Com viuen els groenlandesos les amenaces de Trump? "Això és casa nostra, som gent pacífica"

Nuuk, la capital de Groenlàndia, es desperta que és negra nit i se n'anirà a dormir de la mateixa manera. El sol està previst que llueixi unes quatre hores en tot el dia, si una espessa capa de núvols ho permet. Hi ha mig metre de neu als carrers i la temperatura mitjana el mes de gener és de -7,5 graus.

Enmig de la fosca, als afores de la ciutat hi regna un silenci absolut i sepulcral. Però el centre, amb poc trànsit de cotxes, és un anar i venir de gent que --tot i les condicions extremes-- no deixa de fer la seva vida.

Una vida ara marcada pels plans del president dels Estats Units, Donald Trump, que amenaça d'envair o comprar l'illa de Groenlàndia, pel seu potencial estratègic i per qüestions, diu, de seguretat nacional.

Una perspectiva que ha disparat el temor i la preocupació entre els habitants de Nuuk, que s'han convertit en notícia sense voler-ho, tot i que és un territori remot, allunyat tradicionalment dels focus de l'actualitat mundial.

Com es veuen els plans de Trump a Nuuk?

Són molts els que prefereixen no parlar, per timidesa o perquè estan cansats de la marea de periodistes que hem desembarcat a la seva ciutat natal. Però els que sí que ho fan tenen ganes dir-hi la seva, com la Violeta, que té 18 anys i, amb una criatura als braços, ens confessa que si Trump els envaeix, ella marxarà a viure a Dinamarca:

En l'únic centre comercial de Nuuk --on tothom es refugia del fred-- ens atén la Nuni. Te 21 anys i s'informa del que passa a Facebook. Diu que ella no està preocupada, però que té una amiga que no pot més:

Donald Trump també ha apuntat la possibilitat de donar a cada groenlandès entre 10.000 i 100.000 dòlars per prendre el control de l'illa. Això per al Yanik és una estratègia per convèncer la població més jove. "Crec que és una bona manera de calmar els ciutadans, com a l'antiga Roma: complaure el poble i ser estimat pel poble", reflexiona.

Ell mateix explica que "l'economia a Groenlàndia no és tan bona i molta gent té sous baixos en un lloc on el cost de la vida és molt alt". És per això que creu que Trump podria aconseguir que algunes persones "s'ho pensessin".

El dret a l'autodeterminació

Groenlàndia és un territori autònom que pertany a l'estat de Dinamarca. Des del 2009, la llei reconeix el dret a l'autodeterminació de Groenlàndia i que si el país vota a favor de la seva independència, l'haurà de tenir i res no ho podrà impedir. De moment, però, segueix depenent econòmicament de Dinamarca, que li envia més de 500 milions d'euros anuals, pràcticament la meitat del pressupost del govern groenlandès.

Més del 85% de la població groenlandesa vol la independència de Dinamarca, segons les últimes enquestes, tot i que molts confessen que ho veuen encara lluny.

La possibilitat que els Estats Units els compri, també els queda lluny, però hi ha gent, com el Casper, de 28 anys, que veu amb bons ulls una possible col·laboració econòmica amb els Estats Units i distanciar-se així del passat colonial danès:

Preguntem també si realment s'imaginen l'escena de tropes nord-americanes envaint la ciutat o clavant la bandera a Nuuk i parlem amb el René, que treballa en una companyia aèria i ens fa aquesta altra lectura sobre les intencions de Donald Trump:

Tant l'Ajuntament de Nuuk com el parlament autonòmic de Groenlàndia ja han fet arribar una nota als periodistes dient que estant col·lapsats i que no donen l'abast amb tantes peticions d'entrevistes.

Opten per fer comunicats oficials a través de les xarxes, com el que van fer aquest dilluns a la tarda, en què asseguren que no acceptaran el desig de Trump de fer-se amb l'illa sota cap circumstància i defensen que qualsevol estratègia de seguretat i defensa s'ha de gestionar exclusivament sota el paraigua de l'OTAN.