Com explicar el càncer als fills? Les claus de la psicòloga Abigail Sisquella

View this post on Instagram

A post shared by Catalunya Ràdio (@catalunyaradio)

"No vull que et moris": què respondre quan fa mal

Una de les preguntes més difícils també és una de les més habituals: "I si em diuen que no volen que em mori?", pregunta Elisenda Carod. La resposta, segons Sisquella, no ha de ser una promesa impossible.

Dir "no em moriré" pot alleujar momentàniament l'adult i l'infant, però no és honest. En canvi, validar l'emoció és clau: "Ja ho sé, carinyo, jo tampoc em vull morir", suggereix respondre la psicòloga.

No és una resposta fàcil, però és sincera i permet compartir la por en comptes de negar-la.

Validar emocions, no donar lliçons

Quan un infant sent, no vol raons, vol ser entès. "El nen està sentint i vol que tu sentis amb ell, que l'entenguis emocionalment i no racionalment", admet amb contundència Abigail Sisquella.

Si una criatura diu que té por, que està enfadat o que no vol que el seu pare o mare es mori, no necessita un "no pateixis", "bé, però pensa..." ni un "tot anirà bé". Necessita que l'adult l'acompanyi emocionalment.

Frases com "entenc que tinguis por", "és normal estar enfadat" o "a mi també em fa por" ajuden molt més que qualsevol intent de positivitzar la situació.

"Els adults ens frustrem perquè intentem donar un caràcter positiu a tot, però no és una situació positiva."

Tal com recomana, cal oblidar el verb pensar quan el nen està sentint. Ja hi haurà temps per al seny i les explicacions racionals.

El silenci comunica (i no sempre ajuda)

Alguns testimonis que comparteixen les seves vivències al programa coincideixen en una idea: no sempre es pot explicar tot de seguida, i està bé escoltar-se. Però el silenci prolongat també pesa.

Quan no es dona informació, els infants noten que passa alguna cosa. Canvis de rutines, absències, hospitals... tot parla, i si no ho fem abans els adults, els nens i nenes poden imaginar-se escenaris amoïnants.

Txell Ortiz, periodista de 3CatInfo, explica que primer va necessitar temps per pair el diagnòstic abans de poder-lo explicar a les seves filles. La psicòloga valida aquesta idea:

"Fer-ho com es pot, quan es pot, també és fer-ho bé."

Demanar ajuda també és cuidar

Un altre missatge transversal és que no cal fer-ho tot sol. Afrontar un diagnòstic de càncer ja és prou dur com per assumir, a més, l'acompanyament emocional dels infants sense suport. "Està bé posar un nom a això que ens passa i després demanar ajuda", assenyala Abigail Sisquella.

Els professionals de la psicologia poden ajudar tant els adults com les criatures a posar paraules, ordenar emocions i sostenir converses difícils, i així ho recomana la psicòloga:

"Prou feina tenim d'aixecar-nos cada dia del llit, anar al metge, recuperar-nos. Per tant, és important que ens ajudin els professionals a acompanyar els infants."

El paper dels mitjans: "informar sense espantar"

La conversa també inclou la mirada dels mitjans públics, amb la participació de Núria Vilanova, directora de l'"InfoK" del Super3. Explicar el càncer a infants des de la televisió o la ràdio implica trobar un equilibri delicat: "donar informació sense sobreinformar ni espantar", explica la periodista.

L'"InfoK" aposta per contextualitzar, explicar que molts càncers infantils es curen i mostrar testimonis que ja han passat per diferents fases del procés, no "una persona que està en plena tempesta", apunta Vilanova. L'objectiu, per tant, no és edulcorar la realitat, sinó acompanyar-la amb context.

Explicar el càncer no és fer-lo positiu, sinó humà

Al llarg del programa es repeteix la idea que no tot es pot convertir en un missatge positiu, perquè el càncer no ho és, i està bé assumir-ho. El que sí que podem fer és acompanyar, escoltar, validar i ser honestos amb el que senten els infants.

A l'hora d'explicar el càncer a les criatures, pot ser més important atrevir-se a compartir les preguntes que no pas tenir totes les respostes. I cal fer-ho des de l'empatia, la veritat i el respecte emocional, acompanyant i compartint-ho amb ells i elles de la millor manera possible.