Daniel Vázquez Sallés: "El meu fill lluitava per la seva vida i jo l'estava llençant"

Daniel Vázquez Sallés és fill del prolífic escriptor Manuel Vázquez Montalbán: "Era el meu pare, em cuidava i em renyava. Després, venia l'escriptor", ha explicat Daniel Vázquez, que segueix els seus passos artístics. Va morir fa 21 anys i encara recorda la nit en què va traspassar: "La meva mare em va trucar a les quatre de la matinada i em va dir que el meu pare s'havia mort a l'aeroport de Bangkok, que no en sabia res més."

El periodista i escriptor ha recordat que el 2000 ell havia escrit la mateixa situació en un guió: "Va ser com una premonició o una notícia esperada." Vázquez Montalbán va morir el 18 d'octubre del 2003 a causa d'una parada cardíaca, amb 64 anys. "Sabia que tenia una cardiopatia i que, tard o d'hora, moriria d'això. El guió devia ser una espècie de preparació per a aquest moment", ha reconegut Vázquez.

La seva mort va ser complicada perquè el cos era a Bangkok i no sabien com el tornarien a Barcelona. "Al final, va arribar al cap de quatre dies. El vam anar a buscar a l'aeroport."

 

"La mort d'un fill no es paeix mai"

"En Marc va néixer amb dues malalties minoritàries. Els primers tres anys de vida van ser molt intensos. Quan pensàvem que tot havia passat, va morir. Amb només 10 anys", ha recordat Daniel Vázquez, i ha afegit: "La mort d'un fill no es paeix mai."

 

L'escriptor ha explicat que la mort sempre va ser una "mala amiga" del seu fill: "En Marc havia superat moltes coses i, de sobte, en un ingrés hospitalari va agafar un bacteri que el va matar al cap de tres setmanes. Va ser com si s'ensorrés el món."

També ha assegurat que plorar li va molt bé: "És el col·liri del dolor. T'ajuda a netejar tota la merda que portes dins. Encara ploro de tant en tant, quan surto a passejar i busco la seva mà, per exemple."

L'addicció a l'alcohol

Daniel Vázquez ha explicat que va caure en l'alcoholisme fa sis anys: "Quan estava ingressat, pensava: 'Com és possible que el meu fill lluiti tant per viure i jo estigui llençant la meva vida d'una forma tan absurda?'"

 

"Jo sempre seré addicte", ha dit, i ha afegit: "Soc un malalt, l'addicte és un malalt que neix addicte." L'autor també ha recordat que la gent li deia que bevia perquè tenia un fill malalt, i ell els contestava que era al revés: "La meva addicció està justificant que bec perquè tinc un fill malalt; és al contrari."

Ha dit que el tractament li ha ensenyat una altra manera d'entendre la vida, de tenir més paciència i de valorar més el temps amb els altres.