Clubs nàutics en perill per la llei de costes: radiografia d'un estira-i-arronsa que ve d'anys

Club de Mar, Club Marítim, Club Nàutic, Club de Vela, Club de Windsurf. Diferents denominacions per a unes instal·lacions que inclouen una entitat amb socis i una pràctica esportiva relacionada amb el mar. Molt arrelats a la costa catalana, n'hi ha de diferents tipus, mides i situacions administratives, però la majoria sense un futur assegurat. 

A Catalunya hi ha 51 clubs adherits a la Federació Catalana de Vela i 17 federacions d'esports nàutics. Ara treballen junts amb un objectiu comú: que els clubs no acabin desapareixent per la llei de costes. El president de la Federació, Josep M. Isern Sala, resumeix així l'abast del problema:

"Estan en perill els clubs de mar, i els esports de mar, sí."

Canvis a la llei de costes

La llei de Costes, del 1988, es va fer amb l'objectiu de preservar el litoral de l'acumulació d'edificacions més o menys estables i que la ciutadania en pogués gaudir. L'enderroc dels xiringuitos de la Barceloneta, a la Barcelona preolímpica, l'abril del 1991, va ser una de les conseqüències. 

El següent canvi important va arribar el 2018, quan es va fer el reglament de la llei. La novetat més important va ser que limitava a 300 metres quadrats la superfície de sorra que podien ocupar les instal·lacions dels clubs. 

Per a la majoria, era i és impossible mantenir l'activitat amb aquella superfície. No només necessiten espai per guardar el material dels diferents esports, sinó que també han de tenir vestuaris, adaptats i separats, sales per fer cursos, espai per als socis, etc. 

Per exemple, al Bétulo de Badalona fan paddelsurf, rem, windsurf, vela, submarinisme, a més de les activitats i cursos que ofereixen a les escoles i instituts de la ciutat.

És per això que el 2018  va començar un calvari per a molts clubs. S'acabaven les concessions i Costes, l'Estat, no només no les renovava sinó que els posava multes. Si no ho pagava el club, havia de respondre el seu president. 

Als requisits administratius van seguir els judicials i les sentències. El cas que ha arribat més lluny és el del Club de Mar de Sitges, quan ja s'havia fixat per al 2 de juny el seu enderroc. Una resolució del TSJC ho va aturar en resposta a un recurs del mateix club.

La mateixa ministra de Transició Ecològica, Sara Aagesen, va dir al Congrés que no es faria res abans de la tardor. Salvat provisionalment. 

També per a altres clubs, la llei de Costes segueix condicionant el seu futur. Alguns exemples:

• Club Nàutic Bétulo, de Badalona. Tenen la concessió caducada i han demanat al TSJC poder continuar cautelarment amb les seves activitats i poder seguir utilitzant els més de 2.000 metres quadrats que ocupen a la platja de Badalona.
• Club Nàutic Vilassar de Mar. La concessió els va caducar el 2018, van demanar una pròrroga i des del passat gener estan fora de concessió. El seu president, Jesús Majem, defensa que són "un dels clubs més representatius, amb 2.000 socis, equip de vela, de rem i escoles d'esports nàutics". Estan intentant tornar a obtenir la concessió amb l'argument que son bé cultural d'interès local. 

• Club Marítim de Torredembarra. Una part del club està sobre la sorra i l'altra no. Tenen una ordre d'enderroc sense data de la nau on guarden les embarcacions i que està sobre terra dura, fora de l'àmbit de la llei de Costes.

Des dels clubs, es queixen que les administracions de Costes, tant de l'Estat com de la Generalitat, no valoren prou el treball que es fan per promocionar la pràctica dels esports nàutics. Majoritàriament són clubs sense ànim de lucre.

Nous canvis en el reglament de la llei de Costes

El Congrés, a proposta del PP i impulsat des de Badalona --tots els grups de l'Ajuntament d'aquesta ciutat van anar a Madrid per defensar els clubs-- estudiarà canvis en l'article 70 de reglament de la llei de Costes. 

Junts aspira a incloure una esmena que esborri la limitació dels 300 metres i que doni un termini d'un any als clubs per demanar una nova concessió que encaixi amb la normativa modificada. 

