Constructores i corrupció a l'obra pública: un déjà-vu sense càstig

Encara corria el xampany a la seu socialista del carrer Ferraz quan ja hi havia qui ordia el pla minuciosament elaborat que descriu la Guàrdia Civil en l'informe que ha obert la caixa dels trons. Pedro Sánchez acabava d'enderrocar de forma insospitada el govern de Mariano Rajoy en una històrica moció de censura per la corrupció de la Gürtel. Però, mentre uns celebraven, uns altres ja estarien tramant com treure'n rèdit.

D'acord amb les investigacions de la UCO, qui ho tenia tot al cap era Santos Cerdán, persona de màxima confiança de Sánchez, i només vint dies després de la victòria al Congrés dels Diputats ja tenia una llista manuscrita amb els noms de persones a qui volia col·locar i on.

Un trencaclosques amb corruptes i corruptors

Una nota imprescindible per entendre el trencaclosques de noms i empreses públiques sense el qual haurien estat impossibles les irregularitats que apunta la Guàrdia Civil. I on hi ha corruptes també hi ha grans corruptors.

En l'informe apareixen noms que han estat habituals en nombrosos casos: Acciona és el gran comú denominador en aquest cas i la que surt més esquitxada, però també apareixen Sacyr o Ferrovial, que es reunien amb Koldo García per "trobar solucions i favors", segons explicava ell en alguna de les converses enregistrades.

Totes, imperis de la construcció que s'han edificat a l'empara del BOE i l'obra pública a Espanya fins a arribar a cotitzar al principal índex borsari, com és l'Ibex-35.

Però quins favors haurien de demanar gegants de la construcció a l'home que havia començat com a xòfer del ministre de Transports, José Luis Ábalos?

Els àudios que inclou l'informe recullen diàlegs com aquest, entre Koldo i Ábalos: "Cal fer una Acciona, una altra Sacyr, i em diu ella (Isabel Pardo de Vera, presidenta d'Adif) que n'he de donar una a Ferrovial, d'acord? I dic, i jo li he dit: 'Mira, dona'm aquestes dues, d'acord? I el que facis ben fet està, et sembla bé?'"

Ábalos insisteix que "no es reconeix" en els àudios que inclou l'informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, i davant del jutge ha negat haver rebut comissions per l'adjudicació irregular d'obra pública. Entre els projectes sota sospita segons l'informe de la UCO hi ha el soterrament de les vies de Sant Feliu de Llobregat, adjudicat a Acciona, que d'acord amb la Guàrdia Civil hauria més d'un milió d'euros a la trama.

Acciona, el gran comú denominador

El nom que es repeteix com a comú denominador del triangle Koldo-Santos-Ábalos és el d'Acciona, una de les constructores més grans d'Espanya, cotitzada a l'Ibex-35 amb un valor de gairebé 8.300 milions d'euros i beneficis anuals de 422 milions d'euros.

És l'empresa que, d'acord amb l'informe de l'UCO, apareix vinculada a Koldo i Santos Cerdán des de l'època a Navarra fa més d'una dècada, i que, una vegada instal·lat el govern socialista a La Moncloa, insistirien amb molta vehemència a beneficiar.

De fet, segons l'UCO, és de les primeres empreses amb què es reuneix la trama, amb el mateix president, José Manuel Entrecanales, i el conseller delegat, Luis Castilla Cámara. Una trobada que el mateix president d'Acciona ha negat en la darrera junta d'accionistes de manera rotunda.

L'informe assenyala que el triangle hauria pactat, com a mínim, que Acciona pagués més d'un milió d'euros en comissions, dels quals haurien cobrat més de la meitat. És per això que el jutge situa la companyia a l'epicentre de la trama.

Acciona oficialment diu que desconeix els fets, però ja ha pres mesures. Ha acomiadat un dels directius que apareixen en l'informe, el director de construcció a Espanya, Justo Vicente Pelegrini. Un nom, però, que no és nou en casos de corrupció, ja que va ser detingut fa nou anys pel cas Acuamed, tot i que acabaria sortint-ne indemne per l'arxivament de les actuacions.

El cas Acuamed i Sagrera, un déjà-vu

Malauradament, la història entre constructores i casos de corrupció sembla inevitable, i ja hi ha casos que poden ajudar a predir què pot passar aquesta vegada.

El cas Acuamed és un exemple de com solen transcórrer aquests processos per aquestes grans multinacionals. En aquell cas, el jutge investigava justament la gestió de l'empresa pública encarregada de construir infraestructures hidràuliques com la dessaladora de Torrevieja o la neteja de l'embassament de Flix.

La Fiscalia Anticorrupció va denunciar que diverses constructores pagaven o feien favors als directius de l'empresa a canvi de l'adjudicació d'aquests contractes d'obra pública.

