Construir embarcacions artesanalment només per plaer: "De romanticisme no ens en falta"

Passen la setmana treballant, cadascú en les seves feines, i quan arriba dissabte es troben... per continuar treballant. Ara, però, plegats i gaudint d'una feina per la qual no guanyen ni un cèntim. Són una trentena de voluntaris els que integren l'Associació Aixa i la seva passió és construir embarcacions amb el mètode tradicional, el que a Catalunya es coneix com a mestres d'aixa. Difícilment poden quedar tots sempre, hi van quan poden i fan el que poden.

Tenen el taller a Badalona. Ja han construït una petita barqueta, la Kate, amb la qual es passegen a mar obert després de remar una bona estona per sortir del port i llavors, si fa bon temps, desplegar la vela. Evidentment, no té motor que la propulsi.

No calen paraules. Amb la cara d'orgull dels dos afortunats que van a bord i la de tots els altres que s'ho miren des de terra queda clara la satisfacció que senten tots en veure com navega una embarcació construïda amb les seves mans.

Parlem amb Jan Jordan Clariana, un d'aquests mestres d'aixa aficionats que passen la setmana comptant els dies per trobar-se amb els seus companys i posar-se a clavar claus, tallar fustes i el que faci falta. Li brillen els ulls en parlar del que s'ha convertit en la seva passió.

El que sí que té un preu és finançar els seus projectes, i fan mans i mànigues per tirar-los endavant.

Ara tenen entre mans un nou repte. Estan treballant en el Pueblo, la rèplica de la barca auxiliar del Maria Assumpta, un vaixell centenari de grans dimensions que es va enfonsar fa pocs anys.

Els fa especial il·lusió perquè el Maria Assumpta es va construir a Badalona i, en certa manera, és com fer un homenatge a la ciutat on treballen tantes hores per fer realitat les seves il·lusions.

Santi Gutiérrez és també un dels voluntaris de l'Associació Aixa i ens confessa que troba en el taller un espai on "relaxar-se i aïllar-se dels maldecaps del dia a dia".

Explica que tot ho fan per amor a un ofici pràcticament desaparegut: "No en sabem de fer de mestres d'aixa, però ens ho agafem amb moltes ganes i cada dia aprenem coses noves."

Amb la boca petita, ens confessen que de tant en tant truquen a un mestre d'aixa ja jubilat que els dona consells a l'hora d'abordar un problema que no tenen clar com resoldre, però de vegades no li fan cas perquè són solucions massa tradicionals i llavors l'home s'enfada amb ells. Riuen.

La dels mestres d'aixa és una tècnica artesana, el coneixement de la qual ha anat passant de generació en generació durant milers d'anys. Ara, en un món dominat per les pantalles, és sorprenent que encara hi ha qui fa realitat somnis amb les seves mans: "De romanticisme no ens en falta. Estem preservant un patrimoni immaterial i ho divulguem."

L'ambient entre amics fa passar volant el matí. S'adonen que s'ha fet tard i miren de posar punt final a una entrevista que s'ha acabat convertit en una conversa carregada d'emocions. Tenen feina. Volen tenir el Pueblo enllestit per estrenar-lo el mes d'abril al País Basc en una de les trobades d'embarcacions tradicionals més importants d'Europa.

Més enllà del calendari, també confessen entre riures que part de les presses són perquè tenen taula reservada per anar a fer un dels plats típics de Badalona, el pop amb allioli.