De plaga a símbol popular: la història de la fil·loxera a Sant Sadurní d'Anoia
Cada setembre des del 1981, a Sant Sadurní d'Anoia, una bèstia gegantina de set metres de llarg i 300 quilos pren els carrers de focs i espurnes. No és cap bèstia mitològica ni cap criatura llegendària, és la fil·loxera. Es tracta d'un insecte provinent d'Amèrica que va estar a punt d'arrasar amb la vinya al continent i que, paradoxalment, avui és el cor d'una de les celebracions més vives i singulars de la cultura popular catalana.
El divulgador històric Enric Calpena explica a "Bèsties i flames" els orígens d'aquesta tradició. Una festa que rememora una crisi vitícola devastadora que va posar a prova l'economia, la comunitat i la tenacitat d'un poble. I que va acabar amb victòria.
La fil·loxera, una bèstia petita, però assoladora
Cap a finals de segle XIX, el 1860, un diminut insecte que ataca les arrels dels ceps de les vinyes va viatjar des dels Estats Units fins a França i Europa. És la fil·loxera, i el seu nom prové del grec "phyllox xeros", que significa asseca fulles'. El seu efecte va ser fulminant: dues terceres parts dels cultius de vi francesos van desaparèixer.
La cultura popular com a redempció
El folklore català no només perpetua rondalles, també pot immortalitzar fets històrics i crisis reals. I la festa de Sant Sadurní n'és una mostra: no es basa en fets ficticis ni inventats, sinó fets viscuts.
A Sant Sadurní d'Anoia recuperen la memòria d'una raó de ser, la vinya, i reivindiquen que van ser capaços de sobreviure a aquella plaga que va amenaçar de destruir els camps de cultiu. Cada setembre, el groc tenyeix els carrers del poble i els sadurninencs i sadurninenques celebren un antídot que mai falla: la unió de tot un poble.
Pots conèixer més sobre aquests minúsculs, però temibles insectes, en el capítol complet de "Bèsties i flames" a la plataforma 3Cat.
