Tendes sota el pont de la C-31 a Badalona
Tendes sota el pont de la C-31 a Badalona després del desallotjament de la nau B9 (Reuters)

Crit d'alerta pel sensellarisme: reclamen més recursos i més coordinació institucional

Les entitats volen una "acció urgent i immediata" i que es desbloquegi la Llei del Sensellarisme per blindar drets i aclarir el paper de les institucions
La periodista Mar Riera mirant a càmera
Periodista de Societat 3CatInfo especialitzada en temes socials, religiosos i d'igualtat
2 min

Les entitats socials alerten que el sensellarisme va a l'alça arreu del país i exigeixen més recursos --com a mínim 100 milions d'euros aquest any-- i que s'aprovi la Llei del Sensellarisme, que fa anys que està encallada.

La Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS) demanen conjuntament passar del debat a l'acció i que totes les administracions es posin a treballar de manera coordinada.

"Ens cal una acció urgent i immediata", ha assegurat Bea Fernández, directora de la Fundació Arrels i membre de la Junta d'ECAS. "Tenim les eines; cal que totes les administracions es coordinin i l'apliquin ja", ha reclamat.

L'habitatge, factor d'empobriment

Segons aquestes entitats, l'habitatge s'ha convertit en el principal factor d'empobriment de la població i cada vegada més gent es troba en una situació de sensellarisme que ja va més enllà de viure el carrer, i inclou el relloguer, casos d'amuntegament o habitatge precari.

Habitatges precaris al B9 a Badalona que va ser desallotjat el desembre passat (ACN/Jordi Pujolar)

La entitats recorden que l'últim Informe Social de Catalunya constata que fins al 30% de les llars amb ingressos baixos pateixen sobrecàrrega del cost de l'habitatge i que, més en general, la taxa de pobresa i exclusió social a Catalunya frega el 25%, segons les últimes dades d'Idescat.

Davant d'aquesta realitat, les entitats socials reclamen passar a l'acció desplegant el Marc d'Acció per a l'Abordatge del Sensellarisme aprovat pel govern i sobretot més inversió a fer habitatge i més ajudes per als ajuntaments.

"El model existeix, el que fa falta és passar a l'acció i uns pressupostos que permetin fer un desplegament a tot el territori. Els 30 milions anunciats pel govern aquest any son totalment insuficients", ha alertat Xavier Trabado, president de la Taula.

Els càlculs de les entitats són que el govern hauria de destinar aquest any 100 milions d'euros per fer front a l'emergència, amb el compromís de multiplicar per quatre aquesta inversió entre el 2026 i el 2030.

La Llei del sensellarisme

La petició la fan la Taula i l'ECAS conjuntament amb la Creu Roja, l'Associació Sant Joan de Deu i Càritas de Catalunya, que demanen també aprovar la Llei del sensellarisme per garantir els drets a les persones sense llar i forçar més els ajuntaments a actuar.

"Ens permetria tenir legislats quins són els drets de les persones sense llar i quines son les obligacions dels diferents municipis que tenen la responsabilitat de posar en marxa els serveis que quedarien coberts per aquesta llei", ha assegurat Xavier Trabado.

En el rerefons hi ha situacions com les que es van viure després del desallotjament de la nau B9 de Badalona quan el govern va exigir a l'ajuntament que s'obrís un centre d'acollida per les persones que s'havien quedat al carrer.

Justament, les entitats fan una crida a "no alimentar els discursos d'odi que criminalitzen les persones en situació de pobresa i sensellarisme, i dificulten la construcció de solucions col·lectives", asseguren en un comunicat.

Avui és notícia

Més sobre Societat

Mostra-ho tot