Centenars de drons contra Ucraïna per desbordar les defenses: el nou objectiu militar rus
La matinada de dilluns, Rússia va llançar 364 drons de llarg abast contra Ucraïna. La matinada de diumenge, van ser 288. La de dissabte, 250. I la de divendres, 175. En quatre dies, més de 1.000 aparells voladors no tripulats van entrar a l'espai aeri ucraïnès, una xifra mai vista i alarmant per Kíiv.
Fa un any, rebre l'atac d'una trentena de drons en una sola nit ja es considerava un gran atac. Ara, el nombre s'ha multiplicat per 12.
I si Putin pot disposar d'aquest arsenal és perquè ha transformat l'economia de Rússia en una economia abocada en la guerra i els drons de llarg abast en són una part important.
Segons la Intel·ligència ucraïnesa, citada per The Economist, el Kremlin, fa un any, aconseguia fabricar 300 drons Shahed al mes. Ara en faria 300 cada tres dies i podria arribar als 500. I tal com els produeix, els envia cap a Ucraïna, que aquest març va camí de d'haver rebut la incursió de més de 2.500 drons enemics.
Shahed 136, el dron que transforma la guerra
Els Shahed 136 són originalment de l'Iran, que al final del primer any de la guerra en va començar a vendre a Moscou. Ara, ja és Rússia qui els fabrica en massa al seu territori amb el nom de Geran-2. Estan dissenyats per volar cap a un objectiu preprogramat a més de 1.000 quilòmetres de distància i detonar en l'impacte, autodestruint-se.
Són barats de fabricar i al començament eren força rudimentaris, no volaven a més de 185 km/h, ni podien elevar-se gaire i feien molt soroll, de fet a Ucraïna se'ls coneix com els "tallagespa" pel soroll semblant que fan a una màquina de segar. Tot plegat, els feia molt vulnerables a la intercepció per part de defenses antiaèries, fins i tot, amb armes lleugeres o semilleugeres.
No obstant això, Rússia ha aconseguit millorar molt les prestacions i els últims models poden arribar a velocitats de més de 350 km/h, canviar de ruta a la meitat i volar a 2.500 metres d'altitud, fora de l'abast de moltes defenses ucraïneses, segons un portaveu de la Força Aèria d'Ucraïna, Yurii Ihnat.
Part de l'eficàcia i el baix cost dels Shahed també consisteix a llançar-ne molts al mateix temps per saturar les defenses de l'enemic, calculant que molts seran enderrocats, però uns quants aconseguiran arribar al seu objectiu.
En cada atac massiu de drons, segons Ihnat, només el 60% dels aparells russos són autèntics Shahed mentre el 40% són els anomenats "drons esquers", drons que no porten càrrega explosiva, però serveixen per confondre i despistar les defenses. I quan Rússia satura aquestes defenses amb més de 300 drons també li és més fàcil colar-hi entremig míssils balístics o de creuer.
Els objectius de Putin amb la pluja de drons
Per què l'exèrcit de Putin ha adoptat aquesta tàctica? Segons els experts, per diversos motius: el primer és per minar i debilitar la resistència ucraïnesa i la moral de la població. Quan portes més de tres anys de guerra i comproves com el teu enemic és capaç de seguir terroritzant les ciutats, provocant que milers de persones hagin de córrer als refugis antiaeris i sembla tenir una capacitat infinita de produir armament, és comprensible que et desesperis, vulguis tirar la tovallola i estiguis disposat a renunciar a la lluita a canvi d'una "mala pau".
Putin també estén la sensació que no hi ha cap lloc segur a Ucraïna perquè, si bé és cert que alguns dels seus drons cauen sobre objectius militars (com fàbriques o magatzems d'armes camuflades), molts també ho fan sobre infraestructures i zones civils, i provoquen el pànic i una sensació d'inseguretat molt aguda entre una població exhausta i traumatitzada per tres anys de conflicte.