És l'esperança que tenen ara malgrat que segons reconeix el president de la Federació Catalana de Vela, Josep M. Isern Sala "ni serà fàcil, ni serà la salvació immediata". Tot i això, Isern es manté optimista. 

També aspiren a aconseguir que siguin les comunitats autònomes les que estableixin els criteris per autoritzar les concessions d'acord amb les federacions esportives. Això sí, el vistiplau definitiu, molt probablement, haurà de continuar venint de Costes de l'Estat.
 

Adaptar-se a la situació actual

És el que estan intentant, des de fa temps, alguns clubs. El Marítim de Torredembarra va presentar --fa un any-- un projecte amb les indicacions donades per a Generalitat, però encara no tenen resposta. I hi ha altres casos:

• Club Nàutic Calella. Amb paciència i molta negociació, van aconseguir que els retiressin la multa de 60.000 euros que els van posar el 2019. Ara, segons assegura el seu president Manel Català, creuen que estan a punt de tornar a tenir la concessió en vigor. El seu projecte és per dedicar 300 metres a les instal·lacions i 300 metres més al restaurant, que han de ser en edificis separats. 

• Club Nàutic Cubelles. Fundat l'any 1950, han presentat fins a 4 projectes. Amb l'últim esperen poder treballar legalment 30 anys més. Repartiran l'espai que tenen ara --600 metres quadrats-- en dos espais de 300 metres cadascun.  

En els tres casos, però, si les administracions els aproven els projectes, començarà per a ells una altra gimcana: aconseguir els diners per a enderrocar les actuals instal·lacions i fer-les de nou. I amb menys espai del que tenen ara.
 

Clubs sotmesos als plans d'usos municipals

Són, generalment, més petits, més heterogenis i amb problemàtiques més diverses. Els plans d'usos els regulen els ajuntaments però sempre complint amb la llei de Costes. Si estan situats en zones protegides, com Parcs Naturals, els requisits encara són més estrictes. 

El Club de Windsurf de Pals, per exemple, es queixa de la falta d'estabilitat i demanen un espai fix a la sorra. Asseguren que el podrien fer aixecat per no perjudicar les dunes. La seu la tenen en els baixos d'uns edificis i a l'estiu treballen amb una caseta a la platja de 100 metres quadrats que munten i desmunten cada any.

En altres casos, fa anys que intenten legalitzar les instal·lacions. El Club de Vela de Canet de Mar, nascut el 1968, necessita reformar la seu social, en mal estat i plena de graons, que fan impossible accedir-hi amb cadira de rodes. 

El projecte és en mans de la Generalitat des del 2022, tant pel que fa a l'edifici com a les activitats i esports (vela lleugera, windsurf i patí de vela català), però no tenen resposta. 

El seu president, Xavier Baranger, es mostra molt decebut de les converses amb les administracions: "Som un club petit i no ens dexien fer res".

També assegura que es passen la pilota entre l'Estat i la Generalitat --totes dues administracions tenen competències-- i que, mentrestant, sobreviuen amb una mena de concessió de l'ajuntament regulada per un pla d'usos.
 

I els clubs que depenen de la llei de Ports catalana?

Hi ha almenys cinc clubs nàutics de Catalunya que es regeixen per la llei de Ports de la Generalitat, per la seva proximitat a aquestes instal·lacions. L'encaix entre Port Esportiu -- amarres -- i l'activitat esportiva és el que els amoïna. Especialment, en el moment de renovar concessions. 

Al Club Nàutic el Masnou, per exemple, els caduca l'any que ve i esperen impacients com quines seran les condicions de licitació que imposi la Generalitat. 

Saben que el concurs inclourà el port (amarradors, aparcament i altres espais que es lloguen) i el club nàutic, i això els ha obligat a preparar una oferta conjunta. La seva presidenta, Mercè Marzo, hi veu un perill, "que vingui capital financer i que es quedi amb el bagatge esportiu i social que hem creat fins ara". 

Aquest club ja hi era quan es va construir al Port, però el futur fa que en depenguin. Per això, des de la Federació Catalana de Vela i d'altres entitats s'està pressionant per poder canviar alguns aspectes de la llei i que hi pugui haver garanties que l'esport no quedarà relegat dins les prioritats del Port.