De l'Opus Dei a Hazte Oír i Vox: l'extrema dreta espanyola, exportadora del discurs ultra al món
D'Espanya al món, grups de l'extrema dreta espanyola exporten el seu discurs més enllà de l'Atlàntic i ara apunten a l'Àfrica, amb connexions amb actors religiosos, polítics i culturals per atiar el creixement del seu discurs.
Quan a l'Argentina es debatia sobre el matrimoni homosexual el 2010, el think tank ultraconservador Hazte Oír va abonar-se a una campanya en contra amb cartells als carrers.
L'Opus Dei va desembarcar llavors a l'Argentina i Guatemala per influir sobre el debat de l'avortament amb suport logístic i formatiu i també per lluitar contra l'educació sexual.
Hazte Oír també va desplegar-se a Xile per batallar contra la Llei d'Identitat de Gènere i estendre la seva agenda amb campanyes i desinformació.
Aquests són alguns exemples de les connexions internacionals de l'extrema dreta que recull la recerca "D'Espanya al món: la projecció global de la ultradreta espanyola contra els drets sexuals i reproductius", coordinada per l'acadèmica i activista brasilera Sonia Corrêa i que s'ha presentat aquest dijous a l'Associació de Drets Sexuals i Reproductius.
El laboratori espanyol
L'estudi analitza com actors i organitzacions espanyoles com Opus Dei, Hazte Oír, CitizenGO, Political Network for Values i Vox han tingut un paper clau en l'expansió internacional de les polítiques antigènere, que posen en risc els drets sexuals i reproductius de les dones i dels col·lectius LGTBIQ+.
La portaveu de l'Associació Drets Sexuals i Reproductius, Sílvia Aldavert, ha assenyalat a "Matins" l'Opus Dei com una figura clau en el món de l'educació amb més de quatre dècades de trajectòria i influència, i Hazte Oír i CitizenGO com a entitats per articular campanyes al carrer i digitals.
També assenyala l'organització Political Network for Values, que aglutina polítics, diputats i representants internacionals, creada per l'exministre Jaime Mayor Oreja el 2014, tot amb la base comuna de Vox i la seva fundació, Disenso, que té influència internacional i cada any rep 2,5 milions d'euros del partit.
De fet, segons l'estudi, elits poderoses sustenten sovint aquests projectes, que podrien suposar una regressió de drets fonamentals.
Una xarxa global organitzada, amb finançament sòlid i agenda compartida
Aldavert afirma que l'auge de José Antonio Kast a Xile, Javier Milei a l'Argentina o Nayib Bukele a El Salvador és conseqüència d'aquesta influència.
L'obstaculització del dret a l'avortament és transversal en les polítiques d'aquests països i el desmantellament d'institucions que volen garantir la igualtat al món.
Corrêa subratlla que "el que ha fet Hazte Oír i altres organitzacions ha estat anticipar el que passaria a Europa". El periodista i coautor de l'informe Miquel Ramos detalla que intenten "revertir el sentit comú, fer normals idees reaccionàries, masclistes, feixistes, racistes, LGTBI-fòbiques i que això es traslladi a la política".
Ramos afirma que fan servir "desinformació, els seus propis canals a xarxes socials, influenciadors i mitjans de comunicació creats ad hoc per difondre aquest ideari que arriba a tribunes polítiques".
Corrêa postil·la que "són forces antidemocràtiques que empren el discurs de la democràcia com a part de la seva estratègia".
L'estudi afirma que l'extrema dreta opera com una xarxa global organitzada, amb finançament sòlid i agenda compartida per desmantellar ministeris d'Igualtat, retallar drets i frenar els avenços feministes i LGTBIQ+.
En aquest sentit, Aldavert detalla que per estendre aquesta influència calen molts diners: "Els recursos econòmics i materials provenen de l'àmbit privat --Wikileaks assenyalava fa anys d'on venien aquests diners, empreses com El Corte Inglés o les germanes Koplowitz--, però també obtenen molts recursos públics".
