Cop al català a la Catalunya Nord: la justícia francesa el prohibeix als plens municipals

El Tribunal Administratiu de Montpeller ha anul·lat aquest dimarts la possibilitat que als plens municipals de la Catalunya Nord els regidors es puguin expressar en català.

La decisió obliga els ajuntaments d'Elna, Tarerac, Banys, Sant Andreu de Sureda i Portvendres a modificar els reglaments municipals en tres mesos per revertir els punts que permetien fer-ho.

El tribunal ha conclòs que la normativa aprovada per aquests tres ajuntaments és contrària als articles 1 i 2 de la Constitució francesa perquè vulnera la "primacia" del francès:

"La primacia de la llengua francesa és posada en qüestió pel reglament intern quan preveu que l'expressió dels consellers municipals té lloc primer en català, amb una traducció posterior al francès."

En aquest sentit, la sentència permet l'ús del català, però sempre després que el mateix s'hagi dit abans en francès: és a dir, permet expressar-se en català, però només com a traducció.

El tribunal també remarca que una de les normes utilitzades pels ajuntaments en la seva defensa, la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, "no és obligatòria".

Ajuntaments denunciats pel prefecte dels Pirineus Orientals

L'ús del català als plens, que va iniciar l'Ajuntament d'Elna l'abril de l'any passat i després s'hi van afegir els altres municipis, el va portar el setembre davant la justícia el prefecte dels Pirineus Orientals Rodrigue Furcy, després d'intentar sense èxit que fessin marxa enrere.

A mitjans d'abril i durant el judici a Montpeller, la ponent de la sentència ja va deixar clar quin seria el sentit de la resolució, afirmant que la mesura era "inconstitucional".

Al banc dels acusats hi seien els líders dels cinc municipis, dels quals Portvendres ha dit aquest dimarts que adoptarà l'ús permès pel tribunal, de fer servir el català després del francès.

No pensen modificar el reglament a Banys, i segurament tampoc a Elna ni a Tarerac, mentre que Sant Andreu de Sureda no ho ha aclarit encara.

Tots aquests quatre ajuntaments tenen la intenció de recórrer la decisió al Tribunal Administratiu de Tolosa i, si cal, arribar fins al Tribunal Europeu de Drets Humans.

En tot cas, han qualificat la sentència de "bofetada de l'estat francès a totes les llengües minoritàries".