Precisament, una de les investigades és Acciona, amb diverses adjudicacions, però tot va quedar en no res quan el jutge --en contra del criteri de la Fiscalia Anticorrupció-- va considerar que no hi havia prou indicis que de les reunions se'n desprenguessin pràctiques corruptes.

Tres anys després, però, el jutge va dictar que el directiu d'Acuamed que es reunia amb empreses era qui manipulava els concursos i repartia els concursos de forma discrecional. Cap senyal dels incentius que l'induïen a fer-ho i cap empresa va sortir finalment esquitxada del cas.

No és l'únic cas en què la constructora dels Entrecanales va sortir airosa: Acciona també apareix en altres casos, com el cas Sagrera. S'investigaven els sobrecostos de la construcció de l'estació d'alta velocitat, en què va haver-hi derivades com el pagament de regals i viatges a directius d'Adif per part de constructores.

Una d'elles era Acciona, que juntament amb Sacyr i d'altres van arribar a pagar viatges a estacions d'esquí de luxe als Estats Units a alguns d'aquests directius de l'empresa pública.

Tot i que va acreditar-se que aquestes empreses havien pagat la festa, mai va poder esclarir-se a canvi de què i per això va acabar en no res.

La jutgessa va centrar-se en el desviament de 80 milions d'euros de les obres com a tal i va concloure que els excessos pressupostaris eren per la "urgència" per acabar en el termini previst l'estació. Una estació que, per cert, s'havia d'acabar el 2012 i la data més pròxima perquè estigui operativa és l'any 2027.

Ferrovial o Sacyr, de puntetes

Hi ha altres constructores que també figuren en les converses del cas Koldo. En aquestes converses, però, Koldo assegura que "no ha acceptat absolutament res", tot i que després parla de favors. Són noms com els de Sacyr i Ferrovial, dues constructores que tampoc són nouvingudes en investigacions per corrupció.

L'escàndol amb el qual s'ha vinculat més Ferrovial és ben conegut a Catalunya: el cas Palau de la Música. A través de la històrica institució, Convergència va finançar-se de forma irregular cobrant comissions a canvi d'adjudicacions d'obra pública que pagava Ferrovial.

En concret, pagaven el 4% (en lloc del conegut 3%) i el 2,5% anava per al partit i la resta es repartia entre Millet i Montull. Va quedar provat que Ferrovial va pagar, però, com que van passar més de tres anys des de l'últim ingrés, el delicte va prescriure.

Al marge de l'antiga Convergència, un altre partit per on moltes constructores van passar per caixa va ser el PP, tant amb els Papers de Bárcenas com amb la trama Púnica a escala madrilenya.

En el cas Bárcenas, Sacyr, entre d'altres, també figura com a donant del PP, i el jutge Ruz va imputar fins i tot Luis del Rivero i Manuel Manrique, responsables de la companyia. Però la sentència va assenyalar que no hi havia proves que aquestes donacions fossin a canvi d'adjudicacions ni que uns viatges que va fer el directiu a Galícia tinguessin aquest propòsit.

En el marc del cas Púnica, de finançament del PP a Madrid, un dels cervells i finalment delator, David Marjaliza, va identificar Acciona com un dels donants pagant 60.000 euros.

Les úniques derrotes de les constructores

Els únics casos en què les constructores no van sortir airoses són dos: el cas del saqueig del Plaza a l'Aragó i el càrtel de les constructores destapat per la CNMC.

En aquest últim cas, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència va multar les sis principals constructores d'Espanya (Acciona, ACS, FCC, Ferrovial, OHLA i Sacyr) amb més de 200 milions d'euros per crear un càrtel en què es repartien les adjudicacions públiques durant gairebé tres dècades. Les empreses han intentat esquivar-ho, però l'Audiència Nacional ha desestimat els recursos de Sacyr i FCC.

L'altre cas és tan poc conegut a Catalunya com històric. La primera i única vegada que una empresa ha reconegut la seva responsabilitat civil és en el cas saqueig del Plaza, una empresa pública del govern de l'Aragó en què durant dos anys van desviar-se diners de la construcció d'una plataforma logística a Saragossa.

L'obra l'executava una UTE formada per Acciona i MLN. Va inflar-se d'un pressupost inicial de 167 milions a 367 milions. No va haver-hi sentència perquè Acciona i el govern de l'Aragó van pactar que l'empresa pagaria 60 milions d'euros.

Per què no hi ha conseqüències?

Tota aquesta llista de casos tenen un denominador comú: no van tenir cap conseqüència ni econòmica ni pràctica ni tan sols en la reputació de les empreses.

La prova del cotó fluix definitiva és la borsa: fins i tot en el curt termini, Acciona val un 8% més a la borsa que quan es va destapar l'escàndol del triangle Ábalos-Santos-Koldo. I és que totes han seguit copant els grans contractes d'obra pública tant en comunitats autònomes com a l'Estat, i fins i tot en el cas del Plaza, en què l'empresa va assumir la malversació, el cost ha estat molt més baix del mal fet.

