Com el sistema financer internacional es podria posar al servei del clima aquest 2023
S'està coent una reforma del Fons Monetari Internacional i del Banc Mundial, per mobilitzar grans quantitats de finançament públic i per guiar la inversió privada cap a l'emergència climàtica.
Una mena de pla Marshall, com el que els anys 40 va servir per a la reconstrucció després de la Segona Guerra Mundial.
Reformar les institucions financeres internacionals?
La major part del finançament climàtic que proporcionen els països desenvolupats es canalitza a través dels bancs multilaterals de desenvolupament (BMD), però aquests bancs són molt criticats per no estar a l'altura del repte, perquè podrien distribuir molts més diners sense que els països donants hagin de pagar més.
També el Banc Mundial ha estat molt criticat per la seva passivitat davant l'emergència climàtica. Quan els països no-desenvolupats intenten fer projectes de renovables els financers privats els demanen interessos molt alts, perquè consideren que hi ha molt risc; en canvi, en els mateixos països, els projectes de combustibles fòssils aconsegueixen finançament barat. El Banc Mundial podria assumir part dels projectes de renovables, per facilitar la inversió privada, però no ho fa.
El Banc Mundial (BM) i el Fons Monetari Internacional (FMI) són institucions públiques, finançades pels països desenvolupats, amb gran capacitat financera, i es poden governar per fer unes polítiques o unes altres. Per això des del 2021, amb l'arribada de l'administració Biden als EUA, un grup de deu països desenvolupats (EUA, Alemanya, el Regne Unit i el Japó, entre d'altres) pressionen per a la reforma de les institucions financeres internacionals.
La reforma agafa forma a la COP27, amb el pla de Barbados
Va ser al novembre, a la conferència del clima d'Egipte, on la idea de posar el sistema financer al servei del clima es va començar a concretar.
Va ser en la presentació de la Iniciativa Bridgetown, impulsada per Mia Mottley, primera ministra de Barbados i elaborada amb Avinash Persaud, un prestigiós acadèmic, també de Barbados, amb una trajectòria destacada en institucions financeres internacionals.
La Iniciativa Bridgetown detalla com reformar el sistema financer internacional perquè els diners vagin als països que més ho necessiten, i de seguida es va convertir en un tema central a la COP27 i va rebre el suport de dirigents de la UE, del Regne Unit, de l'ONU i d'economistes climàtics de referència.
La Iniciativa Bridgetown
Es va publicar al setembre a la web del Ministeri d'Exteriors del Regne Unit, amb qui Barbados té vinculació per ser membre de la Commonwealth. Té com a subtítol: "Agenda de Bridgetown per a la reforma de l'arquitectura financera global"
El nucli de la proposta és alliberar 650.000 milions de dòlars de l'FMI, a través de "drets especials de gir", un mecanisme financer que permet préstecs a interessos molt baixos. Aquests 650.000 milions inicials estimularien la inversió privada de 2 bilions de dòlars més: la quantitat anual que els especialistes calculen necessària, fins al 2030, per poder afrontar l'escalfament global.
Els "drets especials de gir" (DEG) són un "actiu de reserva global" que ja té l'FMI. El 2021 va emetre 650.000 milions de dòlars en DEG, per afrontar el xoc econòmic. Els DEG no són diners, però es poden canviar per diners en un banc central disposat a fer-ho. Aquest banc manté els DEG i els pot tornar a canviar per diners si ho necessita.
Actualment els DEG es distribueixen amb quotes molt esbiaixades cap als països rics: el 2021 els Estats Units van rebre DEG per 113.000 milions de dòlars, mentre que els països més pobres en van rebre només 21.000 milions. Però els EUA i els altres països rics no utilitzen gran part dels DEG que reben, perquè no ho necessiten.
La recanalització dels DEG no utilitzats és clau en la Iniciativa Bridgetown, juntament amb la suspensió del servei del deute als països més pobres, i que el Banc Mundial i els bancs de desenvolupament assumeixin més risc i facin préstecs a llarg termini i interès baix, amb clàusules de desastres naturals en els préstecs.
El ball ja ha començat: el cap del Banc Mundial abandonarà al juny
El mateix setembre del 2022 que es publicava la Iniciativa Bridgetown, el president del Banc Mundial, David Malpass, responia una pregunta sobre si creia en la gravetat de l'escalfament global, dient: "Ni tan sols ho sé. No soc un científic." La Casa Blanca va condemnar immediatament la resposta i va incrementar la pressió perquè dimitís.
Fa cinc setmanes Malpass va anunciar que deixarà la presidència del BM a finals de juny, i de seguida la secretària del Tresor dels Estats Units, Janet Yellen, assegurava que designaran un substitut aviat.
Per tradició, el govern dels EUA escull el president del Banc Mundial i els líders europeus, el del Fons Monetari Internacional. David Malpass havia estat nomenat per Donald Trump.
Primavera 2023, tot s'accelera
El Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial faran les seves reunions de primavera, del 10 al 16 d'abril a Washington. La secretària del Tresor dels EUA, Janet Yellen, ha dit que el Banc Mundial "ha d'evolucionar" per abordar l'escalfament global. John Kerry, enviat especial pel clima dels EUA, els ha demanat plans concrets per millorar la seva lluita contra l'escalfament global.
També a l'abril, Joe Biden convocarà una reunió de líders del Fòrum de les principals economies (MEF) per "accelerar els esforços per no superar l'1,5º C d'escalfament", segons avançava John Kerry la setmana passada.
Al juny, el president francès, Emmanuel Macron, organitzarà a París, en col·laboració amb la primera ministra de Barbados, Mia Mottley, una cimera internacional sobre finançament per a l'emergència climàtica.
Al setembre, el G20 farà una cimera presidida pel primer ministre indi, Narendra Modi, que ja ha dit que vol utilitzar la seva presidència del G20 per reformar el sistema de bancs multilaterals de desenvolupament. La cimera es farà a l'Índia, un dels països amb pitjors impactes climàtics, just al final d'un estiu que es preveu dur.
Bretton Woods 2023?
El juliol del 1944, poc després del desembarcament aliat a Normandia, 730 delegats dels 44 països aliats es van reunir durant tres setmanes, per afrontar la postguerra. Va ser a Bretton Woods, New Hampshire, als Estats Units.
Van planificar la reconstrucció, van acordar regular la política monetària internacional per impedir una nova Gran Depressió, i van crear el sistema actual de relacions comercials i financeres internacionals. Les principals institucions financeres, com el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial, es van crear arran de la Conferència de Bretton Woods.
Ara no podem saber fins a quin punt s'aconseguirà posar el sistema financer internacional al servei de l'emergència climàtica. Però el que cada vegada és més clar és que ara urgeix un afrontament similar al del 1944. Ara, a una escala molt més gran, per poder afrontar una crisi molt més gran: l'emergència climàtica i la transició a la sostenibilitat global.
