Com parlar (només una mica) de Trump sense ni anomenar-lo a la nit dels Oscars
"Soc l'últim presentador humà de la gala dels Oscars". Així ha obert Conan O'Brien la gala dels Oscars i a partir d'aquí ha encadenat un rere l'altre alguns dels temes del moment: des de l'impacte de la intel·ligència artificial a Hollywood fins les polèmiques paraules de Timothée Chalamet dient que el ballet i l'òpera no interessen ningú, passant per la fusió de Paramount i Warner Bros.
I cap al final del seu monòleg ha demanat un moment de seriositat per dir que tothom era conscient que el món passa per moments caòtics i alarmants. I ha apel·lat a la diversitat de la nit, amb participants de 31 països de tots els continents, per fer una crida a l'optimisme.
També ha advertit que en algun moment la nit es podria polititzar. I ha acabat passant en comptades ocasions. Curiosament, sense mencionar ni una sola vegada la paraula Donald Trump malgrat que algunes de les coses que s'han dit s'hi referien més o menys directament.
Ho ha fet el mateix O'Brien, quan ha dit que potser caldria canviar el nom del Dolby Theater, on es fan els Oscars, pel de "Teatre tinc un penis petit". I ha afegit: "a veure si ell li posa el nom al davant a aquest". Aquest "ell" s'ha llegit com una referència a Trump posant el seu nom a tot allò que fa: des de lleis fins a edificis, com el Kennedy center de Washington.
El presentador de televisió, Jimmy Kimmel, que va ser apartat uns dies per una broma sobre l'assassinat de Charlie Kirk del seu xou a la cadena ABC, la mateixa que retransmet els Oscars, ha presentat el premi a millor documental insinuant que als Estats Units no hi ha llibertat de premsa i dient que sort que hi ha cineastes de fora dels Estats Units que expliquen la veritat. I després també ha dit que "ell s'enfadarà quan sàpiga que el documental sobre Melania no ha estat nominat". Un altre "ell" on tothom ha llegit Trump.
De fet han estat els guanyadors del millor documental per "Nobody against Mr Putin", un treball sobre l'adoctrinament dels nens a les escoles russes que es podrà veure dimarts al Sense Ficció de 3Cat, els que han dit sobre l'escenari que un país pot perdre la seva llibertat sense adonar-se'n. I a la sala de premsa el director ha estat encara més explícit quan li han preguntat si estava comparant el moment actual dels Estats Units amb Rússia. "Com a nord-americà tot el dia preguntava als meus col·legues russos sobre això, i la conclusió és que Trump fins i tot està anant més ràpid cap a l'autoritarisme del que ho va fer Putin en el seu moment".
L'actor Javier Bardem ha estat el més clar políticament: ha lluït un "No a la guerra" rescatat de les protestes contra la guerra de l'Iraq del 2003 i ha dit: "No a la guerra i llibertat per Palestina" abans d'entregar el premi a la millor pel·lícula internacional a "Valor sentimental".
El so de Sirat, els suecs pendents d'Stellan Skarsgård i la no presència de Sean Penn
Ara ja sabem que Sirat ha fet història arribant als Oscars, però no els ha guanyat. Però quan encara hi havia expectatives, només posar el peu a la sala de premsa m'interpela un periodsta de la NPR, la ràdio pública nord americana, preguntant d'on soc. Un cop aclarit, em pregunta pel so de "Sirat". I a tu què et sembla? Li dic. I ho té clar: la pel·lícula no seria la mateixa sense. M'anima a buscar un article que van fer fa pocs dies comparant el so de Sirat amb el de F-1.
De costat a la taula de premsa hi ha la corresponsal del diari suec "Aftonbladet", Emelie Svensson. Ella avui només té ulls per l'actor suec Stellan Skarsgård, nominat a millor actor secundari per "Valor sentimental". Explica que l'han entrevistat i que estava tranquil, hores abans de la gala. I quan finalment el guanya Sean Penn per "Una batalla tras otra" la fila sueca es desinfla: "És com si la meva nit de feina hagués perdut tot el sentit ara!".
Sean Penn no ha vingut a la gala. El New York Times publica que és a Ucraïna justament. Un dels seus anteriors Oscars el va regalar al president Volodymir Zelensky. A la sala de premsa molts ens quedem pensant què hauria dit si hagués pujat a l'escenari. La nit dels Oscars té un titular menys. Això segur.
S'apaguen uns focus i se n'obren uns altres: la fusió Paramout-Warner Bros
Hollywood també la seva particular "batalla rere batalla". Els Oscars tanquen la temporada de premis i glamur, i quan la catifa vermella s'hagi recollit, i ho fan tan ràpid que a l'hora de publicar-se aquest article segurament ja no en queda res, Hollywood entomarà el següent repte.
Després d'una pandèmia, de les vagues del sector, d'uns incendis devastadors que també van afectar la indústria, de la irrupció de la intel·ligència artificial, de la competència de rodatges més barats i potser igual de bons a d'altres parts del món, arriba ara la fusió entre Paramount i Warner Bros.
Com ens deia el director de fotografia Eduard Grau, afincat i treballant a Los Angeles des de fa 17 anys: "Vull pensar que si es gasten tants diners --la compra s'ha fet per més de 111.000 milions de dòlars-- deu voler dir que els estudis encara tenen un valor i que el que fem encara compta i es podrà continuar fent". Sense anar més lluny, Warner Bros està al darrera de les dues triomfadores de la nit: "Els pecadors" i "Una batalla tras otra".
