De "La casa nostra" a "Casa en flames": cinc recomanacions per (re)descobrir Dani de la Orden
Dani de la Orden ha aterrat a 3Cat amb la seva primera sitcom, "La casa nostra", però el seu univers creatiu va molt més enllà.
Del cinema a la televisió, de la ficció als documentals: amb els seus treballs el director busca històries que et facin riure, pensar o simplement, que et facin mirar situacions quotidianes amb uns altres ulls.
Et portem cinc propostes de la plataforma per (re)descobrir l'obra del director barceloní i la seva manera d'observar la vida a través de la càmera.
"La casa nostra"
Una comèdia de situació que explora amb humor aquell moment que molts hem viscut (o ens fa por haver de viure): tornar a compartir pis amb els pares quan la vida no ens va exactament com estava previst.
En Miqui (Marc Rius), un noi que conviu amb el seu amic Èric (Adrian Grösser), afronta dos fets que li canvien la vida: el deixa la seva parella, i els seus pares, separats fa anys, s'instal·len a casa seva. Què pot sortir malament?
El retrat del dia a dia d'una família, amb les seves contradiccions i els seus moments de complicitat. A través de diàlegs àgils i situacions tan absurdes com reconeixibles, De la Orden parla també de temes més profunds, com la convivència o la necessitat de sentir-se estimat.
Si encara no has vist "La casa nostra", no hauries d'esperar més: ideal per fer una marató un cap de setmana de sofà.
"Casa en flames"
La filmografia de Dani de la Orden es mou entre la comèdia i el drama, però sempre amb un interès constant per les relacions humanes. Les seves pel·lícules parlen de nosaltres: de les famílies que es trenquen i es tornen a cosir, dels somnis no complerts o d'aquelles rialles que ens salven en algun moment.
Entre els seus treballs hi trobem títols com "El pregó", una sàtira sobre la fama i la identitat; "42 segons", un film que narra la història de superació de l'equip de waterpolo de Barcelona 92 o la premiada "Casa en flames", que mereix una menció especial.
Amb un repartiment de luxe, encapçalat per la gran Emma Vilarasau, "Casa en flames" ens presenta una família benestant que es reuneix a la seva casa de la Costa Brava per passar-hi un cap de setmana. Un cop allà, però, res no surt com estava previst. Secrets, retrets i confessions surten a la llum enmig d'un ambient cada cop més incòmode per a tots.
Una pel·lícula d'aquelles que et remouen per dins i et fan reflexionar sobre el pas del temps i la importància dels vincles afectius.
"Desmuntant Leonardo"
A través d'aquest documental d'investigació històrica, Dani de la Orden ens endinsa en la figura de Leonardo da Vinci des d'una mirada reflexiva i sorprenent.
Basat en les investigacions de l'historiador Jordi Bilbeny --que qüestionen la biografia oficial de l'artista, segons la qual Da Vinci s'hauria educat en un poblet italià sense escola i era el fill il·legítim d'un notari i una pagesa analfabeta--, "Desmuntant Leonardo" explora amb detall la vida i l'obra d'aquest geni del Renaixement per oferir-ne una nova visió.
Però abans d'explicar la "nova història", cal fer un pas imprescindible: desmuntar la versió oficial. Un documental que ens fa plantejar-nos qui era, en realitat, Leonardo da Vinci.
"Oswald. El falsificador"
En la seva faceta com a productor, Dani de la Orden aporta el seu segell a aquesta fascinant sèrie documental de Kike Maíllo que retrata la vida i obra d'Oswald Aulestia Bach, considerat un dels falsificadors d'art més importants del món.
El relat arrenca amb un fals Modigliani, fil conductor d'aquest documental, que ens presenta a un personatge singular, amb una vida plena d'excessos i que ens fa reflexionar sobre els conceptes d'original i còpia, realitat i llegenda, veritat i mentida.
"Oswald. El falsificador", un imprescindible per als que gaudeixen de l'art, les intrigues i les històries humanes.
"Sense títol"
Hi ha moments i, després, hi ha el moment Dani de la Orden al programa "Sense títol". Una petita joia de l'arxiu de 3Cat que ens mostra la primera aparició televisiva del director.
Impossible no somriure amb aquell nen entremaliat i rialler que, l'any 1998, assistia com a públic al programa d'Andreu Buenafuente i s'indignava perquè li tocava seure a l'última fila. I ho havia de dir!
Una conversa entranyable on el petit Dani parlava de teatre i mostrava els seus dots interpretatius: "Jo encara diria més: és en Buenafuente", deia fent al·lusió a Dupond i Dupont.
Un viatge nostàlgic no només al passat de De la Orden sinó també al "Sense títol", un dels programes més icònics de TV3 i que sempre ens ve de gust revisitar.
