Cinema vertical? Quan les pel·lícules tenen la forma del mòbil

Segurament la majoria de nosaltres hem vist continguts audiovisuals a les xarxes que van més enllà de vendre'ns o recomanar-nos alguna cosa. Solen ser històries personals, que ens parlen del dia a dia o ens volen fer reflexionar sobre algun fet concret. Com les definiríem? Què són? Són cine? 

Els publicistes d'Agencia 51 de Salamanca ho tenen clar. És cine. I per això han organitzat el primer festival d'aquest gènere a tot Espanya. La directora, Esther García, diu: "Un cop el teu algoritme comença a ensenyar-te cinema, hi ha veritables obres d'art, i això ens va impulsar a organitzar el festival de cinema."

N'hi han dit Festival 9/16, s'ha celebrat a Salamanca i es van rebre uns 60 curts, dels quals se'n van escollir 24 per formar part del festival.

Entre els participants, fàcilment hi havia d'haver algun creador amb qui poguéssim parlar d'aquesta manera de fer cinema. I vam contactar amb un dels guanyadors, el mallorquí Dídac Panadés, que es va endur un premi pel seu curtmetratge "Ser el prota de mi peli" a la secció de microdocumentals. 

En Dídac ha estudiat Comunicació Audiovisual a la Universitat Rey Juan Carlos I i ha fet el màster de l'ESCAC en Direcció Cinematogràfica. Després de treballar un temps en el món del cinema professional es va adonar que, en realitat, hi havia molt poc espai per a la seva creativitat. 

Es va posar a treballar de cambrer i, aleshores, va tornar a agafar la càmera. Però al mateix temps va mirar al seu voltant i va observar que tothom tenia mòbil i, sobretot, que tothom se'l mirava. Va arribar a una conclusió:

"El que he de fer és fer cinema i després compartir-lo allà on jo puc, que és en un format vertical, en un format mòbil."

I així va crear un compte d'Instagram, @recreotelevision, on penja continguts que, diu, volen trobar la bellesa de la vida quotidiana i que volen ser, també, un autoretrat intimista.

El format vertical no se li fa estrany. De fet, a la fotografia, els retrats han estat tradicionalment en vertical. Reduir l'espai perifèric del pla li permet centrar-se en el més important, en aquest cas, en la persona davant la càmera. 

La verticalitat li ha ofert un format ideal per explicar-se, per explicar des del jo, amb continguts creats des de l'experiència personal lluny de la ficció. 

La directora del festival de cinema vertical 9/16, Esther García, ho té clar: 

"No hi ha res escrit per a aquest format. Aleshores, tot és nou, és innovar, i crec que és el que enganxa d'aquest format. Gairebé tots els creadors són persones joves de la generació Z que estan desitjant fer coses noves." 

És evident que la difusió del cine vertical és més fàcil, però també té inconvenients. Ho sap molt bé Emma Soler, una creadora de continguts en català, de Vilafranca del Penedès, que ha estudiat Comunicació Audiovisual a la Pompeu Fabra. 

Per aquesta cineasta, la vida és en horitzontal i tots els referents que l'han portat a sentir passió pels vídeos i el cinema són en horitzontal. Així que, quan es va plantejar crear continguts en vertical per difondre a través de les xarxes, li va semblar una decisió terrible. 

Però ràpidament li va donar la volta:

"En una era d'addicció total a les xarxes, si el que vull és crear un vídeo que porti la gent a fer un moment de pausa i que els faci reflexionar, ho he de fer en vertical."

Els seus vídeos són tot un referent per als creadors de cinema vertical. Des de creacions sobre la crisi existencial dels 20 a una sèrie de story tellings sobre temes diversos.

Sentit de l'humor, moltes transicions, una realització plena de dinamisme. Quan té una idea, explica, escriu un guió previ que acabarà farcit d'imatges. 

S'autodenomina la reina del Premiere, pel munt d'hores que es passa davant de l'ordinador amb aquest programa d'edició de vídeos clau per editar les transicions, posar-hi efectes o textos, importantíssims quan es publiquen continguts audiovisuals a les xarxes. 

Diu que de petita volia ser reportera de TV3. Després va descobrir que l'apassionava la feina de creació darrere la càmera. Les xarxes i el seu cinema vertical li han permès fer confluir les dues passions. Ara pot pensar, rodar i editar uns vídeos que ella mateixa protagonitza. La quadratura del cercle. Això sí, l'objectiu de fer cine en horitzontal, en 16/9, no l'abandona. 

L'Emma i el Dídac tenen en comú la voluntat de romantitzar la realitat, de buscar la bellesa de la vida quotidiana. En cap cas són influencers, seria tot un anatema definir-los així. Són creadors de continguts, nous cineastes que estan obrint camí en un gènere que tot just comença i que té tot un futur per escriure o, més ben dit, per rodar.