Collboni perd la qüestió de confiança que li permetrà tenir pressupost pel 2026
Jaume Collboni s'ha sotmès aquest dimecres a una qüestió de confiança per poder aprovar els pressupostos municipals del 2026. Només compta amb l'acord d'Esquerra Republicana, però els vots dels 5 regidors republicans són insuficients per aprovar els comptes.
Barcelona En Comú va demanar al PSC més temps per continuar negociant, però Collboni no ho va acceptar. Així, amb l'abstenció dels Comuns i el no de Junts, PP i Vox, el govern socialista va perdre la votació en el darrer plenari municipal i tot seguit activar el mecanisme de la qüestió de confiança.
En un ple extraordinari, aquest dimecres, s'ha repetit la mateixa votació. L'alcalde ha perdut la confiança del plenari i ara s'obre un període de 30 dies perquè l'oposició presenti una moció de censura. Si això no passa, els comptes quedaran aprovats automàticament passat aquest termini.
"L'1 de gener, Barcelona tindrà pressupost", ha afirmat Collboni al final de la sessió, i ha justificat optar per una qüestió de confiança perquè "tenim plena confiança que els comptes aborden les necessitats de la ciutadania".
Per què una qüestió de confiança?
És una eina que la llei atorga als governs municipals en minoria --el PSC només té 10 regidors de 41-- per poder disposar de pressupostos. Però té limitacions: només es pot activar dues vegades per mandat i mai durant l'últim any.
Collboni ja la va fer servir el primer any, per tant, aquesta serà la segona i última vegada. Els pressupostos tampoc no es poden prorrogar més de dues vegades. El 2024, Collboni va optar per la via de la qüestió de confiança per aprovar els números d'aquell any. El 2025 va prorrogar els del 2024. Ara, retorna a la qüestió de confiança perquè el 2026 hi hagi pressupostos nous.
Un cop cremat el darrer cartutx d'aquesta eina que li permet la llei, per a l'any vinent només li queden dues opcions: o bé aconsegueix, per primera vegada en el mandat, tancar un acord suficient per aprovar-los, o bé haurà d'anar directament a la segona i última pròrroga dels números que ara pretén aprovar.
Com funciona la qüestió de confiança?
L'alcalde ha convocat una sessió plenària amb caràcter extraordinari on l'únic punt de l'ordre del dia és la qüestió de confiança vinculada als pressupostos.
L'alcalde s'ha sotmès a una votació per ratificar-lo o no en el càrrec. Una votació nominal, és a dir, els regidors són cridats un per un pel seu nom a expressar el sentit del seu vot. Al ple, 15 vots li han donat suport, 17 en contra i hi hagut vuit abstencions.
Amb aquest resultat, els grups de l'oposició tenen 30 dies de marge per presentar una moció de censura amb una candidatura alternativa a ocupar l'alcaldia que tingui el suport necessari (la majoria absoluta de 21 regidors).
El PSC confia que els grups de l'oposició (Junts, Barcelona En Comú, ERC, PP i Vox) continuaran sense posar-se d'acord per presentar cap alternativa. Esgotat el termini, l'alcalde recuperarà la confiança i els pressupostos quedaran aprovats.
Crítiques a la gestió de Collboni
Al ple, només ERC s'ha alineat amb els pressupostos de Collboni, als quals el regidor Jordi Castellana ha dit que han aconseguit millorar "per ser útils".
En canvi, la resta de grups han centrat les crítiques en la gestió del PSC. "Barcelona, amb vostès, hi perd", ha dit Jordi Martí, de Junts. Des dels Comuns, Gemma Tarafa ha qualificat el govern socialista com "el govern del no-res".
Tot i això, Tarafa ha allargat la mà a Collboni "si mira cap a l'esquerra sense timidesa". L'alcalde ha replicat la disponibilitat d'arribar a acords en el que queda de mandat amb els grups d'esquerra sense excloure la dreta.
Des del PP, Daniel Sirera ha acusat Collboni de governar "només per una part" dels barcelonins. I Vox li ha retret que no trepitja el carrer.
Trias i Colau van inaugurar la qüestió de confiança a Barcelona
Els dos anteriors alcaldes de Barcelona, Xavier Trias (CiU) i Ada Colau (BComú) van ser els primers a utilitzar la qüestió de confiança. Als alcaldes anteriors --tots socialistes, amb majoria o sense-- no els va caldre activar mai aquest mecanisme.
Quan Xavier Trias va arribar a l'alcaldia ho va fer amb 15 regidors i va recórrer a la mesura per tirar endavant el seu penúltim pressupost, el de l'any 2015. I Ada Colau, durant el seu primer mandat, la va utilitzar per aprovar els seus segon i tercer pressupostos, del 2017 i 2018. La resta, o els va prorrogar o va arribar a acords.
Els Comuns, després que Collboni no fes cas de la seva petició de retirar els pressupostos del ple de novembre, ara se senten descavalcats de la negociació i retreuen al PSC la falta d'entesa amb la seva formació malgrat haver governat junts quan Colau era alcaldessa.
Més de 4.000 milions d'euros per al 2026
El projecte de pressupostos presentat pel PSC supera per primera vegada els 4.000 milions d'euros, en concret 4.180 milions. Segons el govern municipal no repercutirà en la butxaca de les famílies ni de les petites ni mitjanes empreses perquè preveuen una congelació de taxes i impostos en les ordenances fiscals.
Uns números que va aconseguir pactar amb el grup municipal d'ERC després d'incorporar totes les peticions dels republicans, entre elles un fons de 70 milions provinents de la taxa turística per revertir-los als barris.
En canvi, els Comuns es lamentaven que els socialistes rebutjaven les seves propostes. Un cop tombat el projecte de pressupost en el darrer plenari, el mateix alcalde va anunciar que incorporarien algunes qüestions dels Comuns com destinar 100 milions a la compra d'habitatge per tempteig i retracte o impulsar mesures per frenar les compres especulatives un cop el Parlament modifiqui la llei d'Urbanisme que els garanteixi seguretat jurídica.
