Com es prepara el nou exèrcit de Síria, que integrarà una setantena de milícies armades
Amb la caiguda de Bashar al-Assad a Síria el desembre, el nou règim lidera la transició buscant suports per a l'aixecament de les sancions internacionals imposades al país.
A la vegada, treballa per confeccionar el que ha de ser el nou exèrcit oficial, que té el repte d'integrar la setantena de faccions armades que han intervingut durant els 15 anys de guerra civil.
La caserna militar d'Al-Dreij és una mena de laboratori del que el nou règim sirià pretén que sigui l'embrió del nou exèrcit oficial.
Intenten fundar unes forces armades sense les servituds del passat i que alhora representin la setantena de milícies i grups armats que després de 15 anys de guerra civil són un fet consolidat.
Entrenament intensiu i pausa per resar
Integren aquestes milícies milers i milers d'homes que pràcticament no han conegut cap altra forma de vida i que, ara, han de renunciar a les antigues lleialtats a favor d'una de nova.
El Ministeri de Defensa ha descartat el desmantellament dels grups armats i ha optat per la difícil tasca d'integrar-les. En total, són 70 faccions, totes situades en el bàndol opositor al règim de Bashar al-Assad.
Els nous reclutes estan sent sotmesos a un entrenament intensiu. Comencen ben d'hora al matí i no paren fins al vespre. Ho explica Mahmoud Shami, un dels instructors:
Aquest exèrcit no té res a veure amb l'anterior. Ens dirigim als soldats amb respecte, com a germans de religió, com a companys de barracó. Ens hi dirigim de tu a tu. Ningú no està ni per sota ni per sobre de l'altre.
Només tenen dues menes d'interrupcions: per menjar i per resar. L'islam i, en especial el culte sunnita, es deixa sentir als barracons, al camp d'entrenament i a les aules.
Són els nous temps del país i contradiu el relat oficial, segons el qual la nova Síria inclou totes les ideologies, totes les nacionalitats, tots els cultes religiosos. En aquesta fornada en concret, només hi ha incorporat un "no musulmà". Es tracta d'un jove drus.
"No hi ha dones"
Els periodistes David Melero i John McAulay han visitat la caserna i han explicat l'experiència en una entrevista al 3/24. McAulay relata la il·lusió en el rostre dels allistats:
Vam veure centenars de joves moguts per la inèrcia i les ganes de participar en el nou exèrcit sense saber què els depararà el futur.
Melero apunta que l'allistament és voluntari i que no tothom hi és representat:
Tot i l'aparença de portes obertes a tothom, no hi ha totes les faccions del país. I, per descomptat, no hi trobem dones.
Al campament van poder parlar amb membres que havien estat a l'exèrcit sota el règim d'Al-Assad. "Ens deien -i no sabem fins a quin punt és veritat- que no eren conscients de crims comesos durant la dictadura", explica McAulay.
Tot i això, el periodista detalla que als acusats de crims de sang que estan pendents de passar per la justícia no se'ls deixa formar part de l'exèrcit.
Sense cap retribució
No tot és entrenament físic. El repte més gran és que els nous soldats oblidin la mentalitat opositora o revolucionària. Ara són part del poder.
Tots són voluntaris. Per tant, no tenen cap retribució. Els que superin el període de formació passaran a formar part de l'Organització de l'Alliberament del Llevant, la milícia hegemònica del govern.
En última instància formaran part de l'exèrcit, per tant, encara tenen un camí llarg al davant, un camí en què, ben segur, sorgiran més contradiccions. Milícia o exèrcit? Hegemonia o poder compartit?
Un país pacificat?
John McAulay descriu la situació actual a Síria com "un moment de treva": "tothom està esperançat i empeny cap a una mateixa direcció."
Ara bé, reconeix que en la reconstrucció hi ha implicats grups molt diversos i no descarta veure aviat "signes de descontentament en una pugna pel poder si la situació econòmica empitjora".
David Melero explica que s'han trobat amb "una milícia amb inexperiència política" i falta d'organització i logística al país: "un recurs tan bàsic com el pa abans estava racionat i ara és una mica més car, però l'accés és il·limitat".
Els periodistes creuen que la moderació del govern de transició busca convèncer la comunitat internacional perquè hi arribi ajuda econòmica.
