Clam per transformar el sistema educatiu en 10 anys davant les desigualtats per la Covid

Crida a un acord transversal de totes les forces del Parlament, el món local i els agents socials i educatius d'arreu del país per a una transformació estructural de l'educació. Aquest és l'objectiu de la proposta anunciada aquest dilluns per la Fundació Bofill i Unescocat que ha de respondre a l'Agenda 2030 i, en concret, a l'objectiu número 4:

"Garantir una educació de qualitat, inclusiva i equitativa, i generar oportunitat d'aprenentatge al llarg de la vida per a tothom."

Amb aquesta voluntat, han reclamat concretar en un pla a deu anys vista el consens per actualitzar el sistema educatiu i avançar-se al creixement de les desigualtats provocades per la Covid-19.

Davant l'escenari que la pandèmia allunyi els objectius marcats en educació, es demana incrementar els esforços per estendre la transformació educativa que ha dut a terme el programa Escola Nova 21 durant tres anys.

Propostes clau

Més recursos, desburocratitzar el sistema, avançar fermament cap al sistema competencial, o reformar la prova d'accés a la universitat són alguns dels compromisos que demana el pla:

• Programa intensiu de transformació per a més de 2.500 escoles i instituts
• Activació de 250 facilitadors del canvi educatiu
• Formació i accés inicial a la professió docent competencial i amb període de residència
• Pla de reforma de la secundària postobligatòria i de la selectivitat
• Programa de recursos, eines i incentius perquè, l'any 2024, 100 centres amb complexitat ja s'hagin transformat

L'actual context obliga, segons els promotors de la iniciativa, que les desigualtats agreujades per la Covid siguin l'inici d'una transformació educativa necessària, que culmini l'any 2030 fent arribar una educació de "qualitat, inclusiva i equitativa, a tothom."

Qualifiquen el model educatiu català "d'excessivament rígid" i basat en la memorització a curt termini.

Més d'un 80% dels docents catalans consideren que les pràctiques innovadores afavoreixen la millora dels aprenentatges, i el 60% de famílies volen més innovació. Sense una estratègia ambiciosa pública, la Fundació Bofill i Unescocat asseguren que això no serà possible.

La demanda pública d'una política transversal de canvi educatiu s'ha presentat amb una llista de suport de 60 persones, entre directors i acadèmics.

Avaluació d'Escola Nova 21

També s'ha fet pública l'avaluació d'Escola Nova 21, que entre el 2016 i el 2019 va implicar 30 centres educatius en un programa intensiu de transformació i prop de 500 centres en xarxes locals.

Tots els 30 centres van generar transformacions en diferents àmbits, i van introduir noves pràctiques, com els aprenentatges personalitzats, i a partir de la col·laboració o la reconfiguració d'espais, així com la manera de relacionar-se amb l'entorn.

Però s'apunta que la transformació educativa no serà possible i sostenible sense un pla ambiciós i sistemàtic per fer efectiu el canvi. Cal impulsar reformes estructurals del sistema educatiu, asseguren, que guiïn un pla de transformació del sistema que es desplegui a 10 anys vista.

La conclusió, doncs, és que sense la transformació educativa no es poden abordar els reptes educatius que Catalunya té al davant i als quals ha obert pas Escola Nova 21.