Com protegir-se de l'angoixa per l'excés de males notícies: "Ens hem d'informar, no obsessionar"

Angoixats per un excés de notícies negatives. Segurament moltes persones hauran experimentat una sensació així en algun moment concret. Investigadors de l'Idibaps --l'institut de recerca de l'Hospital Clínic-- van estudiar aquest fenomen en el context de la pandèmia.

Va ser un moment inèdit de desconeixement i sensació de perill. Es va generar molta informació que vam consumir, de vegades, sense filtre, com recorda Eduard Vieta que és el cap del servei de Psiquiatria i Psicologia de l'Hospital Clínic.

"El cervell ens impulsava a voler saber més, a voler estar preparats, a protegir-nos"

 

Impacte de les notícies en l'estat emocional

Investigadors de l'Idibaps, liderats per Lydia Fortea, van seguir 942 persones adultes de tot Espanya durant un any. Se'ls feien qüestionaris cada 15 dies.

Joaquim Raduà, cap del grup de recerca Imatge dels Trastorns relacionats amb l'Estat d'Ànim i l'Ansietat (IMARD), explica: "Una exposició a un excés de notícies negatives estava associat, de forma molt clara, a un augment tant de l'ansietat com de la depressió, i tant a curt com a llarg termini."

Estem parlant de símptomes, no de diagnòstics psiquiàtrics.

Raduà precisa que "informar-se és bo, per preparar-se, per saber què passarà", i Vieta hi afegeix: "Ens hem d'informar, però no ens hem d'obsessionar".

Situació extrapolable

La pandèmia de la covid va ser una situació extrema i, afortunadament, excepcional. Però hi podem trobar similituds amb altres situacions d'incertesa com algunes que vivim actualment: guerres, problemes d'habitatge, crisi climàtica, etc.

"No és el mateix que la pandèmia, però la relació segur que hi és", opina Joaquim Raduà.

L'obsessió per un tema pot ser patològica, explica Eduard Vieta: "acaba sent estressant, generant patiment i comportaments de vegades no del tot encertats".

Gairebé tots els resultats d'aquesta investigació entren dins del que dicta el sentit comú, però en ciència sempre s'ha de demostrar que el que és lògic també és cert.

Factors protectors

L'estudi també va ponderar l'efecte de diferents comportaments, a priori protectors: alimentació, activitat física, aficions, relacions socials, etc.

Clarament, n'hi havia un que era el que més protegia: seguir una dieta saludable i equilibrada, com explica Joaquim Raduà:

"El perquè no el sabem, potser és perquè afavoreix una millor nutrició del cervell o potser és perquè equilibra la microbiota intestinal."

No és una troballa que hagi sorprès gaire els investigadors, perquè se sap que l'alimentació ultraprocessada té uns efectes inflamatoris que provoquen tot el contrari.

Ho explica Eduard Vieta: "Genera alteracions de la microbiota intestinal i del cervell, augmenta l'estrès oxidatiu, que provoca malestar emocional i biològic".

Esperit crític 

També és bàsic no pretendre trobar explicacions senzilles -sovint conspiranoiques- a realitats complexes, com una pandèmia o una guerra, insisteix Vieta. Raduà hi afegeix:

"S'han d'equilibrar notícies negatives amb positives, i sempre fiables."  

Tots dos reconeixen la feina necessària dels mitjans de comunicació i posen en valor quan la fan amb responsabilitat. Per contra, "si s'expliquen de manera dramatitzada, populista o buscant només audiència i clics, és una perversió del que ha de fer un mitjà de comunicació:

"Si les coses es fan bé, aquesta missió és superimportant" 

Eduard Vieta recorda, però, que vivim un moment en què les xarxes socials tenen molt protagonisme a l'hora d'informar-se en detriment dels mitjans tradicionals: "Gairebé tot circula per una via paral·lela que no està regulada i que èticament no té els mateixos estàndards."

Més enllà de generar malestar, Raduà explica que altres estudis han demostrat que "l'excés de notícies negatives també indueix la polarització, a pensar que les persones que no són com nosaltres són dolentes o estan enganyades".