Com ens afectarà a la butxaca la guerra a l'Orient Mitjà? De la benzina als aliments
L'esclat del conflicte a l'Orient Mitjà es comença a notar a la butxaca, a l'espera també de com es concreta l'anunci de Donald Trump que ha ordenat tallar relacions comercials amb Espanya.
La majoria de ciutadans han percebut un increment dels carburants. És una conseqüència directa de l'increment dels preus del petroli en els mercats.
La gasolina i el gasoil, que ja havien estat pujant a Catalunya al voltant de 5 cèntims durant l'últim mes, en només dos dies, des de diumenge fins aquest dimarts, s'han encarit tres cèntims més de mitjana.
Aquest dimarts es paguen a 1,53 euros la gasolina i a 1,47 el gasoil. Amb tot, encara s'apujaran.
Segons el president de l'associació d'estacions de servei AGRUCAES, Albert Campabadal, els preus dels carburants que els arriben dels seus subministradors, "des de divendres s'han apujat 10 cèntims. I avui ja són 5 cèntims més cars que a primera hora, de manera que demà ja seran més cars". En el preu final, però, també hi pesen els impostos, "de manera que dos o tres cèntims més cars, demà segur que seran".
De fet, es tracta encara, de moment, d'una pujada limitada que dependrà també de com evolucioni la situació i de quant s'encareixi el petroli arran del tancament del trànsit de vaixells per l'estret d'Ormuz.
El preu dels lliuraments a futur dels barrils de cru Brent, que només fa uns dies es cotitzava al voltant dels 70 dòlars, des d'aquest dilluns s'han disparat i ja està per sobre dels 83.
Per a Joan Escuer, professor de la Universitat Carlemany d'Andorra, "si el conflicte només dura unes setmanes, com promet Trump, pot ser que el petroli no arribi als 100 dòlars, però com més s'allargui, més pujaran. I si es converteix en una guerra regional a gran escala, es pot disparar per sobre dels 120 o 130 dòlars el barril".
El mateix passarà amb el gas natural, corregit i augmentat, malgrat que només el 10% arriba a l'estat espanyol a través d'Ormuz. Però per allà passa el 21% de tot el consum mundial procedent sobretot de Qatar i els Emirats Àrabs, de manera que afecta directament els preus de referència del gas natural a Europa, que ja s'han doblat des de divendres.
Segons Escuer, "per a Europa, el pes del gas d'aquesta zona ja no és tan poc. Com que a la UE se li va tallar l'opció del gas rus, el compra als Estats Units i l'Orient Mitjà".
Això vol dir que la factura del gas de moltes famílies, en un moment en què tot just sortirem de l'hivern i encara funcionen les calefaccions, d'una manera o altra, també s'apujarà. I a més, els preus de l'electricitat, perquè es calcula que, a l'estat espanyol, entre un 15 i un 20% encara es produeix en centrals de cicle combinat de gas.
Amb tot, s'ha de dir que, de moment, els preus del petroli i el gas encara estan a nivells molt inferiors als que es va arribar en altres conflictes armats, sense anar més lluny amb l'esclat de la guerra d'Ucraïna.
Però l'impacte anirà més enllà.
Com repercutirà en el dia a dia dels ciutadans?
A part de l'energia, on primer ho podran notar és en els preus dels aliments. El transport i la logística per arribar al consumidor encarirà aquests productes, especialment els agrícoles, que també depenen dels fertilitzants per produir-se.
En l'elaboració dels adobs s'acostuma a utilitzar el gas natural i altres hidrocarburs com a matèria primera i com a energia en els processos industrials.
Però tota la resta de productes industrials també es poden encarir per l'augment dels preus del transport. Sobretot els importats, perquè el transport marítim s'encareix cada vegada que hi ha situacions de conflicte internacional. A més del combustible, haver de buscar rutes alternatives més llargues també encareix el comerç.
En conseqüència, la inflació augmentarà i això és una bola de neu que acaba afectant tota l'economia.
Quins sectors seran els més afectats?
Catalunya és un país cada cop més dependent del turisme, de manera que la incertesa internacional i la baixada de la renda disponible dels visitants es pot traduir en una reducció de les reserves i dels viatges.
A això s'hi afegeix que les pujades fortes del combustible repercutirien en els costos de les companyies aèries, que també haurien d'apujar preus.
La indústria també podria patir, especialment la que més utilitza l'energia, com la química, amb un pes important al Camp de Tarragona. Però també la de l'acer o la ceràmica.
Com poden evolucionar els tipus d'interès?
Per una banda, el previsible seria que, amb més inflació, els bancs centrals podrien retardar les possibles baixades o mantenir-los com en l'actualitat per evitar un repunt inflacionari encara més fort.
Però també podrien abaixar-los si l'economia s'alenteix, baixa la confiança empresarial i hi ha risc de recessió, i si cal reactivar-la rebaixant el preu dels diners dels préstecs dels bancs a famílies i empreses. Però tot plegat és només de futurologia, perquè en escenaris incerts i amb la volatilitat instal·lada als mercats, els bans centrals segurament es mantindrien durant un temps a l'expectativa.
En definitiva, els efectes d'aquesta guerra dependran molt de si s'acaba contenint el conflicte i el petroli es manté a nivells estables, encara que siguin superiors als actuals. O si el conflicte no afluixa i el petroli i el gas continuen pujant. Per no parlar d'un escenari d'escalada bèl·lica d'efectes imprevisibles.
