Cultiu de tomàquets gairebé sense aigua, l'assaig científic per adaptar-se a la sequera
Les tomaqueres necessiten molta aigua per produir tomàquets de qualitat. Es calcula que entre 300 i 350 litres per planta, a un ritme de consum d'entre 2 i 3 litres diaris. Ara, la Universitat Politènica de València i la Universitat Politècnica de Catalunya experimenten per aconseguir unes tomaqueres que siguin productives amb fins a un 25% menys d'aigua i que en cas de sequera la falta de rec no mati la planta. És a dir, que s'adaptin al canvi climàtic.
El tomàquet és originari de Sud-amèrica. Allà les varietats silvestres emparentades amb el tomàquet poden sobreviure tant en ambients humits com l'Amazones com en zones desèrtiques, amb molt poca pluja. I aquest segon cas és el que interessa als científics en aquesta investigació.
"És evident que aquestes espècies han de tenir mecanismes d'adaptació a la sequera", conclou Joan Casals, professor de l'Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de la Universitat Politècnica de Catalunya.
Els gens de la sequera
L'objectiu de la investigació que ha iniciat l'equip de Joan Casals és "identificar els gens del tomàquet que tinguin tolerància a la sequera".
Un cop hàgim trobat aquests gens, la segona fase consistirà a introduir els gens a les varietats que cultivem aquí.
"Els tomàquets amb què experimentem són de mida petita i, sobretot, massa àcids i amargs per al gust del consumidor d'aquí, però aquest és un aspecte que es podrà resoldre", afirma Casals que treballa amb 150 varietats en un hivernacle de la UPC a Viladecans.
Cadascuna d'aquestes varietats en cultiven en condicions de reg suficient i deficitari. Al final de les proves, les plantes que hagin mantingut la producció amb un rec gota a gota més escàs i amb poc ús de productes fitosanitaris seran les escollides. Però això no se sabrà fins d'aquí a cinc anys.
