Cinc ostatges del segrest a Teheran de 1979 reconeixen Ahmadinejad com un dels captors
Cinc dels ostatges del segrest de l'ambaixada nord-americana a Teheran de l'any 1979 han reconegut el nou president iranià com un dels seus segrestadors. La biografia oficial del president ja deia que el conservador Mahmud Ahmadinejad estava orgullós d'haver format part del moviment estudiantil que va segrestar l'ambaixada. Ara, cinc dels 52 nord-americans que van ser ostatges afirmen haver reconegut per televisió i pels diaris la cara del president com un dels homes que van participar directament en el segrest.
3 min
Un quart de segle després de ser retinguts en contra la seva voluntat a Teheran, cinc dels exostatges nord-americans creuen que el nou president electe de l'Iran va ser un dels captors iranians que els va retenir durant 444 dies en la presa de l'ambaixada nord-americana de l'any 1979. L'acció va ser la primera gesta patriòtica de l'Iran revolucionari contra els Estats Units. Quatre dels ostatges van intercanviar correus electrònics després de presenciar la cobertura informativa de l'elecció presidencial iraniana. Aquest fet els va portar records de la seva tragèdia fa 25 anys i van arribar a la mateixa conclusió: creuen fermament que el president electe, Mahmud Ahmadinejad, va ser un dels seus captors. "És ell. No en tenim cap dubte", ha declarat Chuck Scott, un coronel retirat de l'exèrcit que actualment viu a Geòrgia. Scott i els altres ostatges, David Roeder, William J. Daugherty i Don A. Sharer, han declarat que no tenen cap dubte que el president electe iranià, de 49 anys, va ser un dels segrestadors. Un cinquè ostage, Kevin Hermening, ha declarat que va arribar a la mateixa conclusió després de veure les fotografies. Informació no confirmada Tanmateix, no hi ha unanimitat d'opinió. El coronel retirat de la Força Aèria Thomas E. Schaefer, també present al segrest, no reconeix Ahmadinejad. La informació també ha estat desmentida per diversos exestudiants iranians que van participar en la presa de l'ambaixada. Els cinc ostatges insisteixen en la implicació d'Ahmadinejad, i l'acusen d'haver participat en els seus interrogatoris personals, o fins i tot d'haver estat un dels dirigents militants que es van encarregar d'escortar un representant del Vaticà durant l'inici de la crisi per la presa d'ostatges. El 4 de novembre de 1979, quatre estudiants militants van prendre l'ambaixada nord-americana a Teheran i van retenir contra la seva voluntat 52 ciutadans dels Estats Units durant 444 dies com a protesta per la negativa de Washington d'extradir el xa Mohammad Reza Pahlavi per ser jutgat. El xa, que tenia el suport americà, havia abandonat l'Iran després de ser derrocat durant la revolució musulmana. Ahmadinejad, alcalde de línia dura de Teheran, va ser declarat el dimecres 29 de juny president electe de l'Iran en la segona volta dels comicis, en vèncer un dels dirigents polítics més coneguts de l'Iran, l'aiatol·là Hashemi Rafsandjani. Aquest triomf sorprenent va consumar l'ascens al poder de la via més tradicionalista en aquesta república musulmana. Bush demana respostes El president dels EUA, George W. Bush, ha demanat respostes als interrogants sobre el president electe iranià, Mahmud Ahmadineyad, acusat de participar en el segrest d'ostatges a l'ambaixada nord-americana a Teheran el 1979. En declaracions a la premsa prèvies a la cimera del Grup dels Vuit que se celebrarà la setmana que ve a Gleneagles, al Regne Unit, Bush ha dit que no té informació sobre la possible participació del líder ultraconservador iranià a la presa d'ostatges, però que està segur que es trobaran.
