COP26: els països pobres diuen que les ajudes que rebran són "la xocolata del lloro"
Manifestació contra la ""hipocresia ecològica"" de governs i empreses a la COP26, aquest dimecres a Glasgow (EFE)

COP26: els països pobres diuen que les ajudes que rebran són "la xocolata del lloro"

Els països rics es van comprometre el 2009 a donar-los 86.000 milions d'euros l'any a partir del 2020, però 12 anys després l'ONU denuncia que és insuficient
Redacció
4 min

Aquest dimecres, la cimera climàtica COP26 de Glasgow s'ha centrat en les negociacions i els anuncis sobre com han de pagar els països més pobres la lluita contra la crisi climàtica.

Sobre la taula hi ha els famosos 86.000 milions d'euros (100.000 milions de dòlars) que els països rics es van comprometre a aportar cada any a partir del 2020.

Va ser un compromís adoptat en la COP15 de Copenhaguen del 2009 i ratificat a la COP21 de París del 2015, però s'està acabant el 2021 i la xifra encara no s'ha aconseguit.


17.000 milions d'euros menys

En concret, falten 17.000 milions per arribar-hi, perquè hi ha molts països que no han aportat el que van prometre.

En aquesta llista destaquen els Estats Units, el Canadà, Austràlia o Espanya, mentre que la dels que sí que han complert està encapçalada per Alemanya, Noruega i Suècia.

Els últims dies, alguns dels de la primera llista, com Espanya, han anunciat augments significatius, cosa que ha permès al president de la COP26, el britànic Alok Sharma, mostrar-se molt optimista:

Aquí, a la COP26, fa pocs dies hem tingut nous compromisos en el finançament climàtic del Regne Unit, el Japó, Austràlia, Irlanda i Luxemburg. I no quedarà aquí. Estem entrant en una nova era en què els països rics posaran més diners sobre la taula per als països en desenvolupament.

El president de la COP26, Alok Sharma, aquest dimecres a Glasgow (Reuters)

"La xocolata del lloro"

Ara els experts calculen que s'arribarà a la xifra promesa el 2022 o potser el 2023, però denuncien que el problema és que en els 12 anys que han passat s'ha quedat curta.

Perquè l'escalfament planetari i la crisi climàtica estan anant tan ràpids que personalitats com l'exministre de Medi Ambient del Perú ha qualificat aquests diners com "la xocolata del lloro".

En aquest sentit, l'ONU ha denunciat fa pocs dies en un informe que s'estan destinant 4 vegades més diners cada any a finançar els combustibles fòssils, cosa que fa empitjorar la crisi.

Activistes climàtiques amb un xec que diu que els països rics donaran "només promeses buides" als països pobres, aquest dimecres a Glasgow (EFE)

Promesa financera

Mentre es debat aquesta problemàtica, 450 entitats financeres de 45 països han anunciat que es comprometen a dedicar 130 bilions de dòlars a la descarbonització d'aquí al 2050.

Són entitats com l'HSBC, el Bank of America o el Santander, agrupades en una iniciativa liderada per l'ONU i el govern britànic, a més de l'exalcalde de Nova York Michael Bloomberg.

L'han anomenada Aliança Financera de Glasgow pel Net Zero, GFANZ, i han assegurat que hi treballen des de l'abril per destinar finançament a projectes que redueixin la petjada de carboni.

Seguiran finançant combustibles fòssils

Ha estat un anunci molt publicitat, i també molt criticat per organitzacions ecologistes, perquè molts dels bancs han dit no fa poques setmanes a una iniciativa molt més ambiciosa.

En concret, han rebutjat un projecte impulsat per l'Agència Internacional de l'Energia per frenar projectes per explotar nous jaciments de gas, petroli i carbó.

Tot plegat apunta al risc que es reprodueixi el que va passar el 2009 en la COP15 de Copenhaguen, quan la desconfiança entre els països pobres i els països rics va fer fracassar la cimera.

30 milions de refugiats climàtics

Mentrestant, augmenta al món la xifra de refugiats climàtics: es calcula que el 2020 més de 30 milions de persones es van veure obligades a marxar de casa seva per sequeres i climatologia extrema.

Segons Iñaki Gili, responsable de mitigació de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, els països que ho pateixen necessiten recursos per fer-hi front:

Per fer què? Doncs, per exemple, sistemes d'alerta i sistemes de protecció civil per a esdeveniments i episodis meteorològicament extrems. El canvi climàtic gradual de sequeres els provoca que no tinguin aigua potable. No tenen la capacitat de produir els aliments suficients i, per tant, també necessiten ajuda en aquest àmbit.

Un home contempla la destrucció de l'huracà Iota, fa un any a l'illa de Providencia, a Colòmbia (EFE)

Avui és notícia

Més sobre Crisi climàtica

Mostra-ho tot