De l'Hospitalet de Llobregat a les Terres de l'Ebre: on es parla menys i on més el català

L'ús habitual del català ha anat retrocedint a tots els territoris. A finals del 2025 la Conselleria de Política Lingüística i l'Idescat van presentar unes dades força concloents. Posaven de manifest el retrocés de l'ús habitual de la llengua catalana,però també servien per dibuixar un mapa i identificar on es parla més i on menys. 

D'aquesta manera s'assenyala que a l'Àrea Metropolitana de Barcelona la població que parla habitualment català no arriba al 25%, i les zones on se supera el 50% són les menys poblades: les Terres de l'Ebre, la Catalunya Central, Ponent i el Pirineu.

L'Hospitalet de Llobregat, on es parla menys 

L'Hospitalet de Llobregat és el municipi on es parla menys català de tot Catalunya: només el 10% de la població el fa servir de manera habitual. El 73% té el castellà com a llengua principal. I el 5% diu que combina totes dues llengües igual. 

"Parlo en castellà, però també m'agrada parlar en català, anglès o el que toqui", explica la Mónica, que com la Gloria parla en castellà per defecte: "Els meus pares són aragonesos, així que parlo en castellà per hàbit". A l'altra cara de la moneda hi ha l'Abraham. És de família cubana i té un bon nivell de català, encara que sovint no troba amb qui parlar-lo: "A casa xerrem en castellà, amb els meus amics també i al carrer passa el mateix. Parlaria més en català, però no tinc ningú amb qui fer-ho." 

De casuístiques, de fet, n'hi ha moltes. La Paqui va venir de Jaén a Catalunya fa més de cinquanta anys i s'expressa sempre en castellà: "Em costa fer-ho en català, només l'he xampurrejat quan treballava". En canvi, la Nahaia, que va arribar fa dos anys i mig del País Basc, el parla tant com pot: "A mi m'agradaria que la gent que vingués al meu país aprengués l'euskera, així que quan vaig arribar, vaig voler aprendre el català."

Precisament, per promoure l'ús del català, s'impulsen diverses iniciatives a la ciutat. Una és a càrrec de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana. Es tracta del projecte "Xerrem" i vol ajuntar persones que saben català, però no el parlen en el seu dia a dia, amb diversos voluntaris per practicar-lo. L'objectiu és millorar les xifres en un municipi on només un de cada deu veïns parla en català de manera habitual.

Les Terres de l'Ebre, on es parla més

A l'altra banda d'aquesta balança hi ha les Terres de l'Ebre. Aquí és on es parla més català, però, això sí, cada vegada menys. En 5 anys el percentatge de ciutadans que utilitzen habitualment el català ha passat del 72,2% al 66,8%. La principal raó d'aquest descens és l'increment de població nascuda a l'estranger. 

L'Abdel Camille assenyala que parla català "normalment perquè a les Terres de l'Ebre parlem català. Si sortís fora de Catalunya, doncs parlaria castellà; però com que soc marroquí també puc parlar àrab i francès una mica". 

Entre les zones on l'ús habitual del català és més alt també hi ha les comarques centrals, amb un 59,6%, i l'Alt Pirineu, amb un 56,4%.

Els experts remarquen que, a banda de les polítiques lingüístiques, és fonamental que es mantingui la pressió social a favor del català. En aquest sentit, el catedràtic de sociolingüística de la URV, Miquel Àngel Pradilla Cardona, apunta que "s'aprèn a la societat" i defensa que "la convergència lingüística del catalanoparlant al castellà no és necessària".