Confirmen que el Xalet del Catllaràs, al Berguedà, és obra d'Antoni Gaudí

Un estudi exhaustiu ha confirmat que l'arquitecte Antoni Gaudí és l'autor del projecte del Xalet del Catllaràs, un edifici de muntanya construït a principis del segle XX a la Pobla de Lillet, al Berguedà.

Les conclusions de l'estudi s'han fet públiques aquest dimecres en el marc de l'Any Gaudí, que commemora el centenari de la seva mort el 1926, pocs dies després que l'atropellés un tramvia.

L'estudi l'ha fet Galdric Santana, director de la Càtedra Gaudí de la UPC, per encàrrec del Departament de Cultura, i conclou que el Xalet es va concebre amb solucions arquitectòniques que només feia servir Gaudí.

Hi vivien els miners de la mina veïna

És un alberg de muntanya de tres pisos construït entre el 1901 i el 1908 a la serra del Catllaràs, a gairebé 1.400 metres d'altitud, dins del municipi de la Pobla de Lillet i al costat d'una mina de carbó.

Estava pensat per allotjar els 150 miners i enginyers que treballaven a la mina, i el carbó era el combustible que feia servir la fàbrica de ciment Asland, promoguda per Eusebi Güell Bacigalupi.

Aquesta fàbrica va ser la primera cimentera d'Espanya, es va construir al Clot del Moro, a l'altra banda de la Pobla de Lillet, però ja al terme municipal de Castellar de n'Hug.

Atribuït a Gaudí sense analitzar-ho a fons

A causa de l'aparença del Xalet, força singular i similar a moltes obres de Gaudí, i també arran de la relació del projecte amb Güell, mecenes seu, des de sempre s'ha sospitat que ell havia de ser l'autor del disseny.

Però no s'ha trobat cap document de l'època que li atribueixi directament, i ell mai el va reivindicar, només una publicació del 1946 en què s'esmentaven ajudants de Gaudí va afirmar que era l'autor del projecte.

Per aquests motius sempre s'ha relacionat el Xalet amb Gaudí, però, segons Galdric Santana, aquesta relació s'ha basat en "la comparació visual i plàstica", que només és "una hipòtesi de base figurativa i interpretativa."

La forma del Xalet és una funícula

Santana basa les seves conclusions en l'anàlisi de la corba que dona al Xalet la seva forma característica: no és una catenària ni tampoc una paràbola, com pot semblar, sinó una funícula.

La funícula o polígon funicular és una tècnica que es va inventar Gaudí per concebre estructures arquitectòniques, i es fa penjant cordes del sostre, lligant-les i penjant-hi pesos en diferents altures, i el resultat són corbes que, invertides, tenen una enorme resistència:

La construcció va desvirtuar el projecte

Segons Santana, qui es va encarregar de construir el Xalet (no se sap qui va ser) no es va refiar que la funícula tingués prou capacitat per aguantar els terres dels dos pisos, i per això va afegir-hi uns murs de càrrega que van desvirtuar la concepció inicial:

L'estudi també ha reconstruït documentalment l'edifici original, que ha patit força modificacions al llarg de les dècades, i hi ha trobat altres elements característics de Gaudí, com evitar l'ús de distribuïdors per accedir a les habitacions posant les portes en angles de 45 graus.

També analitza amb detall l'ús de la funícula en un petit edifici adjunt que ara ha desaparegut, i el compara amb l'ús que Gaudí en va fer a la torre Bellesguard de Barcelona.

De tota manera, Santana no gosa afirmar amb rotunditat que el projecte del Xalet del Catllaràs sigui de Gaudí, perquè no hi ha constància documental, i malgrat totes les proves que ha identificat, obre la possibilitat remota que l'autor no fos ell sinó un col·laborador seu, Juli Batllevell.

Aquest va ser durant molts anys arquitecte municipal de Sabadell i també de Badalona, va treballar a la casa Calvet i al Parc Güell i en algunes obres va fer un ús de la funícula similar al de Gaudí, i per això creu que no es pot descartar del tot la seva possible autoria.