Com impacta la guerra d'Ucraïna en l'independentisme català?
Quin impacte té la guerra a Ucraïna en el discurs independentista català? La guerra perjudicarà a nivell europeu les reivindicacions sobiranistes catalanes i escoceses?
Ho hem consultat a dos politòlegs especialitzats en nacionalisme a partir del que n'han dit fins ara la Generalitat, ERC, Junts, la CUP i Nicola Sturgeon, a Escòcia.
Hem consultat Daniel Cetrà, doctor en Sociologia per la Universitat d'Edimburg i investigador a la Universitat de Barcelona expert en conflictes territorials, i Marc Sanjaume, professor de Teoria Política a la Universitat Pompeu Fabra, especialista en federalisme i nacionalisme.
Equilibris en el relat
A nivell institucional, el president Pere Aragonès ha sortit en defensa de la independència ucraïnesa i del manteniment de fronteres. Un nou i complicat equilibri discursiu, segons el professor Cetrà:
L'independentisme ha fet equilibris discursius per navegar aquesta situació complexa: per una banda, no posicionar-se a favor d'una intervenció contrària al dret internacional liderada per un autòcrata com Putin però, per l'altra, tampoc posicionar-se en excés a favor de discursos molt tradicionals de les sobiranies estatals immutables.
El professor Sanjaume creu que Aragonès ha volgut aprofitar la guerra per desmarcar-se clarament dels rumors de connexió russa del procés amb una contundent condemna a Putin:
El discurs d'Aragonès és un distanciament claríssim amb la influència russa. Una cosa que talli aquests discursos.
A Edimburg, Daniel Cetrà subratlla que Nicola Sturgeon encara ha estat més combativa amb Putin, demanant sancions molt dures a Rússia sota la mateixa premissa que els moviments independentistes catalans i escocesos són europeistes i pacífics i no volen ser associats amb una autocràcia violenta.
Reviscolarà el fantasma del separatisme
A nivell europeu, els dos acadèmics coincideixen que la guerra serà gasolina per als discursos antiindependentistes. Segons Sanjaume, això ja va passar amb la guerra a l'antiga Iugoslàvia:
Novament, això entrarà en la categoria del fantasma del nacionalisme. Els estats europeus són nacionalistes d'estat i posen al mateix sac totes les reivindicacions de canvis fronterers i les associen a un nacionalisme que es creia superat.
El professor Cetrà ho comparteix:
Mala peça al teler per als moviments independentistes discursivament: hi pot haver un enduriment dels discursos a favor de les sobiranies estatals, més a favor de la integritat territorial, més a favor de deslegitimar moviments anomenats separatistes.
Dues comparacions polèmiques a Catalunya
En els partits catalans, de moment, dues comparacions han aixecat polseguera. Divendres passat, el líder d'ERC Oriol Junqueras sortia en defensa de la taula de diàleg amb un paral·lelisme Catalunya-Ucraïna, Espanya-Rússia:
Què faria Ucraïna si en tingués oportunitat? Asseure's a una taula de negociació, oi? I quin és el problema de la taula de negociació? Que els ucraïnesos no s'hi volen asseure o que hi ha una agressió exterior per part d'un estat que vol imposar-se? Doncs en el nostre cas, tres quarts del mateix.
I al ple del Parlament de dijous passat, un diputat de Junts, Quim Calatayud, comparava l'atac a Ucraïna amb l'u d'octubre:
Amb violència segurament no arreglaran res a Ucraïna, com tampoc van arreglar res amb violència l'u d'octubre aquí, a la nostra terra.
L'endemà el desautoritzava la consellera d'Exteriors, Victòria Alsina, també nomenada per Junts, dient que aquestes comparacions no toquen en aquests moments. Junts considera que Putin ha "pervertit l'autodeterminació" reconeixent les autoproclamades repúbliques prorusses del Donbass.
La CUP no va votar la declaració institucional del Parlament de condemna de la invasió russa. Els cupaires denuncien tant Putin com l'OTAN, però el lema que han triat es decanta perquè és: "El no a la guerra és el no a l'OTAN".
