Els països de l'OTAN es comprometen amb l'increment de despesa en defensa del 5%

Acaba la cimera de l'OTAN que s'ha celebrat a la Haia, als Països Baixos, amb un acord per augmentar la despesa militar dels estats membres.

Els 32 països de l'Aliança Atlàntica han aprovat destinar el 5% del seu PIB en defensa d'aquí al 2035 i presentar plans anuals que demostrin "un camí creïble i progressiu per aconseguir aquesta fita", segons la declaració final de la cimera, tot i que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, manté que Espanya no invertirà més del 2,1%.
 

Trump amenaça Espanya: "Els farem pagar el doble"

En la seva compareixença posterior a la cimera, Donald Trump s'ha felicitat pel compromís d'invertir el 5% per part dels països de l'OTAN i "portar la càrrega financera a Europa". El president nord-americà ha assenyalat que els Estats Units aporten "dos terços de la despesa" de l'organització, i ha assenyalat que "la majoria, si no tots" contribuiran a assolir una despesa que diu que és "necessària".

Una referència a Espanya i la negativa de Sánchez de gastar més del 2,1% del PIB, que una vegada més ha estat el blanc dels atacs de Trump. El president nord-americà ha aprofitat per criticar de nou el seu homòleg espanyol, i ha amenaçat de fer que Espanya "pagui el doble" comercialment si manté la postura sobre la despesa militar.

"És terrible el que ha fet Espanya, és l'únic país que no pagarà el que se'ls demana per quedar-se al 2%. L'economia els va molt bé, la seva economia podria arruïnar-se si passa alguna cosa dolenta. Són l'únic país que no paga, és terrible. Negociarem amb Espanya a nivell d'acords comercials i els farem pagar el doble. Van una mica per lliure, però al final hauran de pagar, perquè no permetré que això passi. És injust."

De fet, el document signat aquest dimecres no recull cap excepció clara per a Espanya o cap altre país, però tampoc diu com ni quan s'ha d'arribar a aquest llindar de despesa militar en la pròxima dècada.

Sánchez es ratifica en el 2,1% de despesa militar

Tot i això, després de la cimera el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha ratificat que Espanya no gastarà més del 2,1% del PIB en defensa, una quantitat que considera "suficient, realista i compatible", i que igualment permetrà que es compleixin els compromisos amb les capacitats de l'OTAN.

"Espanya complirà amb les capacitats acordades en temps i forma, com hem fet sempre."

Aquest dimarts abans de la cimera, Trump va tornar a carregar contra Sánchez per la negativa d'apujar la despesa militar, i va dir que Espanya s'havia convertit en un problema. Unes paraules que han rebut la contrarèplica del president espanyol des de la Haia.

"Espanya sempre és la solució, mai és el problema."

Sánchez manté que si Espanya hagués d'invertir un 5% en defensa, caldria destinar d'aquí a 2035 més de 300.000 milions d'euros, uns recursos que --diu-- sortirien de més impostos als ciutadans i retallades en sanitat, educació i pensions.

Malgrat les crítiques de Trump, Sánchez ha assegurat que la cimera s'ha tancat amb èxit, i que s'ha llançat el missatge que l'OTAN "està unida i surt d'aquesta cimera amb més força".

L'anècdota inesperada de la roda de premsa s'ha produït quan Sánchez s'acomiadava dels periodistes i una dona ha cridat: "Pedro Sánchez, no et rendeixis, t'estimem", i ha provocat els riures i la reacció de sorpresa d'alguns dels assistents.

"Un salt quàntic en defensa col·lectiva", segons Mark Rutte

Els caps d'estat i de govern de l'OTAN també han reafirmat "el seu compromís indestructible amb la defensa col·lectiva" i, en particular, amb la d'Ucraïna. I han identificat "la gravetat" de les actuals amenaces a la seguretat, "en particular, l'amenaça a llarg termini que representa Rússia per a la seguretat euroatlàntica i l'amenaça persistent del terrorisme".

"Aquestes són les bases per a una OTAN més justa i equitativa" ha dit el secretari general, Mark Rutte, que ha qualificat l'acord com "un salt quàntic en la defensa col·lectiva".

"S'ha acordat donar suport a la indústria de defensa incrementant el pressupost i creant noves feines. També es dona més suport a Ucraïna, sense importar els reptes que hàgim d'afrontar ja sigui de Rússia, el terrorisme, ciberatacs, sabotatge o competència estratègica, aquesta aliança és i serà capaç de defensar tot el nostre territori."

L'augment de la despesa militar fins al 5% del PIB de cada estat membre és més del doble del que la majoria hi destina fins ara i l'augment més gran de la història de l'Aliança Atlàntica. 

La proposta, ratificada pels líders dels països membre, és que cada estat dediqui, d'aquí al 2035:

• El 3,5% del PIB a "defensa dura", com armament, tancs, míssils, drons o soldats (desplegament operatiu).
• I un 1,5% addicional per a inversions relatives a seguretat i defensa, com infraestructures, mobilitat militar (logística), ciberseguretat, o lluita contra el terrorisme.

