De reunions diàries a trucades en una parada de bus: així s'ha negociat l'acord de finançament
Per arribar a presentar l'acord de finançament ha calgut gairebé un any i mig de reunions i trucades, amb moltes persones implicades, tant dels governs català i espanyol com d'ERC.
L'encaixada de mans entre el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el líder d'ERC, Oriol Junqueras, són tan sols la culminació d'unes negociacions a tres bandes que s'han anat coent a foc lent i lluny dels focus.
De fet, segons fonts de la negociació, tots dos ja s'havien citat prèviament diverses vegades, tant telefònicament com de manera presencial.
Condició per aprovar pressupostos
Amb el model caducat des de fa 12 anys, l'acord per a un finançament singular era una de les grans condicions d'Esquerra Republicana dins del pacte per investir Salvador Illa com a president de la Generalitat. Prioritari, també, per a l'aprovació dels pressupostos, tant a Catalunya com a l'Estat.
Durant el traspàs de carteres, va ser el gran encàrrec per a la nova consellera d'Economia, Alícia Romero. La singularitat, però, s'ha anat esvaint dels discursos. Tant del govern català com d'Esquerra. Tot i que tant uns com altres asseguren que el nou model és singular per a Catalunya, però generalitzable.
Trobades setmanals amb Esquerra Republicana
El buit de poder a Esquerra Republicana, durant el procés intern per decidir la nova directiva, va refredar les negociacions. Amb els canvis a la cúpula, les converses es reprenen a principis del 2025.
Des d'aleshores, els equips negociadors s'han trobat setmanalment a la Conselleria d'Economia, el Parlament de Catalunya, el Palau de la Generalitat i a la Diputació de Barcelona. Amb Lluís Salvadó al capdavant dels republicans i els consellers Alícia Romero i Albert Dalmau, del govern.
Durant els darrers mesos, afirmen les fonts negociadores, les converses han passat a ser diàries. Es mostren satisfetes amb l'acord i el compromís mutu, però asseguren que el camí ha estat exigent i incòmode.
Clima de confiança entre governs
L'equip negociador del govern de la Generalitat també es reunia periòdicament amb el de la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, amb qui afirmen que hi ha hagut un clima de confiança clau per desencallar els moments més complexos.
Com la crisi al PSOE pels presumptes casos de corrupció i assetjament sexual, que van fer dubtar Esquerra, o la comissió bilateral Estat-Generalitat del mes de juliol. A diferència del govern català, ni Esquerra ni La Moncloa la veien prioritària, però va acabar servint per perfilar l'acord i fixar un calendari.
Les trobades habituals entre el president de la Generalitat, Salvador Illa, i el president d'ERC, Oriol Junqueras, també han servit per vetllar per l'ordinalitat. Però la seqüència de les negociacions també ha fet aflorar situacions còmiques o inusuals.
En una de les trucades clau amb la ministra Montero per acabar de quadrar els números, la consellera d'Economia va haver de sortir de la perruqueria, encara amb el tint al cap.
La festa de l'Aran, al juny, també va ser escenari de les negociacions, quan el conseller de la Presidència va haver-s'hi de reunir telefònicament, assegut en una parada de bus durant més d'una hora.
La primera proposta del nou model
El desencadenant, expliquen fonts del govern, arriba a Madrid el 17 de setembre, durant la celebració de la Diada de Catalunya. "Ja ho tenim", va dir la ministra Montero entre bastidors. Per primera vegada, posava una proposta de model sobre la taula, propera als més de 4.000 milions extres que demanaven els de Junqueras.
A partir d'aquí, les posicions s'acosten: es concreten l'ordinalitat i l'IVA de les pimes i s'eliminen les bestretes. Fins que, al desembre, Salvador Illa deixa entreveure que l'acord està a tocar: "Al gener passaran coses."
Finalment, l'entesa arriba amb la fotografia de Sánchez i Junqueras a La Moncloa: 4.700 milions més per a Catalunya i es respecta l'ordinalitat. L'endemà, la ministra Montero presenta el nou model i PSC, Comuns i Esquerra escenifiquen unitat al Palau de la Generalitat.
Queda pendent tancar un calendari per gestionar l'IRPF, com reclamen els republicans, i sancionar qui se salti la llei d'habitatge, com demanen els Comuns. Però la imatge a tres bandes deixa una bona avantsala per a l'aprovació dels pressupostos.