El mirall argentí
L'informe, a més de repassar la trajectòria i la influència d'aquests grups dins l'estat espanyol, també n'examina l'activitat a països com l'Argentina, Xile, El Salvador, Guatemala i Kenya, oferint una mirada internacional sobre la força i l'abast d'aquesta ofensiva ultraconservadora.
Així, per exemple, assenyala que l'arribada d'Hazte Oír, i posteriorment, de CitizenGO a l'Argentina va enfortir el camp conservador i va preparar el terreny per a l'oposició a la llei de l'avortament del 2018, un moment catalitzador per al sorgiment de l'extrema dreta al país.
Destaquen el paper de figures com Agustín Laje, promogut internacionalment per Hazte Oír, i les connexions amb l'Opus Dei i Vox. Tot de càrrecs que ara són al govern argentí --Milei, Victoria Villarruel i Francisco Sánchez-- tenen vincles amb la xarxa internacional impulsada des d'Espanya.
Xile i l'herència de Pinochet
A Xile, segons l'informe, s'ha produït una "restauració conservadora" després dels avenços legislatius i l'esclat social del 2019.
Aquesta tendència l'ha capitalitzat Kast, hereu del llegat de Pinochet i líder ultradretà que va presidir la Political Network for Values entre 2022 i 2024.
Kast ha consolidat el perfil internacional en aquest àmbit, especialment amb actes com la cimera que es va celebrar al Senat espanyol.
L'elit ultraconservadora de Guatemala
Pel que fa a Guatemala, indiquen que ha esdevingut una porta d'entrada clau per a l'extrema dreta espanyola, a través de l'ultraliberalisme econòmic i els vincles amb les elits empresarials.
Destaca el paper de la Universitat Francisco Marroquín, un "graner d'idees ultraliberals" i un espai on conflueixen l'oligarquia econòmica i les elits catòliques lligades a l'Opus Dei. Així, Disenso ha utilitzat aquesta institució per expandir la influència al país.
També apunten connexions amb el Movimiento Cívico Nacional, implicat en casos de corrupció, i la presència de CitizenGO, que des del 2021 impulsa campanyes contra l'avortament i els drets LGTBIQ+ i manté relacions amb la família Gutiérrez, una de les més poderoses de Guatemala. Alhora, Disenso i promou trobades internacionals entre Guatemala, Miami i Madrid.
El Salvador contra l'avortament
A El Salvador, la penalització total de l'avortament, reforçada pel pes de l'Església catòlica i l'Opus Dei, ha marcat les polítiques antidrets de Bukele. La xarxa ultraconservadora internacional amb participació d'espanyols es va activar pel cas de dues dones a qui es va negar l'avortament i que va arribar a la Cort Interamericana de Drets Humans --que finalment va condemnar el país--.
El jutge espanyol Javier Borrego va actuar com a pèrit de l'estat salvadorenc, i l'exministre Mayor Oreja va donar suport legal al govern en el cas de la Beatriz.
L'organització CitizenGO també hi va intervenir amb campanyes i recollides de signatures contra el dret a l'avortament.
Kenya: objectiu Àfrica
I finalment, Kenya és un exemple de l'expansió geopolítica de l'extrema dreta espanyola a l'Àfrica. CitizenGO hi té seu des del 2018 i impulsa campanyes digitals i presencials contra l'avortament i l'educació sexual arreu del continent.
L'estudi destaca també el pes de l'Opus Dei, present al país des d'abans de la seva independència.
La Political Network for Values també actua al país amb una influència a través de la fundació de suport espiritual per a membres catòlics del parlament (CAMPSSI).
Així, la xarxa podria estar preparant-se per operar directament a l'Àfrica sense dependre d'intermediaris locals.
Els autors alerten que els seus missatges, lluny de ser improvisats, utilitzen estratègies emocionals i narratives que connecten amb el malestar social i les desigualtats materials, fet que els fa especialment seductors i perillosos.
