Com és el calendari escolar a Europa? Vacances d'estiu i jornades intensives en revisió

L'anunci de la data d'inici de curs el proper 8 de setembre ha tornat a portar enrenou. Mentre la consellera d'Educació, Esther Niubó, defensa que 5 dies laborables és temps suficient per organitzar el curs, els sindicats s'hi oposen i demanen que torni a ser l'endemà de la Diada.  

Si ens fixem en com se situa Catalunya respecte a la resta de països europeus, veiem que és un dels llocs on les vacances escolars d'estiu són més llargues, és fan menys dies de classe que a la mitjana de l'OCDE, però es compensen amb jornades lectives més llargues. 

Aquest curs les vacances d'estiu seran d'11 setmanes. Això situa Catalunya i la resta de l'estat entre els 10 països europeus on l'aturada d'estiu és més llarga, segons dades d'Eurydice, la xarxa oficial que monitoritza l'educació a Europa.

Itàlia o Portugal són dels països que més en fan, mentre que, per contra, França o Dinamarca són dos dels països on les vacances d'estiu són més curtes i no arriben a les 8 setmanes.

Vacances d'estiu més curtes 

Alguns països s'estan replantejant escurçar aquesta aturada a l'estiu i distribuir les vacances en més períodes al llarg del curs, però més curts. 

Elena Sintes, cap de projectes de la Fundació Bofill, assegura que aquesta és una "tendència creixent". En comptes de fer tres grans períodes de vacances --Nadal, Setmana Santa i estiu-- es tractaria de fer-ne quatre, cinc o fins i tot sis. 

I posa com a exemple el que fan a França, on els alumnes fan quatre aturades de dues setmanes al llarg del curs i dos mesos a l'estiu, explica Sintes: "Cada sis o vuit setmanes de classe, en fan una de vacances".

Explica que un dels països que està revisant les vacances d'estiu és Croàcia, que de moment ja ha decidit retallar-les una setmana: "El principal inconvenient per reduir-les és la calor, com també passa aquí. Estan mirant com climatitzar els centres educatius perquè hi hagi aire condicionat o ventiladors", assegura aquesta experta.

Les jornades intensives més llargues

Pel que fa a dies de classe, Catalunya se situa a la banda baixa, però dins la mitjana europea.

Aquí la llei fixa que s'han de fer entre 175 i 178 dies de classe. A Europa, els països es mouen entre els 170 i els 190 dies. 

França és on es fan menys dies de classe, 162 jornades per curs, mentre que Itàlia i Dinamarca, amb 200 dies per curs, són els que en fan més. 

El tret diferencial és que aquí és on les jornades lectives són més llargues, sobretot a secundària. Elena Sintes explica que "el problema ve quan, a més a més, estan concentrades en jornades intensives llarguíssimes":

No hi ha cap altre lloc on hi hagi jornades intensives de sis hores.

A Catalunya, això implica que alguns estudiants de secundària surtin de l'institut al voltant de les 3 de la tarda sense haver dinat.

Pausa per dinar

A Europa, en general, els alumnes fan horari partit amb una pausa per poder dinar al mateix centre educatiu. 

Països com Portugal o Alemanya, que feien jornada intensiva, han començat a introduir la pausa per dinar i han millorat els resultats acadèmics.

En el cas de Portugal, per exemple, els alumnes dinen entre les dotze i la una del migdia i acaben les classes cap a les tres de la tarda: "I després el que fan és oferir activitat extraescolar en els centres educatius fins a les cinc de la tarda", explica Sintes.

A banda de Portugal, hi ha altres països que complementen l'horari dels alumnes amb activitats de lleure, com ara Alemanya, Dinamarca o Croàcia.

Aquí, tot i que la majoria d'instituts públics continuen fent horari intensiu, també n'hi ha que comencen a organitzar-se perquè els alumnes puguin quedar-se al centre cada tarda. És el cas de l'Institut Maria Aurèlia Capmany, de Cornellà de Llobregat.

Docents, mateix horari

La cap de projectes de la Fundació Bofill, Elena Sintes, subratlla que la substitució de les jornades intensives per jornades amb pausa per dinar i extraescolars no sempre obliga a canviar l'horari laboral dels mestres i professors.

Explica que els docents poden continuar fent el mateix horari perquè hi ha altres educadors i professionals que poden fer-se càrrec dels infants i adolescents un cop acaba la jornada lectiva:

No recau exclusivament en ells atendre l'alumne totes les hores del dia.

Segons Sintes, aquest model té altres beneficis: "Tant en l'àmbit de la conciliació familiar, com d'acompanyament als alumnes que més ho necessiten".

Data d'inici del curs escolar

Pel que fa a la data d'inici de les classes després de les vacances d'estiu, la de Catalunya és una de les més tardanes si ho comparem amb la resta d'Europa.

Durant molt de temps, el curs començava després de la diada de l'11 de setembre, però els últims anys s'ha anat avançant, tot i les crítiques dels sindicats, que argumenten que no hi ha temps per organitzar bé les coses. 

Sense anar més lluny, el departament d'Educació ha anunciat que els pròxims tres cursos vol començar les classes el 8 de setembre. 

Com dèiem, la majoria de països comencen abans. La meitat dels de la Unió Europa tornen a classe el dia 1 de setembre. 

Finlàndia és el país que torna més d'hora a classe, ho fa a principis d'agost, seguit de Dinamarca i Alemanya. 

Per contra, Grècia, Portugal o Bulgària són els que ho fan més tard, la segona quinzena de setembre.