Compte enrere per al Mundial 2026... amb idil·li de Trump i Infantino
El Mundial de futbol posarà en marxa aquest divendres el compte enrere, ja de debò. El Kennedy Center de Washington acollirà la cerimònia del sorteig de grups que determina l'encreuament entre seleccions a la primera ronda del campionat.
A la llotja de dirigents, el president dels Estats Units, Donald Trump; la seva homòloga mexicana, Claudia Sheinbaum; el primer ministre canadenc, Mark Carney, i el controvertit president de la FIFA, Gianni Infantino.
El Mundial se celebra als tres països que formen Amèrica del Nord: Mèxic, els Estats Units i el Canadà, però a ningú no se li escapa que la joia de la corona de la Copa Mundial de la FIFA 2026 són els Estats Units. S'hi juguen la final i la immensa majoria de partits.
El Mundial 2026 és, de facto, "el Mundial dels EUA". Així ho van convenir fa vuit anys Gianni Infantino i Donald Trump. I així s'escenificarà a partir d'ara.
El grup musical estrella de la gala a la capital dels EUA serà el que queda dels Village People, que interpretaran "Y.M.C.A.", convertida en himne als mítings polítics de Trump. Picada d'ull de la FIFA a la Casa Blanca?
Infantino i Trump, dos perfils propers
Els dos presidents, el de la Federació Internacional de Futbol i el dels Estats Units, encarnen dos perfils públics amb trets personals propers: busquen visibilitat, són disruptius i persegueixen el poder, sovint per damunt de consideracions d'ètica esportiva o política.
I el Mundial els atansa també. Infantino vol convertir el futbol en l'espectacle global sense discussió, amb audiències massives, seus exòtiques, ingressos desfermats i influència global. Una línia d'actuació que, amb una certa freqüència, entra en conflicte amb els valors de l'esport.
I Trump vol associar el seu país --o es vol associar ell-- a un fenomen que atrau l'atenció de milers de milions de persones. I pel que fa al negoci del futbol, l'inquilí de la Casa Blanca i el seu entorn també hi tenen els ulls posats.
Casual o no, la FIFA ha obert una oficina a la Torre Trump de Nova York; i Donald Trump presideix un grup governamental que ha coordinat l'organització del Mundial, amb un rol executiu que no s'ha donat en altres països i altres edicions del campionat.
Els dos dirigents, doncs, tenen una agenda aparentment comuna, però un escull que amenaça la navegació treu el cap: la gestió de la migració als Estats Units.
El gruix de públic que ha d'omplir els estadis és, en molt bona part, llatí. Ja siguin membres de la comunitat llatina que viuen al país, ja siguin ciutadans de països tercers que entrin als EUA per veure partits del campionat.
El "soccer", com es coneix el futbol als EUA, és un esport que creix en atenció i practicants, però està molt lluny de ser l'esport-rei, com ho és a Europa o a Sud-amèrica.
Amb por a la deportació no hi ha públic
En aquesta tessitura, les batudes i deportacions que l'administració Trump ha posat en marxa, amb tota mena d'altaveus publicitaris, ha fet que molts migrants (regulars i irregulars) evitin el risc de ser identificats.
De detencions i deportacions n'han fet totes les administracions (Biden i Obama van superar, en volum de persones deportades, el primer mandat de Trump), però l'actual president multiplica l'efecte amb gran fanfàrria mediàtica i l'efecte dissuasiu és enorme.
Les grades dels estadis es poden convertir en clarianes de públic. Ni Trump ni Infantino es poden permetre un fracàs. En el cas d'Infantino, seria una esmena a la totalitat de la seva gestió. En el cas de Trump, tot i la seva aposta sense fissures pel Mundial, podria ser un mal menor: el preu a pagar per mostrar duresa en un àmbit políticament sensible.
Human Rights Watch ha enviat una carta a la FIFA, recollint la preocupació de desenes d'entitats de defensa dels drets humans: "La Federació Internacional de Futbol hauria de reconèixer públicament la gravetat dels riscos que les polítiques i pràctiques del govern dels Estats Units representen per als assistents al Mundial i per a les comunitats d'immigrants que viuen als EUA, i instar públicament el president Trump a revertir aquestes polítiques i pràctiques."
