De "Baghdad Messi" a "La Sagi": cinc recomanacions de futbol per a qui no és futboler
El futbol mou passions, fa vibrar estadis, desperta tota mena d'emocions. Però, més enllà dels terrenys de joc, de la pilota i dels clubs, el futbol és, sobretot, una eina poderosa per explicar històries. I a la plataforma 3Cat en trobem molts exemples. Coincidint amb l'estrena de "Fanzone", la gran festa blaugrana de Gerard Romero per als culers, us proposem cinc títols amb el futbol com a fil conductor i com a excusa per fer memòria, recuperar testimonis o fer visibles altres realitats. Cinc propostes pensades tant per a qui no es perd cap partit com per a qui encara no sap què és un fora de joc.
Baghdad Messi
El curtmetratge "Bagdhad Messi", nominat a l'Oscar com a millor curt de ficció, en té prou amb 18 minuts per retratar la resiliència i la innocència d'un nen enmig de la guerra i per demostrar que ni la violència més cruenta pot destruir el somni d'un infant. El curt explica la història del Hamoudi, un nen iraquià que només té una cama i que persegueix incansablement la seva il·lusió: poder veure la final de la Champions que enfronta el Barça i el Manchester United.
Sense entrar en espòilers, el curt mostra fins a quin punt hi ha criatures que normalitzen i interioritzen la violència i alhora envia un missatge de sacrifici i amor fraternal molt commovedor. Perquè el futbol pot ser evasió i esperança enmig del caos.
Nefta Football Club
El futbol és també l'escenari d'un original curtmetratge amb un final memorable que probablement t'arrencarà un somriure. "Nefta Football Club" parteix d'una situació absurda (dos nens tunisians es troben al desert un ase amb auriculars i un sospitós carregament) per plantejar una mirada irònica i esmolada sobre la misèria humana, la cobdícia dels adults i la innocència dels infants.
Amb una subtil crítica social i la dosi exacta d'ironia, és un exemple que el futbol pot ser una excel·lent excusa narrativa per emocionar-nos... i fer-nos somriure.
Futbol modest
Malgrat portar la paraula "futbol" al títol, la sèrie documental "Futbol modest" parla ben poc de joc i competició i molt d'identitat, de memòria i de barri. Activistes, periodistes, jugadors i nombrosos testimonis anònims hi expliquen com, darrere d'un esport dominat pels clubs mediàtics i els futbolistes milionaris, existeix una altra realitat, potser menys visible però molt més autèntica.
"Futbol modest" demostra que el futbol també pot ser una rivalitat sana, una eina de cohesió social i un espai d'implicació veïnal; fins i tot, un exercici de compromís col·lectiu i de solidaritat amb la gent del barri. El primer capítol, per cert, ja és una peça valuosa per a l'arxiu de 3Cat: en l'episodi dedicat al derbi entre l'Europa i el Sant Andreu entrevisten la Chus, l'entranyable propietària del bar del Nou Sardenya, l'estadi que aquest cap de setmana ha acollit l'últim partit de l'Europa al barri abans de deixar-lo per l'obligació de l'RFEF de jugar en camps de gespa natural. I una idea: potser els bars dels estadis i pavellons mereixen una seqüela de "Futbol modest"?
Més que de jugades, contractes o negocis, la sèrie documental parla de valors, de passió i d'entrega desinteressada. I és una prova de com el futbol pot actuar com a motor de xarxa i comunitat i una manera d'explicar i d'entendre un barri, un poble o fins i tot un país.
En guàrdia!
Si hi ha una demostració clara que el futbol és un fil conductor privilegiat per explicar la història d'un país, és el pòdcast d'"En guàrdia". Dins l'ampli catàleg de capítols del programa d'Enric Calpena, n'hi ha uns quants que revisiten esdeveniments futbolístics que van marcar una època. O algú creu que el fitxatge de Cruyff només va revolucionar el terreny de joc?
Aquest capítol evidencia que hi ha decisions esportives que poden tenir conseqüències molt més profundes: l'arribada d'aquell jove holandès va canviar la mentalitat del Barça i va simbolitzar l'obertura de Catalunya al món. Una història d'intrigues polítiques que també va retratar la sèrie documental "El fitxatge".
Per als més culers, el pòdcast inclou un capítol dedicat als Barça-Madrid des d'una òptica poc habitual: una immersió en l'origen de l'eterna rivalitat i les connotacions polítiques dels clàssics. També hi ha episodis en què el futbol actua només com a teló de fons per abordar moments històrics complexos i tensions socials, polítiques i culturals. És el cas del programa que analitza l'impacte de la Guerra Civil en aquest esport de masses o el que reconstrueix la mort de Josep Sunyol, el president del Barça afusellat pel franquisme.
La Sagi, una pionera del Barça
El futbol m'ha apropat a la fascinant biografia d'Anna Maria Martínez Sagi. El documental "La Sagi, una pionera del Barça" recupera la trajectòria d'una figura excepcional: la primera dona que va formar part de la junta directiva del Barça. Però la Sagi va ser molt més que això.
Periodista, poeta, reportera incòmoda, esportista d'elit, catalanista, republicana i anarquista, lesbiana, sindicalista i militant feminista, Anna Maria Martínez Sagi va obrir camí en molts àmbits als anys 30, en un temps especialment hostil per a les dones. Va acceptar entrar a la direcció del Barça amb un requisit: millorar les condicions de les dones vinculades al club. Però, en una junta formada només per homes que li van fer la vida impossible, la Sagi va dimitir al cap d'un any.
L'actriu Anna Sahun es posa en la pell de la Sagi, de qui pràcticament no hi ha material gràfic, i es rodeja d'historiadors i altres testimonis per reconstruir la vida increïble de qui va acabar sent corresponsal al front, exiliada a França i professora universitària als Estats Units.
El documental recupera la biografia d'una dona amb determinació i caràcter que va lluitar per la seva independència i per la de totes les dones quan més difícil era. Un "Sense ficció" que repara un oblit injust i que confirma que el futbol també pot ser una magnífica porta d'entrada a històries humanes apassionants.
