Començar l'institut als 12 anys: s'està prou preparat? Debat amb famílies i experts, a "La solució"

Al voltant dels 12 anys arriba el moment de deixar enrere l'etapa de primària i fer el pas cap a l'institut. És una etapa plena de nous horitzons, però també de dubtes. I és precisament aquí quan molts pares i mares es plantegen la mateixa pregunta: "Als 12 anys ja els toca començar l'institut, però estan realment preparats?"

I clar, aquí és on comença el debat: que si són massa petits, que si encara no tenen les eines per organitzar-se sols, que si l'ESO arriba just quan les hormones comencen a fer de les seves. En definitiva, un tema que no és només escolar, sinó també emocional, familiar i social. 

A "La solució", amb Elisenda Carod, ho analitzem amb la periodista Montse Barcon i l'assessora d'imatge Marta Pontnou, totes dues mares d'adolescents i del professor de secundària David Rabadà, que ens ajuda a posar la situació en perspectiva.

L'entrada a l'institut: un pas ple de reptes?

L'inici de l'institut marca un canvi important per als alumnes. Deixen enrere un entorn conegut, on tot era més previsible, i s'endinsen en un món nou: nous professors, nous companys i una manera de funcionar que exigeix més organització i autonomia.

El professor de secundària David Rabadà assegura que el repte principal no és tant l'edat dels 12 anys com l'exigència del sistema educatiu. "A l'ESO se'ls demana que siguin independents, però encara estan en un moment en què necessiten una guia constant, tant acadèmica com personal", explica.

Segons Rabadà, les dificultats més habituals són tres:

· Gestió del temps: els nois i noies han d'aprendre a compaginar classes, deures i activitats extraescolars sense supervisió directa, un canvi que pot generar estrès.
· Canvi d'horaris: molts instituts acaben les classes a les tres de la tarda, cosa que obliga els alumnes a organitzar-se de manera més autònoma i a ajustar les rutines de casa.
· Entorn social nou: conviure amb adolescents més grans pot provocar inseguretats o xocs emocionals, tot i que també és una oportunitat per aprendre a relacionar-se i madurar.

En aquest sentit, el pedagog Enric Prats afegeix que l'inici de l'ESO "no és només un canvi d'edifici o de professors, sinó una nova etapa vital". Els alumnes passen de ser els grans de l'escola als petits de l'institut, i això, diu, "canvia completament la seva manera de veure's i de relacionar-se amb l'entorn".

Quan el canvi cap a l'ESO també afecta la rutina de casa

L'entrada a l'institut no només suposa un canvi per als alumnes, sinó també per a tota la família. Els horaris canvien, les rutines s'estrenyen i l'autonomia comença a fer-se imprescindible.

L'assessora d'imatge i mare d'adolescent Marta Pontnou ho explica clar: "No és només començar l'institut i barrejar-se amb gent més gran, sinó tot el que comporta." I detalla: "Volen i tornen sols, pleguen al migdia, necessiten claus, han d'anar sols a les extraescolars... I, a més, hi ha el factor del dinar: dinen molt tard i sovint se salten el berenar, que és un àpat clau a la seva edat."

Segons Pontnou, aquest canvi d'horaris i ritmes "fa que acabin sopant tard i menjant malament". Tot plegat, diu, pot provocar que molts nois i noies "creixin de cop o, simplement, es perdin una mica pel camí".

En la mateixa línia, la periodista Montse Barcon expressa el seu malestar:  "No entenc per què ara amb onze anys el meu fill ha d'anar a l'institut barrejat amb gent que fuma, que té mòbil, que fan de tot, no? Es barregen amb gent de batxillerat que ja estan en una altra etapa que no té res a veure, res a dir-se."

Estratègies per acompanyar els nens en el canvi cap a l'institut

Els experts coincideixen en algunes estratègies per facilitar el pas a l'institut:
1. Rutines clares a casa: horaris de berenar, sopar i dormir, així com temps dedicat a parlar de l'escola.
2.  Acompanyament gradual: supervisió i suport emocional, validant pors i oferint eines per gestionar situacions noves.
3. Gestió racional del mòbil i de les pantalles: establir moments sense tecnologia per fomentar la comunicació i la connexió familiar.
4. Creació de tribus i entorns socials: facilitar que els nens coneguin companys abans de començar, especialment en entorns urbans on la socialització pot ser més limitada.

Context històric: per què els alumnes comencen l'ESO als 12 anys?

Segons els professionals, el canvi a partir de l'any 1990 va respondre a diversos factors: modernitzar el sistema educatiu, adaptar-lo a Europa i gestionar la disponibilitat de professorat. Aquesta reforma va permetre que nens de 12 anys entressin a secundària, amb l'assumpció que poden aprendre de manera més autònoma, sense la supervisió exclusiva d'un docent especialista.