La Casa Blanca no ha fet cap gest contundent que allunyi el fantasma de les batudes als estadis o al seu voltant. Tampoc ha enviat cap senyal en el sentit contrari. Trump i Infantino van presentar el FIFA Pass, un sistema que accelerarà i prioritzarà les demandes de visat de tot estranger que hagi comprat entrades a partits del Mundial a través de la FIFA.
"Us animo [a demanar el FIFA Pass] ara mateix", va dir Trump en presentar la iniciativa. "Ho va dir la primera vegada que ens vam conèixer, senyor president, Amèrica dona la benvinguda al món", va reblar Infantino, amb un somriure i mirant Trump.
El "test" previ al Mundial ha estat el Mundial de clubs, jugat també als EUA aquest estiu, amb unes xifres d'assistència als camps poc satisfactòries: una mitjana del 62% d'aforament cobert.
Ningú no s'ha atrevit a atribuir, de forma rigorosa, el fracàs a les variables que van envoltar la competició: preus dels seients elevats, altes temperatures i amenaça de detencions pels agents de Migració.
La sospita que la comunitat llatina no va arriscar la vida al país per veure un partit i el temor que aquesta por llasti el Mundial 2026 és el que ha convertit Gianni Infantino en un assidu a la Casa Blanca i en un incondicional (hi ha qui diu adulador) de Donald Trump.
Diplomàcia i hooliganisme a la Casa Blanca
Infantino s'ha treballat un accés privilegiat a la Casa Blanca de Donald Trump. El president de la FIFA assegura que no té res d'extraordinari que el màxim responsable del futbol internacional es trobi amb el president del país (bé... d'un dels tres països) que organitza el Mundial 2026.
La flamant presidenta del Comitè Olímpic Internacional (COI), Kirsty Coventry, segur que pensa el mateix. Res anormal que la cap del COI es trobi amb el president del país que acollirà, el 2028, els pròxims Jocs Olímpics. La diferència és que Trump no l'ha rebuda.
El codi ètic de la FIFA és enormement estricte amb l'exigència de distància i neutralitat política. I l'actitud d'Infantino amb Trump ha rebut crítiques des de dins.
L'exresponsable de Governança de la FIFA, Miguel Maduro, va fer una crítica ferotge de les lloances que Infantino va fer de Trump després de la seva segona victòria electoral: "Més enllà de reconèixer la legitimitat del president Trump, [el president de la FIFA] n'avala el programa polític i les accions, i argumenta que la gent també els hauria de donar suport. Està prenent una posició en el que és un debat polític intern als EUA."
Infantino s'ha fet fotos amb samarretes de Trump. El principi --sempre en boca dels gestors esportius i polítics-- que futbol i política han de viure en compartiments estancs sembla més un límit difús que una línia vermella, pel president de la FIFA.
L'ambiciós jove que amb 18 anys ja presidia el club FC Brig-Glis, al cantó suís de Valais, treballa per objectius. Si la meta és fer del futbol el gran fenomen esportiu de tot el planeta, potser les limitacions ètiques de l'esport poden esperar.
Potser també per això, Qatar va organitzar un Mundial i l'Aràbia Saudita n'organitzarà un altre. Davant de grans propòsits, la diplomàcia s'ha de desplegar amb tota la seva força de persuasió.
Tal vegada aquest principi és darrere la creació d'un premi que s'entregarà coincidint amb la cerimònia del sorteig de grups. És el FIFA Peace Prize (Premi FIFA de la Pau).
Ja hi ha apostes sobre la identitat del guardonat. Infantino jura que no donarà cap pista: "Tinc molta sort. Tinc una gran relació amb el president Trump, que considero realment un amic íntim (...) Per descomptat, ha estat molt, molt útil en tot el que fem per a la Copa del Món... Té una energia tan increïble! I això és una cosa que admiro molt. Fa coses. Fa el que diu. Diu el que pensa. Diu, en realitat, el que molta gent pensa també, però potser no s'atreveix a dir. I, per això, té tant èxit".
Infantino i Trump. Trump i Infantino. Un d'ells vol sabó i afalacs. L'altre, estadis plens i èxit. El mercat és obert.
