Crit d'alarma per la privatització de ports a les Balears amb iots que desplacen les barquetes
Els propietaris de barques petites alerten que cada cop tenen més problemes per trobar amarraments assequibles als ports de les illes Balears.
L'opció més barata per atracar una barca és accedir a un amarrament públic, gestionat directament per l'administració.
Però als ports de titularitat estatal, els amarraments públics només representen el 25% de totes les places disponibles, i als ports controlats pel govern de les Illes equivalen al 31%.
Amarraments saturats
Entre els ports estatals i autonòmics, hi ha uns 6.000 amarraments públics a les illes Balears, i estan plens a vessar.
Hi ha més de 7.000 persones en llista d'espera. L'escassa mobilitat d'aquestes places fa que, en alguns ports, hi hagi registres de gent que espera des de fa més de 20 o 25 anys.
Inquietud entre els usuaris
Per primer cop, els usuaris dels amarraments públics s'han organitzat per reclamar a les autoritats que preservin les seves places.
El president de la plataforma en defensa dels amarraments socials, Bartomeu Calafell, assegura a 3CatInfo que "està en perill la nàutica social" a les illes Balears:
Som gent amb barques de petita eslora, que surt a pescar amb els seus fills i nets, i que vol mantenir una tradició marinera.
Veuen amb inquietud la privatització d'una cinquantena de places al port de Maó. L'Estat n'ha cedit la gestió a una empresa. Tot i haver promès les mateixes condicions als actuals usuaris, ells apunten que les autoritats només s'hi han compromès verbalment. Per això, els amarradors temen haver de marxar i perdre la sortida al mar, si el nou gestor els apuja les tarifes.
També ha causat neguit la proposta d'un club nàutic de Palma que volia absorbir una zona d'amarraments públics i posar-los sota gestió privada. De moment, sense èxit, perquè l'Autoritat Portuària de les Balears no ho veu amb bons ulls.
11.000 euros de diferència
Bartomeu Calafell diu que paga 900 euros a l'any per atracar la seva barca de sis metres i mig d'eslora en un amarrament públic al port de Palma.
Segons els seus càlculs, la factura pujaria fins als 12.000 euros a l'any si deixés la seva embarcació en un amarrament privat: "Un jubilat com jo hauria de vendre la barca, i això és el que hem d'evitar." "Hem d'evitar convertir-nos en una nàutica elitista", afegeix.
Calafell constata que, a les zones d'amarraments privats del port de Palma, hi abunden les "barques amb bandera estrangera", sobretot de centreeuropeus. A més, cada cop guanyen més protagonisme els iots de luxe.
Per això, assegura que està en marxa un procés de "gentrificació als ports", i ho equipara amb les dificultats que tenen els habitants de les Illes per trobar habitatge assequible. Diu que això ja està passant, en l'àmbit de la nàutica, pel que fa als amarraments.
Qui gestiona els amarraments privats?
Els amarraments privats són concessions que l'administració fa per delegar en altres organismes o empreses la gestió d'aquestes places, i sempre durant un període d'anys.
A les illes Balears, la majoria dels amarraments són privats: als ports estatals representen el 75% de les places, i als ports del govern de les Illes suposen el 69%.
Aquestes places es treuen a concurs, i a les licitacions hi competeixen dos actors: les empreses privades especialitzades en la gestió de ports recreatius i els tradicionals clubs nàutics, que són entitats esportives dedicades a promoure la vela o el piragüisme.
En el cas dels clubs nàutics, el que cobren per gestionar i llogar els seus amarraments privats diuen que ho destinen a finançar cursos o regates.
Els clubs nàutics, també en alerta
En aquesta pugna per aconseguir l'adjudicació d'amarraments privats, els clubs nàutics denuncien que estan en desavantatge, perquè són entitats sense ànim de lucre i compten amb menys recursos que les empreses de gestió de ports recreatius.
El gerent de l'Associació de Clubs Nàutics de les Balears, Rafel Palmer, denúncia en declaracions a 3CatInfo que els concursos públics "prioritzen el criteri econòmic", i diu que això passa sobretot als ports de titularitat estatal: "En comptes de ser concursos, s'han convertit en subhastes."
Eivissa s'ha quedat sense club nàutic
Palmer assegura que, en les licitacions, les empreses ofereixen propostes econòmiques molt elevades i prometen grans inversions per modernitzar les zones dels amarraments.
Afirma que els clubs nàutics no hi poden competir, llevat que encareixin les tarifes als seus socis, i per això demana a les autoritats que valorin més "els aspectes socials i esportius" en les bases dels concursos públics.
Així és com volen evitar que es repeteixi el mateix que a Eivissa, on el club nàutic ha desaparegut del port, després de perdre l'última concessió d'amarraments privats davant d'una empresa.
El Reial Club Nàutic de Palma també té en l'aire la seva continuïtat. Enguany s'acaba la seva concessió, i una sentència judicial ha de dirimir si es pot prorrogar automàticament o si cal treure a concurs els seus amarraments.
L'Autoritat Portuària vol claredat
A les Illes, l'organisme que s'encarrega de gestionar els ports de titularitat estatal és l'Autoritat Portuària de les Balears.
El seu president, Jorge Sanz, assegura a 3CatInfo que estan "compromesos" amb la funció esportiva dels clubs nàutics, però matisa que cal "quantificar-la".
Tot plegat, amb l'objectiu de verificar que realment organitzen cursos i regates de forma regular durant tot l'any: "Volem que no sigui només una declaració de principis, que organitzin activitats orientades, sobretot, a l'esport base i juvenil."
Des de l'Autoritat Portuària de les Balears, també al·leguen que, a l'hora de dissenyar les licitacions d'amarraments, la llei estatal els obliga a tractar de forma equitativa les ofertes que reben per part de clubs nàutics o empreses privades.
