Creixen les vulneracions de drets a persones amb discapacitat, sobretot en dones i en mobilitat

Tres de cada quatre vulneracions de drets de persones amb discapacitat provenen de l'Administració pública (75%), cosa que evidencia que el sistema incompleix la seva pròpia legislació en matèria d'accessibilitat i igualtat d'oportunitats.

És una de les conclusions de l'informe "Vulneracions de drets i discapacitat física i/o orgànica de Catalunya", elaborat des de fa cinc anys per Radar ECOM, que s'ha convertit en una eina de referència per identificar i visibilitzar aquests casos. 

L'informe ha posat de manifest que la discriminació per motius de discapacitat no es dona en fets aïllats, sinó que és estructural i transversal a tots els àmbits de la vida.

Des del 2020, ECOM ha comptabilitzat 1.307 casos. Només el 2024 se n'han registrat 352, un 50% més que l'any anterior, explica Albert Carbonell, president d'ECOM: "Les vulneracions no només persisteixen, sinó que creixen."

Cal un compromís ferm per garantir drets reals i efectius. 

Les vulneracions de drets afecten principalment dones (61%), 7 de cada 10 casos es donen a la província de Barcelona --majoritàriament a l'àrea metropolitana-- i la franja d'edat més afectada és en persones d'entre 35 i 64 anys.

En l'informe d'enguany, el Radar recull vulneracions especialment delicades, com casos de soledat no desitjada o de violència sexual, que sovint no es denuncien per la seva naturalesa, però que, asseguren, cal visibilitzar per poder donar-hi resposta i garantir protecció d'aquestes persones. 

Manca d'accessibilitat al transport: principal reivindicació

Avaries en estacions de metro o tren, vehicles sense accessibilitat garantida o dificultats per reservar el transport porta a porta. Són algunes de les problemàtiques que més es repeteixen en les denúncies relacionades amb el dret a la mobilitat i el transport, com explica una usuària de Barcelona, de 47 anys, que va en cadira de rodes.

He d'arribar sempre amb una hora d'antelació perquè mai sé si l'ascensor funcionarà. No és un problema puntual: és cada dia.

El dret a la mobilitat (18 % de les denúncies), l'accessibilitat (16%) i la vida independent (14%) són els drets que concentren la meitat de les vulneracions, però la discriminació s'estén a tots els àmbits de la vida quotidiana.

El dret a la mobilitat és que el que acapara més denúncies, ja que la manca d'accessibilitat al transport públic i la precarietat dels serveis adaptats limiten greument l'autonomia personal de moltes persones amb discapacitat.

Altres problemàtiques denunciades en aquest àmbit són la falta de transport adaptat en zones rurals, la manca de formació del personal de transport o actituds discriminatòries. 

Falta d'inspeccions i sancions

L'incompliment generalitzat del dret a l'accessibilitat es deu, segons denuncia l'informe, a l'absència d'inspeccions i sancions efectives, que fan que la norma quedi en paper mullat. 

Fins i tot hi ha edificis de la mateixa administració que no compleixen la normativa. Però a més de les barreres arquitectòniques en la restauració, equipaments culturals o esportius, també es denuncien barreres digitals en tràmits digitals, com explica un testimoni de Girona, de 41 anys, amb discapacitat visual: "Moltes webs públiques encara no són accessibles."

Si no pots fer un tràmit digital, et quedes fora del sistema.

Per a una aplicació efectiva del Codi d'Accessibilitat de Catalunya (2023), reclamen la creació d'un sistema d'inspecció i sanció per garantir-ne el compliment tant per part de l'Administració com en el sector privat. 

Dret a viure de manera independent

El dret a viure de manera independent i a ser inclòs en la comunitat entra per primer cop en el rànquing dels tres drets més vulnerats, fet que demostra, asseguren, la necessitat urgent de reforçar els suports per a l'autonomia personal. 

Els problemes amb què més topen les persones amb discapacitat són la possibilitat d'accedir a un habitatge adaptat i assequible, llistes d'espera llargues per a assistència personal i dependència de familiars per activitats quotidianes, com detalla una testimoni de Lleida, de 52 anys, amb discapacitat física que lamenta que "fa més d'un any que espero l'assistent personal". 

Mentrestant, depenc totalment dels meus pares. No puc decidir ni com visc ni quan surto de casa.

Aquesta situació contradiu el que estableix la Convenció de l'ONU sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, que reconeix la vida independent com un dret essencial per a la llibertat i la dignitat. 

Per això, des de Radar demanen un finançament estable per a l'assistència personal i per a l'habitatge accessible. 

Denunciar per visibilitzar

Només 1 de cada 5 persones denuncia les vulneracions patides, sobretot per la burocràcia, el desgast emocional i la manca de confiança en el sistema; i és que només el 5% veu resolta la seva situació. 

Des de Radar animen totes les persones amb discapacitat física i/o orgànica, les seves famílies i entitats a fer visibles les vulneracions i exigir responsabilitats.

Només des del coneixement i la incidència col·lectiva podrem construir una societat més justa, inclusiva i respectuosa amb la diversitat humana.

Exigeixen que se simplifiquin els tràmits per fomentar la denúncia.