Com la UE està frenant la seva ambició verda
Fins al 2023, les polítiques del Pacte Verd Europeu del 2019 es van anar reforçant, però des del 2024 s'estan frenant. S'ha evidenciat la complexitat d'una transformació de la magnitud i urgència que requereix l'emergència climàtica.
Les polítiques de la UE, basades només en lleis i en un finançament moderat, han estat insuficients per aconseguir l'equilibri entre l'ambició necessària, el consens social, la protecció de la natura, la transformació industrial, la protecció a la població d'ingressos baixos, la responsabilitat empresarial, els riscos financers...
Paral·lelament, les renovables segueixen creixent a la UE: el 2024, la fotovoltaica va superar per primera vegada el carbó; el 2014-2024 la producció solar es va triplicar, i el 2019-2024 les renovables van passar del 34% al 47% de la producció elèctrica.
La llei de restauració de la natura, primera frenada important
El gener del 2024, pagesos d'arreu d'Europa van iniciar fortes protestes denunciant un excés de regulació que, entre altres coses, els obliga a reduir l'ús de pesticides i fertilitzants, i a duplicar la producció biològica per al 2030, mentre han de competir amb l'allau d'importacions de productes de països que no tenen les normes de la UE.
La llei de restauració de la natura estava en el focus de la ira dels pagesos i, tot i que es va acabar aprovant el juny del 2024, va patir retallades d'última hora. Es manté l'obligació de restaurar el 20% de les terres i els mars de la UE abans del 2030, però es permet als estats ajornar-ne la implementació.
Una setmana abans, les eleccions europees havien mostrat un gir cap a posicions menys ambientalistes, amb un ascens de la dreta i, especialment, de l'extrema dreta.
La frenada verda agafa força amb les eleccions alemanyes
Durant la campanya de les eleccions alemanyes del febrer del 2025, els temes climàtics gairebé no van aparèixer, excepte quan l'extrema dreta va acusar els Verds de convertir Alemanya en una "ecodictadura". Les eleccions van fer retrocedir els partits amb més sensibilitat climàtica, mentre que els de dreta i extrema dreta van pujar un 15% en total.
Més temps per als cotxes contaminants
Una setmana després de les eleccions alemanyes, Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea i membre del PP Europeu, anuncia que els fabricants d'automòbils tindran dos anys més per a complir l'objectiu de contaminació. Es manté la prohibició de vendre cotxes nous de gasolina a partir del 2035, però la nova pròrroga permet que els que venguin massa vehicles contaminants el 2025 puguin compensar-ho venent més vehicles nets el 2026-2027.
Els fabricants havien advertit que l'objectiu del 2025 implicava multes de 15.000 milions d'euros per al sector, perquè les vendes de vehicles elèctrics europeus van molt endarrerides respecte a les dels xinesos i els nord-americans. Els crítics alerten que la pròrroga és una forma de premiar els incompliments.
Tres setmanes més tard, a finals de març, l'Assemblea Nacional francesa aprova, en contra del govern de Macron, eliminar les zones de baixes emissions per considerar-les classistes, perquè penalitzen les persones amb ingressos baixos.
Menys responsabilitat per a les empreses
A finals de juny, la Comissió Europea anuncia paquets legislatius "òmnibus" que relaxen la directiva de sostenibilitat corporativa que obliga les empreses a avaluar el seu impacte ambiental: s'ajorna dos anys l'aplicació; s'elimina la necessitat de fer avaluacions exhaustives; s'elimina la responsabilitat civil, i les empreses que han de presentar informes es redueixen de 45.000 a 10.000.
El Parlament Europeu i el Consell d'Europa encara han de dir-hi la seva, però es preveu que les empreses implicades acabaran sent només 1.000.
Crítiques del món financer per la relaxació en sostenibilitat corporativa
El Banc Central Europeu, en la seva resposta a l'òmnibus, adverteix que "l'absència d'informació sobre sostenibilitat podria donar lloc a riscos sistèmics que amenaçarien l'estabilitat financera."
Ho destaca una anàlisi del Financial Times, que afegeix que "el rebuig a les normes verdes de la UE perjudicarà les empreses i els inversors" i que "la informació sobre sostenibilitat de les empreses milloraria la competitivitat europea, i això permetria una millor assignació de capital".
Llei contra la desforestació a punt de ser diluïda
A principis de juliol, una carta a la Comissió Europea signada per 18 dels 27 ministres d'Agricultura de la UE exigeix canvis en la llei de desforestació que ha d'entrar en vigor el 30 de desembre.
És una llei avantguardista que obligaria les empreses a demostrar que productes com el cacau, el cafè, els mobles o la carn de vedella, s'han produït sense causar desforestació.
Els ministres plantegen que no es pot esperar que tots els productors compleixin les condicions, ja que s'enfronten a un desavantatge competitiu i "la traçabilitat que s'exigeix serà extremadament difícil per a alguns d'ells".
L'objectiu d'emissions, flexibilitzat
També a principis de juliol, la Comissió Europea proposa flexibilitzar l'objectiu de reduir el 90% de les emissions per al 2040 --respecte al 1990-- de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle.
Una flexibilització que permetria que part de la reducció s'assoleixi comprant crèdits de carboni a països en desenvolupament; un mecanisme molt qüestionat per ineficaç, segons els estudis científics, i qualificat sovint de "truc comptable", ja que les compensacions d'emissions són gairebé impossibles de verificar.
L'objectiu d'emissions s'acordarà aquest setembre, per portar-lo a la Cimera del Clima COP30, que se celebrarà al novembre al Brasil, on l'objectiu de la UE serà una referència important.
La complexitat de la transició a la sostenibilitat requereix molt més que reglamentació
Ho evidencien els fets d'aquests cinc anys a la UE. La transició requereix visió a llarg termini i un pla general de transformació. Requereix que la gran majoria de la població vegi que hi té a guanyar amb el canvi, encara que impliqui esforços. Requereix mobilitzar grans quantitats de diners, públics i privats.
És això el que definirà la viabilitat de la transformació.