Una de les raons que expliquen els experts és que, jurídicament, la dificultat probatòria és altíssima. El catedràtic de Dret Penal de la Universitat Carlos III Jacobo Dopico recorda que és molt difícil provar "el que justament dues persones en una sala fosca volen amagar". Perquè aquests diners i suborns no entren mai pels canals oficials ni les portes de l'administració; van de l'empresa a la butxaca del corrupte.

"El que s'ha d'investigar no és tant el fet d'on són els diners com la desviació de poder i la conseqüència."

Però per això, afegeix Dopico, "calen més recursos, tant econòmics com efectius; hi ha un dèficit greu pel que fa a investigació".

La por dels governs

Dopico proposa que l'administració reguli mesures per elevar els estàndards i condicions per a la contractació pública al marge de si hi ha condemna penal. Dit d'una altra manera metafòrica, "no cal esperar que el conductor mati algú al volant, cal posar-li multes quan es passa de velocitat".

En termes de corrupció, això seria exigir responsabilitat quan una empresa té pràctiques i conductes sospitoses o poc transparents, com tenir agents comercials que entren en contacte amb l'administració sense comunicar-ho.

Una opció, segons Dopico, és tenir en compte l'historial d'una empresa a l'hora de fer adjudicacions: "T'avances i dius que si no es compleixen una sèrie de requisits, no pots treballar amb mi, són els meus diners i puc posar condicions", recorda el catedràtic de Dret Penal citant els casos del Banc Mundial o el govern del Canadà, que ja utilitza aquests mètodes per intentar prevenir.

"Sabem que els agents comercials són una de les principals vies on comença la corrupció. Com que és molt difícil provar pràctiques delictives, no cal arribar fins al pic de la corrupció amb una condemna ferma."

De fet, tot i que el Codi Penal ja recull sancions molt dures per a empreses com l'exclusió de futurs concursos, a la pràctica, això no passa mai. Perquè el gran problema per posar pals a les rodes o vetar "de facto" aquestes constructores és que són gegants amb milers de treballadors, i les administracions de molts països, en aquest cas Espanya, temen les conseqüències socials que pugui provocar deixar-les sense feina: d'acomiadaments a vagues i conflicte social.

Un exemple paradigmàtic de fa uns anys és amb el cas del frau de les obres de l'AVE a Múrcia, quan l'Advocacia de l'Estat reclamava una sanció excloent-la de contractes públics durant deu anys i la Fiscalia finalment va donar el seu braç a tòrcer limitant-se a demanar indemnitzacions econòmiques.

El catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Göteborg Victor Lapuente Giné explica com "altres països han optat per deixar caure aquestes empreses si cal, i que d'altres absorbeixin aquests treballadors".

Lapuente insisteix que, més que regular en un sentit o altre, és clau "protegir els informants que puguin donar pistes i donar garanties", i afegeix:

"La corrupció és un fet inherent a l'esser humà, a Espanya hem vist com ha passat tant amb el PP com amb el PSOE, i no serveix crear institucions dedicades a perseguir-les perquè les empreses aconsegueixen trobar la via per esquivar-les."

L'única esquitxada a Espanya, una multinacional francesa

Curiosament, una de les poques empreses que han acabat realment esquitxades per un cas de corrupció a Espanya no és espanyola. Es tracta de la francesa Cofely, propietat de la multinacional francesa GDF Suez, que va canviar-se fins i tot el nom a Engie per desvincular-se de la trama Púnica, on encara pateix conseqüències.

De fet, molts exdirectius estan passant pel judici d'una de les peces separades de la Púnica a l'Audiència Nacional des del passat mes d'abril, en què el funcionament de la trama, segons els investigadors, establia que la constructora donava regals i diners en efectiu a alcaldes de diferents municipis de la Comunitat de Madrid, tant del PSOE com del PP.

L'objectiu era que els fessin concursos a mida, en què incloïen moltes de les condicions que exigia la multinacional perquè els tècnics les incloguessin en els plecs i després fos impossible perdre'ls. A més, totes aquestes comissions no s'aplicaven sobre el marge de benefici de les empreses, sinó que s'inflaven les ofertes perquè es paguessin amb diners públics.

Pràctiques que no semblen aïllades de la trama Púnica, però que només en aquest cas han fet que bona part de la directiva implicada hagi acabat al banc dels acusats.

Concursos de contractes públics en què teòricament l'objectiu és premiar la competitivitat i la millor oferta tècnica i econòmica en benefici de tots, però que acaba en un joc de cartes marcades. Pràctiques que semblaven enterrades i d'una altra època, però que, a l'espera del que surti a la llum ara en aquest procés judicial del cas Koldo, semblen més actuals que mai.