Crida de 15 països occidentals per reconèixer Palestina com a estat: "És un pas essencial"

Els ministres d'Afers Exteriors d'una quinzena de països occidentals han emès una declaració conjunta animant la comunitat internacional a reconèixer l'estat palestí i amb l'objectiu de reactivar la solució de dos estats per posar fi al conflicte històric entre Israel i Palestina.

L'anomenada "Crida de Nova York" l'ha fet pública aquest dimecres el cap de la diplomàcia francesa, Jean-Nöel Barrot, en una piulada a X, i arriba tot just després de la conferència especial de l'ONU, organitzada per França i l'Aràbia Saudita, que ha tingut lloc a la ciutat estatunidenca.

El text recull que els estats signants "han reconegut", "han expressat la intenció", o bé "tenen una consideració favorable" respecte al reconeixement de Palestina com a estat. Consideren que es tracta d'un "pas essencial" per assolir la solució de dos estats i conviden "tots els països que no ho hagin fet a unir-se a aquesta crida".

La declaració la firmen els ministres d'Afers Estrangers d'Andorra, Austràlia, el Canadà, Finlàndia, França, Islàndia, Irlanda, Luxemburg, Malta, Nova Zelanda, Noruega, Portugal, San Marino, Eslovènia i Espanya.

La crida és especialment rellevant perquè alguns d'aquests signants, com ara Austràlia o Portugal encara no han anunciat formalment el pas de reconèixer Palestina com a estat.

Un altre dels signants que no reconeix formalment Palestina, el Canadà, ha anunciat aquest dimecres que té intenció de fer-ho a l'Assemblea General de l'ONU del setembre. El primer ministre canadenc, Mark Carney, ha justificat la decisió com a resposta a l'"insuportable patiment" provocat per les accions d'Israel.

"Crida de Nova York"

L'objectiu principal d'aquesta conferència de l'ONU, que ha durat dos dies, era refermar la posició dels participants que la sortida al conflicte històric entre Israel i Palestina és la solució de dos estats i que no hi ha alternativa creïble a aquesta proposta.

Els 125 participants en la trobada van recalcar aquest missatge. Un dels portaveus que va defensar-lo de manera més enèrgica va ser David Lammy, cap d'Exteriors del Regne Unit, que aquest dimarts va anunciar la decisió de reconèixer l'estat palestí al setembre:

"El rebuig del govern de Netanyahu [a aquesta solució] és un error! És una falta moral i un error estratègic. Danya els interessos del poble israelià i tanca l'únic camí a una pau duradora."

Els signants de la "Crida de Nova York" també insisteixen en la importància de "normalitzar les relacions amb Israel" i integrar-lo a la regió, i consideren necessària la "desmilitarització de Hamas".

La Xina ho celebra, mentre que Alemanya manté el silenci

La Xina valora positivament els pronunciaments del Regne Unit i França a favor del reconeixement de Palestina com a estat, enmig de la greu crisi de Gaza, que qualifiquen de "catàstrofe humanitària sense precedents".

"El conflicte d'Israel i Palestina només es podrà resoldre mitjançant una solució política basada en la coexistència de dos estats", ha afirmat aquest dimecres el portaveu del Departament d'Exteriors xinès, Guo Jiakun.

El diplomàtic considera que la recent decisió del Regne Unit de vincular el reconeixement de Palestina a les mesures que prengui Israel indiquen una creixent preocupació global davant la situació a Gaza.

En cas que es materialitzés l'anunci del govern britànic, juntament amb el de França, convertiria els dos aliats europeus en els primers països del G7 a reconèixer l'estat palestí.

Els moviments de França i el Regne Unit han deixat Alemanya com la principal potència europea que continua sense obrir la porta al reconeixement palestí. Tot i això, l'agreujament de la crisi a Gaza ha obligat l'executiu alemany a moure peça.

Berlín es manté alineat amb Israel. Fins ara, tot el que ha sortit de les reunions del gabinet de Friedrich Merz és que cal reforçar l'ajuda humanitària.

Però les minses xifres de material enviat per la república federal han indignat les organitzacions humanitàries. En dos mesos i mig, Alemanya ha proveït Gaza amb poc més de 300 tones d'ajuda. Com a referència, durant el bloqueig soviètic de Berlín Occidental en plena Guerra Freda, s'hi enviaven prop de 5.000 tones diàries d'aliments i altres productes.

Les accions militars d'Israel a Gaza han canviat la percepció pública sobre el conflicte. Segons una enquesta recent del Forsa Research Institute, el 61% d'alemanys rebutja les actuacions de l'exèrcit israelià a la Franja. El centre Allensbach recull que més d'un terç de la població (37%) considera que Israel és una "gran amenaça per a la pau mundial".

Israel amenaça d'annexionar-se parts de Gaza

Mentre la comunitat internacional fa pinya al voltant de la solució de dos estats, el govern de Benjamin Netanyahu eleva el to contra Hamas i amenaça de prendre zones de la Franja de Gaza.

El ministre israelià i membre del gabinet de seguretat de Netanyahu Zeev Elkin ha assegurat aquest dimecres que Israel podria annexionar-se parts de Gaza per "incrementar la pressió sobre Hamas".

En unes declaracions a la televisió pública Kan, ha acusat el grup militant d'intentar allargar les converses d'alto el foc i obre la porta a donar-los un ultimàtum sobre el control de la Franja.

"El que més mal fa al nostre enemic és perdre territori. Si els deixem clar que en el moment que ens vulguin fer tripijocs perdran territori i no el recuperaran mai més, seria una gran mesura de pressió", ha assegurat.

Les converses sobre una treva militar a Gaza estan encallades des de fa setmanes, i les dues parts s'acusen mútuament d'estar entorpint un acord.