de països de tot el món.
A més, per celebrar el centenari, han creat un conjunt de caixes metàl·liques prèmium que "han arribat per quedar-se". "Aquests envasos coexistiran amb els tradicionals de plàstic i cartó", ha assegurat el gerent de l'empresa, perquè "la intenció és anar reduint els residus de plàstic".
Els únics fabricants que han sobreviscut
A finals dels setanta, l'estat espanyol comptava amb sis fabricants d'agulles. Una dècada després, Metal·lúrgica Folch era l'única que quedava dempeus. Segons el nebot dels qui van fundar l'empresa el 1924, Jordi Folch, l'especialització ha estat la clau:
Quan jo vaig agafar l'empresa el 1985, vaig decidir anul·lar tots els articles petits -botons, bijuteria, entre altres- i dissenyar les màquines per competir. A mi no m'interessava fer productes de poca quantitat, volia industrialitzar les màquines perquè anessin soles.
Paral·lelament, i segons recorda Folch, el nombre de camisers també anava disminuint. "En aquella època teníem 200 clients que feien camises", mentre que actualment només n'hi ha una a tot l'Estat.
Unes afirmacions que comparteix el fill del Jordi, el Josep Maria Folch, que actualment és el gerent d'aquesta empresa familiar. "La confecció industrial era el nostre gran mercat, però ha anat disminuint, sobretot, a Europa", ja que ara la gran majoria es fa a Àsia, ha afegit la tercera generació dels Folch.
"Teníem clients que ens demanaven mil quilos d'agulles al mes", ha recordat Josep M. Folch. Un mercat que de mica en mica ha anat perdent força. "Abans el 70% de la fabricació anava destinada a la confecció i el 30% a merceria", ha detallat el gerent, que reconeix que ara és al revés: 70% costura, merceria i hobbies i 30% confecció.
Tot i això, dins el sector de la confecció industrial, la companyia manté certes empreses de renom com Zara, Mango o El Corte Inglés.
La quarta generació, a punt
Tot plegat, i sigui quin sigui el seu destí final, actualment, Metal·lúrgica Folch produeix unes 25 tones anuals. D'aquestes, el 50% s'exporta a una cinquantena de països de tot el món. "Tenim clients importants allà on encara predomina la confecció, com Colòmbia o Mèxic", ha afegit Josep Maria Folch.
Actualment, la facturació ronda el milió d'euros. Una dada que els Folch esperen incrementar durant els pròxims anys, a través de la incorporació de dos productes nous: cintes mètriques i didals, dos elements complementaris a les agulles de cap.
Una nova etapa propiciada, en part, per la quarta generació. "A les empreses s'ha de mirar sempre endavant i intentar obrir noves línies de negoci encara que surtin malament, perquè en algun moment sortiran bé", ha defensat Xavier Escaich, actual cap de producció, que considera que els didals i les cintes mètriques "donaran valor afegit a les agulles".
Preguntat sobre el futur, el més jove dels Folch considera que també implica automatitzar la producció "perquè sigui més eficient".
