Controlar Ciutat de Gaza: primer pas israelià per a l'ocupació total d'una Franja en situació límit
Nacions Unides és l'enèsima veu que ha demanat al govern israelià "aturar immediatament" els seus plans per ocupar Ciutat de Gaza, on viuen prop d'un milió de persones.
Segons l'alt comissionat de l'ONU per als Drets Humans, Volker Türk, la posada en marxa d'aquest pla provocaria "més patiment insuportable, destrucció sense sentit" i la comissió de crims de guerra i lesa humanitat.
L'ONU se suma així a l'oposició interna expressada per determinats sectors de l'exèrcit hebreu, les formacions polítiques opositores i els familiars dels ostatges, que rebutgen el full de ruta dissenyat pel primer ministre, Benjamin Netanyahu, que ha manifestat públicament la intenció d'ocupar la totalitat de la Franja.
Segons el govern d'Israel, el pla per "derrotar Hamas" aprovat aquesta matinada pel gabinet de seguretat --l'òrgan que pren les decisions sobre Gaza-- preveu l'ofensiva militar sobre Ciutat de Gaza i estableix "cinc principis per a la finalització de la guerra".
Desplaçament forçós d'un milió de persones
Tot i les reticències expressades per la cúpula militar israeliana, l'exèrcit ja ha ordenat l'evacuació d'algunes zones de Ciutat de Gaza.
La intenció de les Forces de Defensa d'Israel (FDI) és desplaçar els prop d'un milió de persones que es refugien en aquesta urbs del nord de la Franja cap a altres enclavaments del sud com Deir al-Balah o Al-Mawasi, prop de Khan Yunis, que tot i estar declarats com a "zona humanitària" han continuat rebent bombardejos israelians.
L'ONU, que xifra en més de 425.000 les persones que ja s'amunteguen a Deir al-Balah, tem que l'arribada de milers de nous desplaçats faci empitjorar la ja crítica situació humanitària.
Mentre les forces armades israelianes asseguren que controlen el 75% de Gaza, l'ONU estima que el 86,3% de la Franja de Gaza està sota control israelià, ja sigui amb presència militar o per les ordres d'evacuació forçosa.
L'alt comissionat de l'ONU per als Drets Humans, Volker Türk, ha assenyalat que en comptes d'intensificar la guerra, el govern d'Israel hauria de "dedicar tots els esforços a salvar la vida dels civils de Gaza" sense traves en l'ajuda humanitària.
La xifra de morts a Gaza des de l'inici de l'ofensiva militar israeliana l'octubre del 2023 ja supera les 61.000 persones.
Per la seva banda, l'executiu de Mahmud Abbas, el president de l'Autoritat Nacional Palestina, ha condemnat la decisió del gabinet de seguretat israeliana i ha advertit que l'ofensiva militar causarà "una catàstrofe humanitària sense precedents" i ha acusat Israel d'aplicar polítiques de "genocidi, assassinats i gana".
"Els cinc principis per posar fi a la guerra"
En una entrevista recent a Fox News, abans de la decisió del gabinet de seguretat, Netanyahu ha manifestat que no vol governar l'enclavament a llarg termini i que eventualment entregarà el territori a "forces àrabs".
La gestió del territori gazià un cop acabi l'ofensiva militar, és un dels cinc principis que el govern israelià ha detallat en un comunicat per al "dia després" a Gaza.
El primer d'aquests cinc elements sine qua non expressats per Israel és el "desarmament de Hamas". En aquest sentit, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha insistit que no hi pot haver un escenari postbèl·lic segur i estable mentre la facció islamista palestina conservi capacitat militar.
Precisament, aquesta condició xoca amb la posició de Hamas, que sempre ha expressat la seva intenció de no deposar les armes i ha demanat reiteradament a Israel que retiri les seves tropes de la Franja.
L'alliberament dels ostatges
Un dels altres principis fixats per Israel i que interpel·la directament Hamas és l'alliberament de tots els ostatges. L'executiu de Netanyahu estima que dels 50 ostatges en mans de la milícia islamista palestina, en queden al voltant d'una vintena amb vida.
En aquest sentit, les famílies dels ostatges han mostrat la seva preocupació i rebuig al pla israelià perquè consideren que l'única manera de garantir-ne l'alliberament és mitjançant un acord negociat.
Grups de familiars s'han manifestat davant de l'oficina del primer ministre d'Israel a Jerusalem per protestar contra la decisió de Netanyahu, que consideren "una sentència de mort" per als seus éssers estimats.
En un comunicat fet públic després del pla aprovat pel gabinet de seguretat israelià, l'associació de Famílies d'Ostatges i Desapareguts: Torneu-los a casa ara insta el poble d'Israel a "aturar aquesta perillosa línia d'acció" i adverteix que el govern israelià els "està portant cap a una catàstrofe colossal tant als ostatges als soldats". En la seva crida afegeixen:
El gabinet va decidir ahir a la nit embarcar-se en una altra acció imprudent a costa dels ostatges, els soldats i la societat israeliana en el seu conjunt. Però encara no és massa tard.
La desmilitarització de Gaza i el control israelià de la seguretat
El pla també contempla la desmilitarització completa de la Franja, fet que implica l'eliminació total de Hamas i de la resta de faccions armades palestines amb presència a l'enclavament.
Tot i que Netanyahu ha negat la intenció d'Israel de governar Gaza, el full de ruta del primer ministre sí que preveu mantenir el control de la seguretat a la Franja, fet que inclouria la supervisió dels moviments interns i la vigilància de les fronteres.
En aquest sentit, Israel mantindria un "perímetre de seguretat" per impedir el ressorgiment de qualsevol amenaça.
Gestió àrab del territori sense comptar amb l'ANP
El cinquè principi per acabar l'ofensiva militar aprovat pel govern de Netanyahu és "l'establiment d'una administració civil alternativa" que no estigui en mans de Hamas ni de l'Autoritat Nacional Palestina.
Durant la seva entrevista a Fox News abans de la reunió del gabinet, Netanyahu va afirmar que, un cop finalitzada la guerra, vol entregar Gaza a "forces àrabs que la governin" i no suposin una amenaça per a Israel.
Benjamin Netanyahu ha descartat explícitament qualsevol paper de l'ANP, un plantejament rebutjat per estats com Egipte o Jordània, que consideren fonamental la participació de l'executiu de Mahmud Abbas en qualsevol futur acord.
Hamas també s'oposa de ple a aquesta possibilitat i ha advertit que considerarà qualsevol forma de govern autoritzada per Netanyahu com una "força d'ocupació vinculada a Israel".
