Com funciona Starlink, la xarxa de satèl·lits d'Elon Musk que dona internet a l'Iran

Aquest dijous a les 18 hores feia una setmana que el règim de l'Iran havia bloquejat pràcticament el 100% d'internet al país per evitar que els milers de manifestants que omplien els carrers es poguessin comunicar entre ells i coordinar-se i, alhora, que poguessin enviar testimonis al món del que passava.

Entre les opcions per esquivar aquesta censura hi ha l'ús de targetes SIM estrangeres en punts propers a les fronteres, aprofitar la poca internet que segueix disponible (que ronda l'1% segons NetBlocks, l'organització que monitora l'accés a xarxes en diverses zones del món) o, qui pugui, fer servir Starlink.

Què és Starlink?

Starlink és una xarxa de més de 9.000 satèl·lits, propietat de SpaceX (companyia d'Elon Musk), situats en òrbita terrestre baixa (entre 200 i 2.000 km de la Terra) i que permeten fer arribar internet allà on Musk consideri oportú.

Els satèl·lits de Starlink orbiten la Terra en fila i es pot veure perfectament quan passen per sobre nostre durant la nit.

Per aconseguir connectar-se a la xarxa que proveeix Starlink cal tenir, com a mínim, una petita antena poc més gran que un DINA4 i una subscripció mensual, com a qualsevol altre servei d'internet.

A partir d'aquí, hi ha antenes de diferents mides segons l'ús que se li hagi de donar.

L'antena s'ha de situar en un punt obert (com menys obstacles com ara edificis, arbres, estructures tingui al voltant, millor connexió tindrà) i moure-la lleugerament fins a obtenir una línia directa amb la xarxa de satèl·lits.

Després, amb una aplicació i la contrasenya associada al kit, ja podem connectar-nos.

Segons el tècnic d'exteriors de 3CatInfo José Antonio Rodríguez, que ha fet servir aquesta tecnologia a llocs com l'Antàrtida o durant l'elecció del nou papa a Roma (on la xarxa mòbil es va saturar), és una eina molt senzilla de fer servir:

El preu dels plans que es poden contractar varia segons l'ús que se li vulgui donar. L'antena pot tenir un preu variable que va dels 200 euros als més de 1.500 pels kits d'alt rendiment.

També hi ha promocions que regalen l'antena a canvi de permanència en els plans contractats.

A l'Iran, segons informen diversos mitjans nord-americans com Bloomberg o el Washington Post, Starlink serà gratis per a aquells que puguin captar-ne el senyal.

A hores d'ara, Starlink té llicència per operar en més de 115 països d'arreu del món. Tot i això, res no impedeix que ofereixi senyal d'internet de facto a indrets on no té llicència.

Com és que hi ha antenes de Starlink a l'Iran?

L'Iran viu des de fa molts anys sota un bloqueig internacional pràcticament total que li permet poques interaccions comercials amb l'exterior i encara menys amb els Estats Units.

Això va canviar lleugerament l'any 2022, després de la duríssima repressió de les manifestacions de record a Jina Amini, la noia que el règim va assassinar per portar mal posat el vel islàmic.

Aleshores, l'administració Biden va decidir permetre que les empreses de tecnologia nord-americanes se saltessin aquest bloqueig per introduir al país persa mitjans per comunicar-se amb l'exterior.

Una de les empreses que va començar a introduir les seves antenes al país de contraban va ser Starlink, que se sumava a altres eines com les xarxes socials més populars, plataformes de col·laboració en línia, serveis de videoconferència, serveis de núvol o VPNs.

Es calcula que hi ha desenes de milers d'antenes de Starlink al país. Els seus usuaris, però, han d'amagar-les tant visiblement com pel que fa a les IP, per evitar represàlies del règim.

Fer servir aquesta xarxa de satèl·lits està totalment prohibit a l'Iran i fer-ho pot comportar la persecució com a agent exterior o per espionatge.

Les crítiques a Musk per l'ús de Starlink

L'ús de Starlink no s'ha escapat de polèmiques en els diferents escenaris on ha operat.

Especialment a Ucraïna, la decisió d'Elon Musk de no permetre l'ús de la seva xarxa per accions ofensives es va considerar un ús polític de l'eina per ajustar-se a l'agenda de l'administració nord-americana, que en alguns moments ha intentat frenar les operacions ucraïneses sobre el terreny.

Un altre front que obre dubtes sobre la funció de Starlink és que es tracta d'un actor no regulat que pot operar globalment sense estar subjecte a cap regulació ni retre comptes davant de ningú més que el seu propietari.

L'Starlink català

Ara per ara, Starlink no té rival a l'hora de proveir serveis d'internet a llocs remots.

De tota manera, algunes iniciatives similars estan en marxa, com ara Amazon Leo (uns 3.000 satèl·lits), Eutelsat (l'opció francesa, amb uns 500 satèl·lits) o IRIS, el projecte de la Unió Europea que planeja llançar-se el 2027.

També hi ha una opció catalana, anomenada Sateliot.

Aquesta empresa emergent nascuda a Barcelona llançarà els seus primers satèl·lits el 2027 i pretén competir en qualitat, no en quantitat, oferint connectivitat 5G a tota mena de dispositius i sense que calgui una antena amb una xarxa de 260 satèl·lits.