La guia posa l'accent en el consens més que en les prohibicions (iStock)

Com s'han de regular mòbils i pantalles fora de les aules: recomanacions per franges d'edat

El Departament d'Educació ha publicat una guia adreçada a les famílies perquè infants i adolescents també facin un bon ús de videojocs, mòbils i xarxes socials quan són a casa
La periodista Gloria Marin mirant a càmera
Periodista de 3CatInfo
5 min

Aquest curs s'ha prohibit l'ús dels telèfons mòbils a totes les etapes obligatòries i, a més a més, es començaran a eliminar de forma progressiva les tauletes i pissarres digitals a l'educació infantil, dels 3 als 6 anys.

Només es contempla una excepció: els centres de secundària podran autoritzar l'ús de telèfons mòbils durant les colònies i els viatges de fi de curs.

Les pantalles, doncs, estan sota ratlla mentre infants i adolescents són a classe, però què passa quan arriben a casa?

Per ajudar les famílies en aquest repte, el Departament d'Educació ha publicat una guia amb el títol de "Menys pantalla, més vida".

Inclou una sèrie de consells perquè els fills facin un ús saludable, respectuós i sense riscos de mòbils, videojocs i xarxes socials com TikTok o Instagram.

Aquests són els consells principals per franges d'edat:

De 0 a 3 anys: Es desaconsella totalment l'ús de qualsevol tipus de pantalla.

De 4 a 6 anys: Ús molt limitat de pantalles i sempre acompanyats per un adult.

  • Temps: S'aconsella un màxim de 30 minuts diaris i només alguns dies de la setmana.
  • Tauletes tàctils: No s'haurien de fer servir per jugar. Només com a pantalla de televisió i deixant la navegació pel menú i la tria dels continguts exclusivament en mans de l'adult.
  • Ordinador i videoconsola: No se n'aconsella l'ús.
  • Mòbil amb internet: No se n'aconsella l'ús, excepte per a videotrucades familiars i sempre acompanyats d'un adult.

De 7 a 11 anys: No es recomana l'ús de telèfons amb internet i no poden fer ús de xarxes socials per llei.

  • Temps: un màxim d'una hora diària i després d'haver fet els deures o les feines de casa assignades.
  • S'aconsellen continguts educatius o d'oci compartits amb la família.
  • Els dispositius digitals haurien de ser en espais comuns i oberts.
  • Utilitzeu controls parentals.
Cal compartir amb els menors els riscos de jugar en línia amb desconeguts (iStock)

De 12 a 15 anys: Es recomana l'ús de telèfons sense internet

  • Prioritzeu els mòbils que només permeten fer trucades i enviar missatges SMS.
  • Retardeu al màxim l'ús del primer telèfon amb internet. Idealment fins als 16 anys.
  • Si opteu per un mòbil amb internet, comenceu amb dades limitades i eines de control parental.
  • Temps: es recomana un màxim de dues hores diàries, però els límits haurien de ser consensuats.
  • Els menors de 14 anys no poden tenir perfils a les xarxes socials per llei i aviat s'ampliarà fins als 16.
  • Si s'acorda introduir-les, cal posar límits i els primers anys es recomana que els pares tinguin les contrasenyes.
  • Progressivament, s'hauria de permetre l'ús dels dispositius a les habitacions, amb el compromís d'apagar-los a determinada hora de la nit.
  • Reflexioneu amb els fills sobre els possibles perills de l'entorn digital.

De 16 a 18 anys: Ús autònom del mòbil amb internet

  • Acordeu amb l'adolescent un temps màxim d'ús de pantalles orientatiu i flexible apel·lant a la seva responsabilitat.
  • S'hauria de permetre l'ús dels dispositius a les habitacions, amb el compromís que no interfereixin en el descans.
  • Compartiu amb els fills la necessitat que el mòbil no interfereixi en el seu temps d'estudi.
  • Acompanyeu els fills en l'ús crític i respectuós de les tecnologies digitals.

Com una bicicleta

Com es desprèn d'aquesta guia, el que proposa el Departament d'Educació és anar introduint les diferents pantalles de manera progressiva i en funció del grau de maduresa de cada infant o adolescent.

Una estratègia que comparteix plenament Maria Helena Tolosa, mestra i psicopedagoga, que fa un símil entre el mòbil i una bicicleta: "Primer vas amb rodetes, després les treus, aprens a mantenir l'equilibri, comences per carrerons petits i al final ja corres."

Seguint amb aquesta comparació, Tolosa subratlla la importància que el primer mòbil només serveixi per trucar i que la connexió a internet es faci "com més tard millor".

No al xumet digital

Si ens fixem en els més petits, el cap de la Unitat d'Addiccions de Sant Joan de Déu, Josep Lluís Matalí, recorda que ja s'ha demostrat científicament que l'ús de pantalles en criatures menors de 3 anys fa que comencin a parlar més tard.

Per tant, desaconsella que s'utilitzin tauletes i mòbils com a xumets digitals per tenir les criatures petites entretingudes mentre els pares, per exemple, dinen en un restaurant.

Psicòlegs i psicopedagogs proposen que els nens dibuixin als restaurants com a alternativa (iStock)

Els límits, des de petits

Com passa amb gairebé tot, regular les pantalles es complica a mesura que els fills creixen i s'han de consensuar les normes d'ús.

Però si mai no hi ha hagut normes a casa, "què vols que passi quan arribi el mòbil?", es pregunta la psicopedagoga Maria Helena Tolosa:

Si se t'ha consentit tot i de cop i volta els pares fan un cop d'estat amb el mòbil, això és complicat.

Hi coincideix el doctor Matalí, que afegeix que els pares han de ser els primers a donar exemple: "Em porten els fills per addicció a les pantalles però els sona el mòbil i surten del despatx perquè 'era urgent'."

I sobre consensuar les normes d'ús dels mòbils --que Educació proposa recollir en el que anomena Pla Digital Familiar-- Matalí té clar que, si no hi ha acord, l'última paraula l'han de tenir els pares. "Se'n diu autoritat, no?", diu irònicament.

El risc de les addiccions

El responsable de la Unitat d'Addiccions de Sant Joan de Déu explica que és molt estrany que un adolescent que mai ha tingut problemes emocionals o de comportament s'enganxi a xarxes socials com Instagram o TikTok d'un dia per l'altre.

El doctor Matalí diu que normalment "ja hi havia mar de fons, problemes amb els amics, soledat, mala relació amb els pares...".

I afirma amb rotunditat que si el nostre fill o filla adolescent s'estira al sofà tota una hora a mirar xarxes després de l'institut o d'entrenar no ens ha de preocupar.

A partir dels 16 anys cal flexibilitzar i consensuar més els límits en l'ús de pantalles (iStock)

Josep Lluís Matalí posa aquest exemple: "Si és una nena que treu bones notes, va a bàsquet, està contenta i surt amb amics, no ens hem d'amoïnar."

Nosaltres ens passàvem tot el dia parlant per telèfon. És la seva part social i als adults ens costa d'entendre.

I afegeix: "Els pares de vegades tenim la sensació que el nostre fill és un ésser que només pot produir. Si surts del col·le i tens una hora abans d'anar a l'entrenament, per què no llegeixes?...i quan descansen? i quan es relacionen?"

Aquest expert en addicions diu que "aquesta manera de relacionar-se a través de xarxes socials també pot ser sana i bonica, però tu has de poder seure amb ell i dir-li 'va, ensenya'm l'Instagram'... tenint en compte que potser té 3 perfils", diu mentre riu.

Avui és notícia

Més sobre Educació

Mostra-ho tot