Dagoll Dagom, Marcos Morau i Castellers de Vilafranca, entre els Premis Nacionals de Cultura 2025
La Carpa del Circ Cric de Tortell Poltrona, referent del circ català contemporani, s'ha convertit per un dia en seu dels Premis Nacionals de Cultura.
La històrica companyia Dagoll Dagom, el coreògraf Marcos Morau, un dels noms més influents de l'escena internacional o l'artista i activista feminista Mari Chordà han rebut aquests guardons que concedeix el CONCA, el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts.
En un acte presidit pel president de la Generalitat, Salvador Illa, s'han reconegut trajectòries vinculades al teatre, la dansa, la música, les arts visuals i també la cultura popular, amb un Premi Nacional per a la colla dels Castellers de Vilafranca.
Dagoll Dagom
Dagoll Dagom posa la cirereta al seu any de comiat amb el Premi Nacional de Cultura, en reconeixement a 50 anys de produccions teatrals i audiovisuals de la companyia, dirigida per Joan Lluís Bozzo, Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel.
"La connexió amb el públic ha estat un dels trets distintius de la seva aportació cultural", diu el jurat dels guardons i ho confirmen els "sold out" que han fet durant deu mesos al Teatre Victòria i els més de 300.000 espectadors que han vist la quarta reposició d'un musical que ja és història, "Mar i cel". Després de 1.600 funcions han desinflat les veles del vaixell més icònic i han tancat un capítol inoblidable del teatre català.
Ara bé, el 28 de novembre s'estrena als cinemes la pel·lícula basada en el mític musical i que ha produït 3Cat.
Marcos Morau
El valencià Marcos Morau (Ontinyent, 1982) és el nom del moment en l'escena internacional de la dansa contemporània.
La trajectòria del coreògraf i director de la companyia La Veronal és imparable. Acaba d'inaugurar temporada al TNC, una versió coreogràfica de "La mort i la primavera", de Mercè Rodoreda, amb totes les entrades exhaurides abans de l'estrena. Abans la va dur a la prestigiosa Biennal de Venècia.
Des que ara fa 20 anys va fundar La Veronal ha fet una carrera vertiginosa. Ha estat escollit coreògraf resident de l'Staatsballet Berlin, la companyia més gran d'Alemanya, també és artista associat de la Triennal de Milà i no para de rebre nous del ballet de l'Òpera de París, del San Francisco Ballet o del Nederlands Dance Theater.
"És un coreògraf aclamat i reconegut per totes les grans formacions i institucions europees de dansa", recorda el jurat del CONCA, mentre l'agenda del director continua traient fum.
Tarta Relena
Tarta Relena surt del joc de paraules amb els noms de les dues components del grup: Marta Torrella i Helena Ros, una de les propostes musicals més suggerents i experimentals de l'escena catalana.
Dues veus excepcionals que canten a cappella i mesclen sense complexos cançons tradicionals o d'autor amb sons sintètics i electrònica. Ja han publicat quatre treballs discogràfics: "Ora Pro Nobis" (2019), "Intercede Pro Nobis" (2020), "Fiat Lux" (2021) i "Es pregunta" (2024) i han presentat la seva música arreu del país, d'Europa i han fet gires pels Estats Units, el Canadà i Mèxic.
Sentir les seves polifonies passades per l'electrònica mística és tota una experiència musical, que ara també ha reconegut el CONCA. Són les creadores més joves que han estat reconegudes amb un dels Premis Nacionals de Cultura d'enguany.
El grup barceloní, que ha estat el primer a dur el català a la prestigiosa plataforma Tiny Desk, actua el 16 d'octubre al Festival Clàssics a la Sala Paral·lel 62 i el 18 a l'Auditori de Sant Cugat.
Mari Chordà
Un dels Premis Nacionals de Cultura ha reconegut una artista referent de l'art feminista. Poeta, artista, activista, ha alçat la veu des de les arts visuals en contra de les violències masclistes, de la qual ella en va ser víctima, i s'ha anticipat a temes que ara són plenament vigents.
Les seves pintures evoquen el cos i la sexualitat i ha estat pionera a l'hora de plantejar temes com el plaer femení, la maternitat o les relacions lèsbiques. "La reivindicació de la llibertat es manifesta en el seu art mitjançant la bellesa i la normalització de la representació del cos femení en la pintura", diu el veredicte del jurat.
En el terreny més social ha participat en nombrosos projectes col·lectius, com ara Lo Llar, a Amposta el 1968, o el bar-biblioteca feminista La Sal, al Raval de Barcelona, un local on compartir i rebre assessorament legal i sanitari.
És un reconeixement tardà, que també li ha arribat recentment als museus. El MACBA i el Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona li van dedicar unes retrospectives l'any passat. L'obra de Chordà es troba a col·leccions com les del Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia de Madrid, el Museu Nacional d'Art de Catalunya i el MACBA.
Castellers de Vilafranca
Amb la camisa verda com a símbol inequívoc d'identitat, aquesta colla ha esdevingut un referent absolut dins del panorama casteller, per la seva trajectòria i exigència tècnica. Tenen més de setanta-cinc anys de trajectòria i han estat protagonistes de grans fites castelleres: són l'única colla que ha fet l'aleta a la torre de nou amb folre i al pilar de nou amb folre, manilles i puntals; i també van ser els primers en carregar el primer castell de deu pisos de la història; i s'han posicionat com una de les colles amb un repertori més ampli i ambiciós.
Han estat els guanyadors del Concurs de Castells de Tarragona en tretze ocasions i són la colla amb més victòries en aquest certamen, tot i que la seva cita més important de l'any és la Diada de Sant Fèlix, el 30 d'agost, considerada una de les actuacions més valorades del calendari. Al llarg dels anys, els Castellers de Vilafranca han dut els castells arreu d'Europa i a escenaris internacionals de gran rellevància, com Nova York, Ciutat de Mèxic, Bombai o Shanghai, i s'han convertit en ambaixadors de la cultura catalana a l'exterior.
