Com canviar el nom i la contrasenya del wifi de casa i tenir una connexió a internet més segura
Quan ens posen internet a casa, venen, instal·len el rúter i marxen. En la majoria de casos, l'aparell d'on surt el wifi no es tocarà mai més, i això és potencialment perillós.
És un error comú que ens fa vulnerables i pot afectar l'estabilitat de la nostra connexió. Per això, és recomanable configurar la porta a internet de casa.
Configurar el rúter és més senzill del que sembla. En aquest article explicarem com podem canviar la contrasenya i el nom del wifi de casa, un primer pas que ens portarà a descobrir moltes més possibilitats: posar horaris perquè el wifi s'apagui i es torni a encendre automàticament, bloquejar la connexió de nous dispositius, canviar de canal per millorar la qualitat del senyal...
Com accedir a la configuració del rúter
Per configurar el rúter de casa, l'aparell que ens dona la connexió a internet i el senyal wifi, el primer pas és trobar la porta d'accés al tauler de control del rúter on es connecten tots els dispositius sense fil de casa.
Ho haurem de fer des d'un ordinador portàtil o de sobretaula que estigui connectat al mateix senyal, sigui al mateix wifi o físicament a l'aparell (per cable Ethernet), i obrir un navegador.
Alguns proveïdors telefònics també permeten configurar alguns paràmetres de la connexió domèstica des de la seva aplicació oficial, identificant-nos amb les credencials de client i connectant-nos al wifi corresponent, però l'opció del tauler de control des d'un navegador ens dona moltes més opcions de configuració.
Cal fer notar que no tots els taulers de control dels rúters són iguals: cada proveïdor i cada fabricant té una interfície diferent, tot i que la majoria ofereix opcions similars.
Obrir el navegador per entrar a configurar el rúter
A la barra d'adreces del nostre navegador habitual hem d'escriure l'adreça IP local del nostre rúter que ens obrirà el tauler de control. Normalment, cal escriure i accedir a l'adreça 192.168.1.1 o 192.168.0.1. Si no funciona cap de les dues, podem consultar quina és des de l'adhesiu del rúter o preguntant-ho al nostre proveïdor, o des de la consola del sistema de Windows, amb el comandament "ipconfig". En el cas d'un Mac, cal prémer Alt i fer clic dret a la icona del wifi.
"Tots tenim una etiqueta sota l'aparell del rúter que ens diu l'usuari d'administració "admin" i la contrasenya d'aquest administrador", recorda Tomàs Moré, el cap de cultura de l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya.
Abans d'entrar al tauler de control, l'adreça IP ens portarà a una pàgina d'accés que ens demanarà un nom d'usuari i una contrasenya. Si no les hem canviat mai, les trobarem de nou en l'adhesiu del rúter o en una llista pública de contrasenyes habituals, segons el fabricant i/o model.
Molt sovint, el nom d'usuari del tauler de control del rúter per defecte és "admin" i la contrasenya també és "admin". Són credencials massa simples. Com és lògic, aquesta no és una configuració segura i també és molt recomanable canviar-la un cop a dins.
Quan hàgim accedit al tauler de control del rúter, veurem una pàgina similar a la que tenim a continuació, tot i que recordem que l'aspecte variarà segons el fabricant de l'aparell.
Com canviar la contrasenya i el nom del wifi?
La contrasenya del wifi que ve per defecte, habitualment impresa a l'adhesiu de la part inferior del rúter, no només és complicada i impossible de memoritzar: és perillosa.
No canviar la contrasenya i el nom del wifi (SSID) és un potencial forat de seguretat, a part de dificultar molt la tasca de compartir-la amb qui ens la demani.
Canviar el nom del wifi no és només divertit, perquè ens dona la possibilitat de ser originals i enviar missatges passiu-agressius als veïns, també és una bona pràctica de seguretat: el nom del senyal wifi que habitualment tenim per defecte dona massa informació.
Si no canviem el nom del wifi, qualsevol veí (o potencial atacant) que vegi el nostre senyal podria comprovar quin és el nom del nostre aparell, el model o el proveïdor telefònic que tenim contractat, i això és un potencial perill.
En ciberseguretat, com menys informació sigui pública, millor, tal com ens explica el doctor en Telecomunicacions i membre de l'equip de Som Connexió Ferran Orga:
Tenir el nom del senyal wifi que ve per defecte identifica probablement en alguna base de dades quin és l'origen, quina és l'operadora, quin dispositiu fa servir. Per tant, si és un tipus de rúter d'una marca i un model concret, hi pot haver una vulnerabilitat coneguda i és més fàcil d'atacar.
El cap de cultura de l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya, Tomàs Moré, ho argumenta de manera similar:
Si tu identifiques la companyia en l'SSID i ets un hacker que ja n'has vist molts, d'aquell tipus de SSID, fins i tot podries deduir el model amb què es genera la contrasenya, i això faria molt més senzill esbrinar la contrasenya del wifi.
Orga també recomana no revelar cap informació personal que es pugui relacionar amb el lloc on es troba la xarxa i optar per "opcions genèriques com 'Casa5G' o 'WifiCasa'. En el cas de la contrasenya, Orga recorda que cal "evitar posar-hi informació fàcilment deduïble, com el nom del carrer, el pis, la localitat, el nom del gat o del gos".
Tots dos paràmetres, contrasenya i nom, estan junts i es poden trobar fàcilment en menús amb noms com "Configuració bàsica". El nom del nostre wifi es defineix a l'apartat conegut com a SSID, així que trobarem com canviar-lo en aquell lloc on trobem la paraula, i el camp de la contrasenya serà a continuació.
Si el nostre rúter és modern, és possible que ofereixi un doble senyal wifi, una xarxa 2.4G amb més abast, però menys ampla de banda i velocitat, i una altra 5G, més potent, però amb menys abast, tal com ens descriu Ferran Orga:
Les xarxes de 2.4 GHz tenen una freqüència una mica més baixa, per tant, tenen més penetració d'obstacles, com parets, i també una mica més de llargada en el camp obert, per tant, millor cobertura. Les de 5 GHz, a part que tenen més ampla banda i velocitat, també tenen més canals disponibles perquè hi ha menys aplicacions que les utilitzen.
Els noms i les contrasenyes de totes dues xarxes es poden canviar independentment, i és recomanable fer-ho, tot conservant alguna manera de diferenciar-les.
La contrasenya, a més, tal com recorda Tomàs Moré, ha de ser "al més segura i, per tant, llarga possible" i, ja que quedarà memoritzada en els dispositius que hi connectem, "no passa res si és de 30-40 caràcters".
Com tornar a deixar el rúter com estava?
Si hem fet canvis que volem desfer i no tenim clar com fer-ho, com per exemple quan hem canviat contrasenyes i les oblidem, ens queda l'opció de fer reset al rúter.
Tornar a deixar el rúter en la configuració original ens retornarà el nom de fàbrica dels senyals wifi, les contrasenyes per defecte per accedir al tauler de control i del wifi, la programació de fàbrica... i desfarà qualsevol altra modificació.
Dins el tauler de control, a vegades, hi ha l'opció per restablir el rúter, però el mètode més eficaç és prémer el botó corresponent que es troba en la part posterior del dispositiu.
Caldrà mantenir premut el botó de restabliment del rúter, habitualment acompanyat de la llegenda reset, durant uns segons. A vegades, en comptes d'un botó, ens hi trobarem un forat, on caldrà introduir un escuradents fi o un clip.
