Clàudia Costafreda, a "Les dones i els dies": "Soc addicta, i això s'ha de dir"

View this post on Instagram

A post shared by Catalunya Ràdio (@catalunyaradio)

Darrere les addiccions, recorda Costafreda, sovint hi ha preocupacions i pors. I aprofita per denunciar la hipernormalització de l'alcohol: "Em trobo molts cops amb insistències per beure i em sembla gravíssim."

"Un addicte no és només el que es droga a les deu del matí o el que beu alcohol cada dia. També hi ha addictes funcionals que només beuen el cap de setmana."

La directora creu que és clau parlar-ne des de la veritat i la vulnerabilitat per trencar prejudicis i obrir camí a altres persones que poden estar passant pel mateix. "Les addiccions no són un vici, són una malaltia, i hi ha molt poca informació vàlida del que és realment el consum de substàncies."

Relacions tòxiques i noves maneres d'estimar

Parlar d'amor, per Clàudia Costafreda, és parlar també de ferides. Moltes de les seves produccions porten a la pantalla la càrrega dels mandats de gènere i els mites de l'amor romàntic que encara moltes dones arrosseguen i que dificulten poder construir relacions sanes.

Tot i que vivim en un món més feminista, la cineasta afirma que les relacions personals continuen sent "un desastre" i que encara hi ha dones atrapades en relacions convulses. "No conec cap dona que no hagi tingut alguna relació tòxica", afirma.

La directora explica que cal desaprendre conductes sexuals i emocionals heretades durant generacions i reivindica maneres més tranquil·les, flexibles i responsables d'estimar. L'amor, segons la guionista, no s'ha de confondre amb la intensitat i la turbulència: "Per mi és estabilitat, calma i cures."

El matriarcat com a motor

Rere la valentia i resiliència de Clàudia Costafreda per superar les adversitats hi ha una base sòlida: la seva família i, en especial, les dones que l'han envoltat des de petita. La guionista va criar-se en un ambient matriarcal i assegura que aquest suport femení ha estat la seva brúixola i també la seva inspiració artística.

Per aquest motiu, Clàudia Costafreda té clar que vol seguir explicant històries, però sense renunciar a ser mare: "Per mi és més important ser mare que fer pel·lícules, és un desig que tinc, i ha de poder ser compatible amb la professió."

Una carrera meteòrica amb identitat pròpia

Costafreda va obrir-se camí en una indústria sovint poc receptiva amb les dones i el talent emergent. Va estudiar a l'ESCAC i, un any després de graduar-se, va estrenar el curt "Benidorm 2017". "Cada any surt molta gent de l'ESCAC i és difícil ficar el cap en aquest món", explica, però malgrat tot, aquesta producció li va obrir les portes a Els Javis.

Aquesta connexió va ser el trampolí per a futurs projectes i per consolidar el seu segell creatiu. A les seves històries, les dones són al centre i són protagonistes complexes, fràgils i amb caràcter, que s'escapen dels clixés tradicionals. Reconeix que li surt de manera natural: "Soc dona i conec millor l'univers femení. M'interessa tocar certs temes i explicar històries que encara no s'han explicat."