Corea del Sud es disculpa per haver permès milers d'adopcions internacionals fraudulentes
Durant dècades, els sud-coreans adoptats a l'estranger han defensat el seu dret a saber. Molts d'ells han arrossegat al llarg dels anys dubtes del seu procés adoptiu i han acumulat motius per creure que les seves mares biològiques van ser obligades a abandonar-los quan eren nadons.
Entre el 1955 i el 1999, més de 140.000 infants sud-coreans van ser donats en adopció internacional, segons dades oficials. Entre tots aquests milers d'adopcions, però, n'hi va haver nombroses de fraudulentes.
Arreu del país, les agències d'adopció van passar anys registrant infants com a orfes abandonats quan no ho eren, els van canviar la identitat i no van comptar amb el consentiment dels pares biològics abans de donar-los en adopció.
Així ho va determinar la Comissió de la Veritat i la Reconciliació de Corea del Sud, un organisme independent, que va emetre una conclusió històrica al març i va declarar el govern sud-coreà culpable de facilitar adopcions mitjançant pràctiques fraudulentes.
Després de gairebé tres anys investigant les queixes de 367 adoptats a Europa, els Estats Units i Austràlia, la comissió va confirmar les violacions de drets humans en 56 dels casos denunciats.
Ara, per primer cop, el govern sud-coreà n'ha admès oficialment la responsabilitat i ha afirmat que "l'estat no va complir plenament el seu paper".
Donar-los en adopció, més barat que assumir-ne les cures
Després de revisar els registres governamentals i d'adopció i entrevistar adoptats, famílies biològiques i treballadors públics i de l'àmbit de l'adopció, la comissió va arribar a una conclusió sobre el motiu d'aquests fets.
Els funcionaris sud-coreans veien les adopcions estrangeres com una alternativa més barata a construir un sistema de benestar social per a infants amb necessitats.
Així, a través de polítiques i lleis que promovien l'adopció, els governs militars de Corea del Sud van permetre que les agències d'adopció privades transferissin ràpidament la custòdia d'infants a adoptants estrangers.
L'informe que va emetre la comissió assenyalava que, només el 1984, el 99% de les sol·licituds d'adopció internacional van ser concedides el mateix dia o l'endemà.
També va criticar les autoritats per no regular les taxes d'adopció per evitar que l'adopció internacional es convertís en una indústria amb ànim de lucre.
Les disculpes en nom de l'estat
El 1998, l'expresident Kim Dae-jung es va disculpar en una reunió amb infants adoptats estrangers. "Crec profundament que hem comès una greu injustícia contra vosaltres", els va dir. Així i tot, no va reconèixer la responsabilitat de l'estat per aquestes dècades de pràctiques abusives.
La disculpa oficial no ha arribat fins aquesta setmana, mesos després de la publicació de la Comissió de la Veritat, quan el president de Corea del Sud, Lee Jae-myung, ha emès un comunicat. Ha admès que hi va haver "violacions injustes dels drets humans en el procés d'adopció internacional" i ha afegit:
En nom de la República de Corea, ofereixo les meves més sinceres disculpes i paraules de consol a les persones adoptades a l'estranger, a les seves famílies i a les seves famílies biològiques.
Suport als adoptats en el passat i en el futur
Les disculpes del govern arriben en el moment en què Corea del Sud ha signat el Conveni de la Haia sobre Adopció Internacional.
És un compromís de més de 100 països per prioritzar la protecció dels drets dels infants i a operar els procediments d'adopció nacionals i internacionals de manera transparent i responsable.
A més, Corea del Sud ha promulgat diverses lleis on estableix que els governs nacional i local són responsables del procés d'adopció. "Insto els ministeris a dissenyar mesures de suport efectives per ajudar els adoptats internacionals a trobar les seves arrels", ha dit Lee, que ha afegit:
Farem tot el possible per garantir que els adoptats, les famílies adoptives i les famílies originals puguin conviure amb més felicitat.
Dècades d'adopcions que no s'han acabat
L'adopció internacional va començar al país després de la guerra de Corea (1950-1953), inicialment, per treure els nens mestissos nascuts de mares coreanes i pares soldats americans d'un país que defensava l'homogeneïtat ètnica.
Però no es va aturar aquí. Durant les dècades dels setanta i els vuitanta va experimentar un auge i va aportar milions de dòlars a les agències d'adopció locals. En aquells anys, Corea del Sud encara sortia de la pobresa de la postguerra i perseguia un ràpid desenvolupament econòmic.
Segons el president sud-coreà, una mitjana de més de 100 infants per any encara són adoptats a l'estranger en la dècada actual, principalment fills de dones solteres.
En una societat profundament conservadora i patriarcal com la sud-coreana, moltes mares joves solteres es veuen obligades a abandonar els nadons en néixer.
A mitjan juliol, Corea del Sud es va comprometre a reestructurar el seu sistema públic d'adopció i donar l'esquena a les agències d'adopció privades, que tenen poca supervisió estatal. "L'estat ara assumeix tota la responsabilitat de garantir la seguretat i els drets de tots els infants adoptats", va assegurar Kim Sang-hee, un funcionari del Ministeri de Sanitat.