I la inversió en drons i la seva utilització massiva és un missatge tant als dirigents de Kíiv com als seus aliats occidentals. Un missatge que ve a recordar-los que Rússia està compromesa a aconseguir els seus objectius inicials d'aquesta guerra (bàsicament la capitulació del govern ucraïnès i la conquesta de part o de tot el seu territori), que per llarg que sigui el conflicte, la del Kremlin és una aposta a llarg termini, no li tremola el pols a l'hora de dedicar-hi recursos ingents i d'innovar militarment per sorprendre i superar l'enemic. En definitiva, no es cansarà.
El difícil paper d'Ucraïna
L'exèrcit ucraïnès no té més remei que adaptar-se, de nou, al compàs militar rus i mirar de fer front a la nova tàctica de bombardejos de drons per saturació. Però no li és gens fàcil.
Fa un any, Ucraïna aconseguia interceptar el 90% dels Shahed que li llançava Rússia gràcies a un sistema de defensa multicapa que combinava unitats mòbils lleugeres amb canons antiaeris, bateries d'antimíssils de mitjà i llarg abast, i una xarxa de sistemes de guerra electrònica.
Actualment, segons informes recents, aquesta taxa d'intercepció ha disminuït considerablement, amb algunes fonts que indiquen que pot haver caigut entre un 20 i un 30%. Unes xifres que encara són més baixes quan s'està davant d'un atac massiu com els dels últims dies.
Ucraïna ha de fer front a l'augment de producció russa, a la millora dels seus aparells i a l'estratègia de saturació amb recursos cada cop més escassos. No disposa de prou defenses per detectar els nous Shahed que volen més de pressa, més alt i canvien de rumb. I les bateries antiaèries que utilitzava ara ja no li serveixen tant.
I a més, el govern de Kíiv fa temps que alerta que s'està quedant sense míssils per a alguns dels seus sistemes de defensa com les bateries italianes o franceses SAMP/T o els Patriot nord-americans. Aquestes li servien sobretot per abatre míssils balístics o de creuer, però ara també li han de servir per neutralitzar drons que volen a molta altitud.
Això ha provocat que l'exèrcit ucraïnès hagi de destinar altres drons avançats, avions de combat o, fins i tot, helicòpters, a perseguir i caçar a l'aire drons enemics i, per tant, no els pot destinar a tasques ofensives.
Amb tot, no és difícil deduir que, aviat, atacs de centenars de drons russos com els d'aquests dies es podrien convertir en la norma i no en l'excepció. Ucraïna ha demostrat que, sent inferior, pot frenar l'avenç rus en les línies de front, però sap que, malgrat la seva capacitat d'innovació i adaptació, protegir els seus cels dels drons russos li serà un repte cada cop més complex.
Ucraïna paga Rússia amb la mateixa moneda
En canvi, el que sí que pot fer Ucraïna és atacar territori rus amb els seus propis drons de llarg abast i ja ho està fent a un ritme considerable.
Aquest dimecres, ha llençat uns 300 vehicles aeris no tripulats contra Rússia, la meitat dels quals haurien penetrat molt endins de les seves fronteres. Moscou assegura que n'ha abatut 296, però circulen imatges d'explosions en fàbriques i altres instal·lacions estratègiques, com aquest en una planta industrial a Dubna, al nord de Moscou.
La setmana passada, només durant tres dies, Ucraïna va llençar un total de 485 drons contra 14 regions de Rússia. I els dies previs a les celebracions del 80 aniversari de la Segona Guerra Mundial del 9 de maig, el Kremlin va reconèixer que havia abatut 524 vehicles no tripulats. És un augment molt considerable respecte a l'any passat quan de mitjana en llençava una trentena al dia i, en una jornada excepcional, l'1 de setembre, en va disparar 158.
L'objectiu dels atacs ucraïnesos són, per regla general, instal·lacions energètiques, fàbriques vinculades a l'esforç bèl·lic rus i també bases aèries i militars. Els atacs massius obliguen Rússia a tancar l'espai aeri i nombrosos aeroports de forma temporal i és la forma amb què Ucraïna fa sentir els civils russos la proximitat de la guerra.
Que se sàpiga, tots els drons d'Ucraïna són fabricats al seu territori, de forma que, almenys en aquest camp, és autònoma i no necessita l'ajuda dels aliats. Demostra també, un cop més, la capacitat que té d'innovar i produir armament per contestar i repel·lir l'agressió de Rússia, una potència teòricament molt superior.