D'aquesta manera, l'OTAN podria arribar al llindar del 5% que reclama Trump des de fa mesos, una xifra que ha de servir, han dit, per dissuadir Rússia de fer cap expansió territorial i mantenir la implicació de Washington en la seguretat transatlàntica.

Vuit països van destinar menys del 2% del PIB en defensa l'any 2024, segons les últimes dades publicades pel Consell Atlàntic: Espanya (l'1,28%), Bèlgica, Luxemburg, Eslovènia, el Canadà, Portugal, Itàlia i Croàcia. 

Polònia és l'estat que més percentatge del seu producte interior brut va destinar l'any passat a defensa, un 4,12%, per davant d'Estònia (3,43%), els Estats Units (3,38%), Letònia (3,15%) o Grècia (3,08%).

Crítiques a la "interpretació" que en fa Espanya

Ja al matí, tots els líders de l'OTAN que han fet declaracions en arribar a la cimera han donat per fet el nou compromís de despesa militar que finalment s'ha fixat en el 5% del PIB. 

Alguns han afegit que serà "amb flexibilitat" però "sense excepcions". I han criticat --o ironitzat-- sobre la "interpretació" que en fa Espanya, com és el cas del primer ministre belga, Bart de Wever:

"No hi ha cap excepció. Tothom accepta el mateix text i és una qüestió d'interpretacions. La interpretació d'Espanya és que poden assolir les capacitats sense destinar el 3,5% del PIB, però això ja ho veurem. Si Sánchez ho pot fer amb el 2,1% és un geni, i la genialitat inspira."

Però Espanya no és l'únic país amb recels per augmentar la despesa en defensa amb uns diners que han de sortir d'altres partides --com les socials-- o d'augmentar impostos. 

Alguns països aliats com Itàlia, el Canadà, Eslovàquia o Bèlgica també han mostrat les seves reticències i dificultats amb l'objectiu de despesa que es vol assumir, però no han fet tan obertament com Pedro Sánchez. I estats com França o Alemanya, per exemple, tampoc tenen les finances prou sanejades per augmentar fàcilment la seva aportació en defensa dins de l'OTAN fins al punt exigit pels Estats Units. 

Rutte també ha assegurat que els Estats Units estan "totalment compromesos" amb la defensa comuna, després que Trump posés ahir en dubte l'article 5 del tractat --que parla de la defensa col·lectiva, i diu que l'atac a un país membre es considera un atac a tots els països de l'OTAN--.

Ucraïna, en segon pla

L'augment de la despesa militar està directament relacionat amb l'amenaça russa, però l'Aliança Atlàntica ha passat de puntetes sobre Ucraïna, un tema que incomoda Trump.

De fet, la cimera s'ha dissenyat especialment per al president dels Estats Units, fent tot el possible perquè no la rebenti i que al final torni a Washington compromès amb la seguretat transatlàntica.

Per aconseguir una cimera a mida del president nord-americà, l'OTAN l'ha reduït de dos dies a un, amb només una reunió de treball de dues hores i mitja al matí. I amb un comunicat final ja pactat i acordat entre els països membres.

En altres cimeres, el comunicat final reafirmava la perspectiva que els ucraïnesos entressin a l'OTAN algun dia, i es condemnava l'agressió russa. Però aquest any el conflicte passa a un segon pla i no s'ha permès que el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, participi en cap de les sessions de treball.

Zelenski ha estat convidat a la cimera i també va assistir al sopar de gala, però no ha pogut participar en les reunions. 

Trump s'ha reunit amb ell després de la cimera, una setmana més tard que se suspengués la trobada que havien de mantenir a la cimera del G7. Aquell dia, la reunió es va cancel·lar quan el president dels Estats Units va abandonar la cimera abans d'hora pel conflicte entre Israel i l'Iran.

L'èxit de l'operació militar dels EUA a l'Iran, en dubte

Donald Trump ha arribat a la cimera amb l'èxit d'haver-se atribuït l'acord d'alto el foc entre Israel i l'Iran. El president dels Estats Units fins i tot va filtrar un missatge del secretari general de l'Aliança en què Mark Rutte l'ensabona felicitant-lo per l'Iran i dient-li que "Europa pagarà molt" per això.

Però Trump també està incòmode després que s'hagi fet públic un informe que qüestiona l'èxit del bombardeig dels Estats Units sobre tres plantes nuclears iranianes. 

Trump va assegurar que havia eliminat la capacitat nuclear iraniana, però segons la intel·ligència militar nord-americana, el bombardeig només ha endarrerit el programa nuclear iranià uns mesos. 

Alguns testimonis de l'informe han parlat a la televisió CNN i al diari The New York Times i afirmen que l'urani enriquit no va quedar destruït i que les centrifugadores estan majoritàriament intactes. Bona part de l'urani, assegura l'informe, s'havia traslladat a d'altres instal·lacions abans de l'atac.